Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Estudis Universitaris per a Obrers
18/01/2025 Hemeroteca

Estudis creats l’any 1933 a la Universitat de Barcelona amb l’objectiu de difondre la cultura de nivell superior a les classes obreres.

La cultura és un element fonamental en la lluita per a l’emancipació de la classe obrera. Els ateneus obrers, les escoles racionalistes, foren fogars de formació de militants, que volien construir una cultura al servei de la classe treballadora.

La Biblioteca Arús, creada per Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), periodista, dramaturg, francmaçó i federalista, fou llegada a la ciutat de Barcelona el 1895. És un exemple de biblioteca especialitzada en el moviment obrer, s’hi conserven les actes i la correspondència de la secció peninsular de la Primera Internacional.

Tot al llarg dels segles XIX i XX, s’ha posat en evidència la utilització de la cultura a favor d’uns determinats interessos de classe, aquest fet ha generat una confrontació ideològica entre els models corresponents d’interessos de classe contraposats.

La Generalitat republicana, amb una sensibilitat especial pels temes culturals, recollí la necessitat d’incrementar el nivell de coneixements de la classe treballadora com a manera de respectar la seva dignitat i entengué que, junt amb la igualtat econòmica, hi ha d’haver la igualtat cultural. Posaren en funcionament l’any 1933 els Estudis Universitaris per a Obrers.

La fundació dels Estudis Universitaris per a Obrers fou una iniciativa conjunta entre la Facultat de Filosofia Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Ateneu Polytecnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball. El seu objectiu fou la difusió de la cultura de nivell superior a la classe obrera. En finalitzar el curs es lliuraven certificats d’assistència als alumnes que ho sol·licitaven, previ informe dels professors, o certificats d’aprofitament a tots els alumnes que voluntàriament se sotmetin a les proves reglamentàries cursades.

Reproduïm l’encapçalament del document fundacional: «La Universitat de Barcelona, per iniciativa de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia i de l’Associació Professional dels seus estudiants, i responent a la renovació que en aquests moments té lloc en totes les manifestacions de la cultura, tant en la forma com en l’esperit, ha cregut que la seva missió no seria acomplerta si no obrís les seves portes per oferir les seves disciplines a tots els estaments socials, i més concretament a aquells que, per circumstàncies especials de la vida o la voluntat llur, no trobaven la manera de satisfer aquella necessitat de cultura imprescindible a l’ésser humà per a intervenir en la vida col·lectiva, amb tots els coneixements i preparació que demanen les hores actuals.

Es tracta únicament de difondre entre els estaments populars, de posar a l’abast de tothom els elements de cultura superior que ha de posseir tot ciutadà per a sentir-se solidari dels valors essencials de la cultura humana, capacitant-lo per a intervenir dignament en la vida pública quan sigui cridat a servir els interessos morals i materials de la col·lectivitat.»

Història de l’Art, Història de la literatura, Biologia, Geografia, Història de la Cultura, Legislació Obrera, Història General, Filosofia i Dret.

Les activitats dels Estudis Universitaris per a Obrers foren suspeses a causa dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, i reiniciades el juliol del 1936 fins a l’ocupació de Barcelona el gener del 1939. Foren dirigits pel seu secretari, el doctor en Filosofia i Lletres, poeta, i dramaturg, Ambrosi Carrion i Juan (1888- 1973).

Valora
Rànquings
  1. Reedició del llibre "El Complot de Garraf" i Manifest signat impulsat per Historiadors
  2. Doble Joc al documental “El talp de Terra Lliure”
  3. Votaré l’extrema dreta
  4. Sempre ens quedarà Irun
  5. 100 anys d'infiltracions policials a l'independentisme català: de Bandera Negra als agents del 2020
  6. La ruptura independentista de la nació catalana al temps present
  7. Quin model de país volem? Només és possible amb la Independència
  8. Arran assenyala amb pintura la Comissaria de la Policia Nacional Espanyola de Maó on treballa un dels infiltrats als moviments populars
  9. "En Pere i el Globàlium", escrit per Carme Juncà: "una eina per mirar la realitat d?una manera global"
  10. Presentació del manifest Rutes de la llibertat a l'Empordà
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid