A Llibre de viatges es pot constatar com, a mesura que els anys han anat avançant, els records de l´autor s’han fet més reals i presents. Nostàlgia per un món que s’esvaneix. Seguretat que potser no quedarà res de les il·lusions que alletaren els anys d’empenta, de feina i de revolta si no es deixa constància. I l´autor ho sap a la perfecció. Així d’injust i d’inclement és el temps amb els nostres instants evanescents de gaudi i esperança. En un dels capítols dedicats a Itàlia podem trobar uns versos que pertanyen al poemari Les ciutats imaginades (Premi de Poesia Ciutat sde Tarragona 2005) on podem veure ben clarament quina és la intenció de l’autor i com s’evidencia de bon principi aquest desig de recuperar els instants feliços. Hores que mai més no tornaran per molt que l´escriptor ho provi amb el seu dèbil exèrcit de metàfores, de treballades paraules i recerques nocturnes pels diccionaris i els més fondos replecs de la memòria. Presència d’un llunyà i oblidat amor juvenil pels carrers empedrats de Roma, primeres besades al costat de les runes del Panteó mentre un grapat d’al·lots que surten d’escola, encuriosits, el volten ballant i fent jutipiris. El poema que comentam comença així: “Marxar vora teu novament, / sentint dins les venes com bateguen / altíssims reductes de tendresa inexplorada. / Palpar, / amb gest molt lent, / les pedres antigues del Panteó, / venerables. /”.
Els viatges i la generación literària dels 70
L’autor és ben conscient que aquell món d’il·lusions i sensacions, l’ample univers de molts dels viatges de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l’embranzida de les estacions. Però el record és una forma de servar el més preuat per a la persona: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats…Aquest llibre de viatges tracta de deixar constància de l´experiència vital d´un escriptor de la generación literària del 70: Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca, 1946) En els vint-i-dos capítols que conformen aquesta obra hi podem trobar algunes de les experiències vitals d´aquest autor. Experències que fan referència a Irlanda, Grècia, Itàlia, Portugal, Castella, França, Menorca, Romania, Eivissa i Formentera, Anglaterra… I, també, a nostàlgics viatges al passat, especialmente a la Mallorca d´abans del turisme que conegué l´autor en els cinquanta, a la repressió de la dictadura en un relat de com era la presó de Palma en els setenta. Alhora hi podem trobar, en aquests viatges per Europa, les esperances d’una generació, aquella que, a finals dels anys seixanta i començaments del setanta, se sent atreta per les idees de llibertat i justícia social que planaven arreu en la lluita contra la dictadura. Tanmateix Llibre de viatges s’ ha anat bastint enmig d’una barreja d’emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l’home a la recerca d’una antiga i imaginària felicitat per totes les geografies que Miquel López Crespí ha conegut. És evident que l’escriptor sap a la perfecció que res no trobarà en els decorats que l’envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experiències, principis i coneixences. Davant la fugidesa del temps que s’escola com l’aigua entre els dits sovint, a través de les pàgines de Llibre de viatges, retornen altra volta els homes dempeus, els records més estimats, les accions de la humanitat sencera quan s’aixecava des dels fondals de la misèria, l’oblit i l’esclavatge.
El poemari que s'ha comentat més amunt (i que pertany a Les ciutats imaginbades) ens proporciona moltes de les olaus de Llibre de viatges, En el poema “La recerca de l’imprevist”, podem trobar, talment un manifest que exposa de forma clara i llampant el desig de l’autor, les motivacions, el significat de Llibre de viatges. Diu el poema: “Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat, / les primaveres de vent càlid colpejant el rostre, / la neu d’Irlanda acompanyant la nostra retina sense descans. / Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l’estiu, / la boirina d’una Venècia eternament inundada. / La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós / a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand. / Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere, / continuar el viatge a la recerca de l’imprevist. / Es tractava d’aconseguir que, / almanco, / canviàs la naturalesa immutable / del món que ens alletà d’infants, / el cel, / els camins, / els homes i dones que trobàvem al davant.”.
A Llibre de viatges hi ha referències concretes a molts dels indrets visitats per l’autor. El nom d’una ciutat, d’un carrer, d’un monument, d’una església… A unes ciutats hi va romandre molt temps. En unes altres només hi va estar el temps efímer que hi passa un turista quan hi va de vacances. En algunes, explica, hi va deixar part de la seva vida, ja que als carrers, a les places d’aquests pobles i ciutats que conegué en els anys més feliços, o imaginàriament feliços de Miquel López Crespí, s’esdevengueren fets cabdals en la vida personal de l’autor. Un llibre, doncs, amb la presència dels amors viscuts, dels amics i familiars esvanits en el temps… Una època, també, de viatges quasi clandestins a la recerca de llibres i revistes amb els quals alimentar la set de llibertat i de cultura d’uns joves mallorquins que acabaven de complir divuit, dinou o vint anys. (estret de la Promoció – El Tall Editorial)
