La marxa ha estat encapçalada per una treballadora del 112, una docent, una empresària damnificada d’Algemesí, una veïna de Picassent afectada, un veí d’Albal, Josep Maria Tarazona -de Institut d’Estudis Comarcals-, un docent, un memorialista i professor a Catarroja i una altra afectada.
Els damnificats han denunciat la «militarització del govern civil» en el Consell i han valorat l’«autoorganització» de la societat per a mobilitzar-se en manifestacions com la d’aquest dissabte, així com amb la solidaritat amb municipis afectats.
En el manifest que s’ha llegit al final de la marxa, els organitzadors han deplorat especialment que Mazón assegurara «per no comprometre els interessos de l’empresariat» que a les 18 hores del 29 d’octubre –dia dels aiguats– al DANA ja hauria minvat i finalment s’enviara una alerta a la població cap a les 20.11 hores, «quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat». En compte de protegir la població, denuncien, «la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes», com ara la negació del canvi climàtic per part de l’executiu valencià, afirmen; l’especulació i la construcció «desmesurades», i el «retard inexplicable en l’arribada de les intervencions dels cossos d’emergència a les localitats afectades», segons apunta La Veu del País Valencià
Consideren que hi va haver «falta d’agilitat i coordinació» entre la Generalitat i l’Estat perquè el govern valencià no va demanar ajuda fins dijous 31, dos dies després dels aiguats, i no es va permetre que efectius d’altres territoris –com ara Catalunya– se sumaren a les tasques de rescat i sanejament. «El poble valencià s’ha vist durant cinc dies abandonat a la seua sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per fer tasques pròpies dels cossos d’emergència», critiquen.
Els manifestants han exigit com ja van fer el 9 de novembre la dimissió del president valencià i l’inici d’un procediment judicial per a depurar responsabilitats; que es reconvertisquen els pisos turístics de la zona i els habitatges de fons voltor i de la banca en llars per als afectats que han perdut la casa; que es reforce el transport públic perquè moltes persones han perdut el vehicle propi; que es prohibisca construir en zones inundables, que es millore la inversió en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències; augmentar els impostos a les rendes altes, i que totes les persones amb rendes baixes tinguen accés a prestacions públiques de reconstrucció, independentment de la seua situació administrativa.
Al final de la manifestació les portaveus de les entitats convocants han subratllat que, després de la multitudinària protesta, «el poble ha parlat alt i clar» per a «dir que el govern de la destrucció se n’ha d’anar a casa». «És impossible continuar governant amb el rebuig social existent», han remarcat, i han asseverat que aquest Consell «ja no està legitimat per a continuar governant».
Aquesta és la tercera mobilització des del fatídic 29 d’octubre.
La primera, la multitudinària manifestació del 9 de novembre, va reunir unes 130.000 persones, segons la delegació del govern espanyol al País Valencià. Simultàniament, milers de persones també van eixir als carrers a Alacant i Elx.
Posteriorment, aquest divendres, han tingut lloc una trentena de concentracions arreu del País Valencià per a honrar la memòria de les víctimes i exigir respostes a les autoritats. Els actes, organitzats per la Comissió de Mobilitzacions, van tindre un moment simbòlic a les 20.11 hores, coincidint amb l’hora en què fa un mes va sonar l’alerta del sistema ÉS-Alert durant el desastre. En aquest moment, els assistents van reproduir un so d’alerta als seus mòbils.
