El nou informe de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, elaborat per la coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat, Meritxell Rigol porta per títol "Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l'exercici del periodisme a Catalunya".
Aquest treball és la primera investigació en àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes en l'exercici periodístic. recull i analitza els resultats del qüestionari sobre violències masclistes en l’entorn de l’exercici periodístic a Catalunya. El qüestionari s’ha elaborat conjuntament amb la consultoria especialitzada en aplicació de la perspectiva feminista l’Esberla SCCL, que n’ha processat les dades que s’analitzen en aquest informe. La mostra la conformen 136 dones periodistes, que han respost un qüestionari amb una seixantena de preguntes, sobre masclismes subtils, discriminacions i assetjament.
Els resultats de la mostra apunten a violències masclistes amb expressions múltiples, de diversa intensitat i viscudes en contextos diferents vinculats a l’exercici professional. Les respostes de la mostra també alerten d’un entorn en què predomina un alt grau d’acceptació i minimització del masclisme. I evidencien la insuficiència de les eines de prevenció de les violències masclistes, alhora que qüestiona l’efectivitat dels mecanismes previstos per abordar l’assetjament sexual i per raó de gènere que pateixen les professionals al sector.
Un 54% de les periodistes enquestades ha viscut assetjament sexual en contextos de feina
Una de les dades resultants del qüestionari és que més de la meitat de les periodistes que han respost afirmen que han viscut assetjament masclista (un 54% assetjament sexual i un 55% per raó de gènere) en la seva trajectòria treballant en mitjans de comunicació. En cas d’haver patit assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però la gran majoria (més del 95% de les dones) no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa. Les violències cap a les dones també s’estenen a través de l’entorn digital: el 30% de les enquestades han viscut assetjament en línia.
En el cas d’haver comunicat algun tipus d’assetjament, la resposta rebuda amb més freqüència ha estat el suport verbal (55,9%) a l’afectada. En 4 de cada 10 dels casos no s’ha rebut cap forma de suport i fins i tot s’han rebut respostes hostils per a elles. Només en un 5,1% dels casos s’ha arribat a activar el protocol contra l’assetjament del mitjà. És el mateix percentatge (5,1%) de periodistes que la mostra s’ha trobat que la resposta ha estat encobrir l’agressor.
De fet, directament preguntades sobre els obstacles que les han frenat a l’hora de presentar una queixa o denúncia davant d’una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere, el fre més freqüent ha estat la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de la persona que ha agredit (57,5%) o patir qüestionament o manca de credibilitat (54,8%).
Pel que fa a les conseqüències de l’assetjament, l’impacte professional més freqüent en les dones que han viscut situacions d’assetjament en l’entorn periodístic és autocensurar-se: reconeixen haver-ho fet més de 6 de cada 10 de les enquestades que n’han patit (63,2%). Una altra dada significativa és que 2 de cada 10 (21,1%) periodistes que han informat d’experiències d’assetjament sexual o per raó de gènere han deixat el mitjà en què treballaven (21,1%).
Desconeixement generalitzat de protocols contra l’assetjament als mitjans
Les dades de l’informe també apunten un buit d’acció preventiva de les violències masclistes: un 41,9% de les periodistes de la mostra afirmen no saber si hi ha protocols o mecanismes preventius de les violències masclistes als mitjans per als quals treballen i un 22,8%, directament, afirmen que no n’hi ha.
Més enllà de l’assetjament, l’informe també apunta que és habitual que en el dia a dia professional, les dones periodistes topin amb múltiples formes de masclisme. Entre les indicades amb més freqüència al qüestionari fet per elaborar aquest informe hi ha l’ús d’humor masclista (79,5%), la condescendència i la infantilització (75,7%) i rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%). A més, un alt percentatge de les dones periodistes que han respost el qüestionari (80%) percep obstacles d’accés, permanència i promoció dins del sector.
Per revertir la situació i exercir la professió amb més seguretat i igualtat, la majoria de les enquestades coincideixen en propostes com transformar els lideratges als mitjans de comunicació, millorar les condicions laborals, accions orientades a desnormalitzar les violències masclistes i incorporar més diversitat de cossos davant les càmeres.
