Augment de feminicidis i violències masclistes a Catalunya: l'Assemblea Vaga Feminista TTE fa una crida urgent a l'acció i reclama serveis 24 hores 365 dies de l'any per atendre les dones en situació de violències masclistes

 En relació al 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, des de l'Assemblea Vaga Feminista TTE compartim dades impactants que evidencien la gravetat de les violències masclistes i el feminicidi a Catalunya. Les dades, recopilades per l'Institut Català de les Dones i altres fonts, demostren que la situació empitjora any rere any, i urgeixen d’una resposta immediata i coordinada.

 Les violències masclistes en xifres

Des del 2012, s’han registrat 151 feminicidis. El 65% han estat perpetrats per la parella actual i el 17,8% per exparelles, deixant un balanç devastador de 97 infants orfes. Aquest 2024 ha estat, fins al moment, l’any amb més feminicidis documentats: 21 feminicidis fins al 18 de novembre, superant el rècord anterior de 14 l’any 2023. Les dones entre 41 i 50 anys són les més afectades, però preocupa especialment el fet que un 19,2% de les víctimes són joves d’entre 18 i 30 anys.

 La violència masclista és estructual i afecta la majoria de dones

 Segons una enquesta del Departament d’Interior (2021): el 79,3% de les dones han patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. La forma més comuna és la violència sexual (65,2%). Evidenciar el fet que en un 62,6% dels casos, l’agressor és una persona coneguda per la víctima. Un aspecte especialment devastador és la violència psicològica: el 52,2% de les dones en relacions de parella han patit control, manipulació, humiliació o amenaces.

 Denúncies insuficients i una realitat invisible

Només el 18,4% de les víctimes de violència masclista denuncia els seus casos. Aquesta dada posa de manifest que moltes dones no busquen ajuda per por o desconfiança cap a les institucions, especialment aquelles en situació administrativa irregular, que tenen por de rebre una doble violència i ser deportades. En els primers sis mesos de 2024, s’han registrat

8.315 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella, amb 223 casos a les Terres de l’Ebre. D'aquestes, 1.997 denúncies són per delictes sexuals, incloent-hi 689 menors víctimes. Si només un 18% denuncia, quina és la magnitud real d’aquesta violència?

Creix el negacionisme entre els joves

El negacionisme de la violència masclista és una preocupació emergent. Segons un baròmetre estatal (2023), el 23% dels nois de 15 a 29 anys considera que aquesta violència és un "invent de gènere" (12% el 2019). Entre les noies, aquest percentatge ha passat del 5,5% al 13,2%.

L'informe ‘Violències masclistes en l’etapa juvenil a Catalunya’ (2022) revela que el 39,4% de les dones joves (16-29 anys) han patit violència masclista en només un any, més del doble que la mitjana del total de dones (17,6%). Aquesta realitat s’agreuja per la manca de referents relacionals positius, la pressió social i l’impacte de l’entorn digital.

Una crida urgent a l’acció

Les dades són esgarrifoses, els feminicidis i les violències masclistes no disminueixen, sinó que augmenten. Les dones joves i nenes són especialment vulnerables, tant a violències físiques com digitals. Considerem que és essencial abordar aquesta realitat des d’una perspectiva interseccional, posant el focus en totes les formes de violència, que afecten de manera diferenciada les dones segons la seva experiència i situació vital: dones trans, migrades, refugiades, racialitzades, amb diversitat funcional, en situació de pobresa o precarietat, entre altres.

Més recursos per a la prevenció de les violències masclistes

 La radiografia que acabem de fer envers les violències masclistes a Catalunya és greu. Ens hauríem de preguntar en quin tipus de societat vivim que és capaç de sostenir que milers de dones visquen cada any en situacions de maltractaments.

Fa 20 anys de la llei integral de la violència de gènere de l’estat espanyol, fa 16 anys de l’aprovació de la llei del dret de les dones a erradicar les violències masclistes, però hem vist que les dades ens mostren que no anem pel bon camí i és perquè les lleis no s’ha fet efectives. Sobre el paper la llei intervé en tots els àmbits de la societat per acabar amb el masclisme, amb el sistema patriarcal, causa última de les violències masclistes. A la realitat cap projecte seriós i pressupostat que aposte realment per la prevenció, només accions bolets sovint cercant més la foto que altres coses. Reclamem prevenció feminista, una educació sexual integral i que trenquin amb els models de masculinitat hegemònica.

Sobre la llei es garanteix la protecció, l’acompanyament i la reparació, la realitat, però és que no s’està cobrint les necessitats de les dones en situació de violències masclistes.

Manca de recursos, revictimització i recursos col·lapsats

Des de l’Assemblea Vaga Feminista volem denunciar i fer públiques, les mancances que ens han fet arribar dones que han viscut o continuen vivint situacions de violències masclistes i han necessitat aquest acompanyament:

-   A les comissaries de mossos quan van a presentar denuncia per violències masclistes sovint són tractades amb poca empatia, és essencial que les persones professionals que atenguen les dones estiguin formades en perspectiva de gènere.

-   També tenim diversos testimonis de dones del territori que el dia que van anar a comissaria a posar la denúncia els van dir que tornaren el dia següent, que la unitat especialitzada no estava i no faciliten l’accés al circuit de recursos d’acompanyament psicològic i jurídic… Ja és difícil prendre la decisió d’anar a denunciar, no podem deixar desprotegides les dones que així ho decideixen.

-   Les dones que decideixen denunciar, continuen patint molt en els processos judicials sovint amb una forta revictimització minimitzant, dubtant, responsabilitzant-nos a nosaltres, les dones de la mateixa violència viscuda. Atorgant impunitat, mostrant al món sencer que barat resulta violar, apallissar o humiliar a una dona.

-  Per altra banda, volem denunciar que els serveis d’atenció psicològica i assessorament jurídic estan molt col·lapsats. La quantitat de dones que necessiten aquests recursos és molt gran i els recursos destinats insuficients i sovint mal gestionats. Ens trobem amb els SIAD i el SIE saturats, ens trobem amb massa pocs pis d’emergència, ens trobem amb llista d’espera per aquelles dones que necessiten per seguretat sortir de la llar i calen més pisos pont...