No ens passarà, aquí no passarà. Sempre la mateixa cançó. Fins que passa. València ens avisa i no és pas el primer cop. Mirar cap a una altra banda davant els efectes del canvi climàtic és tant inútil com irresponsable. Però la prepotència de l’especulació urbanística és inacabable.
Per ubicació, Mollet és des dels seus orígens una ciutat molt vulnerable a les inundacions i actualment ho és encara més, perquè la urbanització redueix la capacitat natural d’absorció dels sols i multiplica per tres els riscos i la zona afectada per inundacions. Malgrat que ja una bona part de la ciutat, la situada des de l’eix de la Riera Seca cap al riu, està qualificada d’inundable en diferents graus, el ple de Mollet va aprovar fa poques setmanes un nou POUM d’esquenes al nou escenari de canvi climàtic que rebla el clau de la voracitat urbanística i aposta per destruir la darrera zona agrícola, les 33 hectàrees de l’espai del Calderí, per encastar un nou barri en terrenys qualificats en tots els plans d’emergències com a inundables.
Ja sabem que el poder de l’especulació urbanística per trobar aliats a les administracions és gran i més encara quan parlem d’una operació que podria arribar a moure prop de dos cents milions d’euros. Però després del dimarts negre es fa evident que necessitem administracions valentes que situïn el principi de precaució per sobre de l’interès econòmic d’alguns, que davant de la tirania del totxo, no dubtin per apostar per la vida.
Destruir el Calderí i el seu beneficiós efecte de reducció de la contaminació i d’absorció aqüífera per construir en zona inundable és una temeritat i així ho venim denunciant els darrers anys des de la plataforma “Salvem el Calderí”, perquè malgrat les promeses de fantàstiques mesures correctores proposades per l’ajuntament, la realitat tossuda demostra que no serveixen de res davant la força de l’aigua. Tenim el record de les inundacions del Besòs als anys seixanta i el que ha passat a l’Horta Sud ens alerta de manera igualment tràgica.
Que sigui el mateix ajuntament que ha de defensar les nostres vides qui impulsi aquesta operació per posar-nos en risc, amb el beneplàcit d’organismes com la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat o dels poders judicials, malgrat els diferents informes alertant que hem presentat és una greu irresponsabilitat. Una irresponsabilitat que no podran defugir mai però que encara som a temps d’evitar.
És urgent que s’aturi aquesta barbaritat. És urgent que es declari una moratòria de tots els plans urbanístics que preveuen la urbanització de zones inundables i es revisin aquests planejaments a la llum d’aquest nou escenari de canvi climàtic, perquè com alerten els experts aquests fenòmens que venim veient els darrers anys seran cada cop més freqüents i cada cop més potents.
Els propietaris majoritaris de l’espai del Calderí són el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i l’ajuntament de Mollet del Vallès. La propietat majoritària és doncs, de les nostres administracions, és pública. Sense la seva implicació, cometre aquest atemptat social i ecològic és impossible. Depèn d’elles doncs, demostrar que han après bé la lliçó i depèn de tots i totes nosaltres mobilitzar-nos per salvar un espai que volem verd, agrícola i més segur, per dir ben alt que davant de la tirania del totxo lluitarem sempre per les nostres vides.
Txus Carrasco
Plataforma “Salvem el Calderí”
