El mes de juliol de 2023, Carlos Mazón aconseguia el càrrec de Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana gràcies al pacte amb el partit ultradretà, Vox. Des d'aleshores, el govern valencià ha aprovat diferents lleis marcades per l'arraconament sistemàtic de la llengua. Dues d'aquestes lleis són la d'educació i la d'À Punt, on el valencià perd pes i prestigi respecte del castellà. Darrerament, el Pla Simplifica també busca marginar la llengua pròpia del País Valencià, a més d'ignorar el valencià a les xarxes oficials de la Generalitat i atacar-lo directament en declaracions institucionals. Davant tot això, Plataforma per la Llengua ha esdevingut mur de defensa del valencià, participant i liderant a mobilitzacions a favor de la llengua a tot arreu del País Valencià.
Així doncs, la llei educativa impulsada pel govern de la Generalitat, busca exterminar el valencià. Aquesta proposició, aprovada amb els vots de PP i Vox, crea dos sistemes: un per a la zona valencianoparlant i un per a la zona castellanoparlant. No garanteix que tot l'alumnat puga conéixer les dues llengües oficials, a diferència del model de les línies en valencià, amb 40 anys d'experiència i èxit. El model que defensa Plataforma per la Llengua permet la plena integració en la societat valenciana i garanteix la competència plena en castellà i valencià, així com l'aprenentatge d'una llengua estrangera. En definitiva, garanteix la igualtat d'oportunitats acadèmiques i laborals a tots els territoris del domini lingüístic.
Tal és la qüestionable justificació pedagògica d'aquesta llei que, fins i tot, el Conseller Rovira va reconèixer que l'havien "enganxat" quan la tertuliana i periodista d'À Punt, Noa de la Torre, li va plantejar si en les assignatures no lingüístiques vehiculades en anglès també es podrà triar entre castellà o valencià, o s'haurà de fer l'examen en anglès.
Per la seua part, la llei per a la corporació audiovisual del País Valencià, promoguda per PP i Vox, busca arraconar el valencià en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina. D'aquesta manera, la proposta de l'executiu presidit per Mazón obri la porta a la inclusió de contingut en castellà i vulnera la missió de promoció del valencià que fins ara ha tingut la televisió pública. Llavors, cal assenyalar que es tracta d'una nova vulneració de l'Estatut d'autonomia, en tant que els poders públics estan obligats legalment a atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. El text també vulneraria la legislació internacional, en concret de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que estableix clarament l'obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals.
D'altra banda, el Pla de Simplificació Administrativa és l'atac més recent contra el valencià, ja que li resta pes en suprimir-hi l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i redueix d'un C1 a un B1 el requisit mínim del personal.
