L’ex diputat de la CUP i ex-secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya ha explicat els motius pels quals s’oposa a ser amnistiat. Juvillà afirma que “no hi pot haver desobediència a una ordre injusta” i assegura que se sent orgullós de la decisió col·lectiva de no despenjar els llaços grocs per part de l’assemblea de la Crida per Lleida-CUP ja que la JEC el que buscava era silenciar l’existència de presos polítics.
Així ho ha dit en una roda de premsa feta davant del Palau de la Justícia de Lleida, acompanyat de l’actual diputat de la CUP-DT, Dani Cornellà, el seu advocat Carles López i un membre d’Alerta Solidària. Juvillà considera que a l’Estat espanyol la separació de poders no existeix i que se li han vulnerat els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió, essent ell la víctima i no el culpable. Motiu pel qual s’oposa a ser amnistiat i pel que ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La demanda presentada a Estraburg de Pau Juvillà contra el Regne d’Espanya s’enmarca en la vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció de drets fonamentals europea, consistents en la vulneració de la seva llibertat ideològica (article 9) i la seva llibertat d’expressió (article 10).
Carles López, advocat de la defensa, ha exposat que la demanda al TEDH ha estat elaborada conjuntament amb els també advocats i membres de la formació Benet Salellas i Esther Sancho, sota la premissa que la llei d’amnistia ni reconeix la condició de víctimes de vulneracions de drets per part de l’Estat, com afirmen que és el cas de Juvillà, ni repara aquestes víctimes del greuge patit, per la qual cosa segueixen cercant l’empara en el Tribunal europeu i, sobretot, que condemni Espanya per vulnerar la llibertat ideològica i d’expressió de l’independentisme català i que ha comportat el cessament d’una munió de càrrecs electes o administratius, entre els quals Pau Juvillà quan era secretari de la Mesa del Parlament.
D’altra banda, en l’escrit d’al·legacions al TSJC, la defensa de Juvillà considera que la llei d’amnistia no li resulta aplicable perquè la seva condemna ja ha estat completament executada, amb la multa abonada i la inhabilitació més que complerta, per la qual cosa “l’amnistia no li causa cap efecte legal rellevant i fins i tot pot obstaculitzar per part de l’Estat l’exercici d’accions que està duent a terme per denunciar la vulneració de drets fonamentals que considera que ha patit”.
Per la seva part, el Diputat cupaire Dani Cornellà, ha manifestat que la CUP defensa que les persones represaliades que es troben pendents de judici o d’execució de sentència puguin acollir-se a la llei d’amnistia, mentre que la formació es nega a admetre que els policies agressors dels votants de l’1 d’octubre puguin fer-ho ja que el delicte de tortura o maltractaments infringits per funcionari públic no poden tenir cabuda en una llei d’amnistia. I de la mateixa manera, fan costat a Juvillà en la no aplicació de l’amnistia en el seu cas, amb la pena ja executada, perquè l’únic que es busca és garantir la impunitat per a les vulneracions de drets de l’Estat, per les quals esperen una condemna d’Estrasburg.
Històric de la condemna
Juvillà fou condemnat el 14 de desembre de 2021 pel TSJC per un delicte de desobediència comès per autoritat, a les penes de multa de 3 mesos amb una quota diària de 12€ i inhabilitació especial de 6 mesos per a tota mena de càrrec electiu i de funcions de govern o administració de qualsevol àmbit, per no haver despenjat els llaços grocs de la finestra del grup municipal de la Crida per Lleida-CUP al Palau de la Paeria quan fou requerit per la Junta Electoral de Zona durant les eleccions generals de 2019 a les què la CUP no concorria.
Arran de la condemna, malgrat no ser ferma en aquell moment, el Parlament que en un primer moment en va defensar la continuació en el càrrec per acord molt majoritari del Ple (a més de l’independentisme s’hi sumaven PSC i Comuns), posteriorment va cessar-lo de la cambra mitjançant ordre de Secretaria General el 3 de febrer de 2022 a petició de la Junta Electoral Central.
Juvillà va recórrer tant la condemna penal com la decisió de la cambra en una complexa acció legal, que es trobava en el seu darrer pas, el recurs d’empara contra la desestimació del recurs de cassació penal, que ha quedat inadmès el passat 17 de juny de 2024. Al mateix temps que es produïa aquesta darrera inadmissió del Constitucional, el TSJC concedia un termini de deu dies a l’ex-diputat per pronunciar-se sobre l’aplicació de la llei d’aministia al seu cas.
