Durant la dècada del 2010 van proliferar dins del catalanisme plantejaments que desvinculaven la llengua catalana de la identitat col·lectiva, que en relativitzaven la importància o que normalitzaven el bilingüisme social amb el castellà. Aquests plantejaments, de caràcter sovint pragmàtic i electoralista, han anat a la baixa amb l'augment de la consciència pública sobre la situació d'emergència en què es troba la llengua catalana. En els darrers mesos, diverses enquestes han mostrat que la consciència de la importància de la llengua en la definició de la identitat col·lectiva continua ben viva entre els catalanoparlants.
Una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP realitzada entre l'abril i el maig del 2024, en la qual l'entitat va plantejar diverses qüestions relacionades amb la identitat catalana i l'ús de la llengua, ha conclòs que a Catalunya el 65,0 % dels catalanoparlants habituals s'identifiquen més amb la idea que «per ser català cal formar part d'un grup cultural o lingüístic, és a dir, compartir una llengua o uns valors i uns costums», que no pas amb la idea que «ser català és una condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya». Entre els parlants de català, s'identifiquen més amb la segona idea tan sols el 26,3 %. En el global de la població, s'identifiquen més amb una idea lingüisticocultural de la identitat catalana el 55,2 %, i amb una de juridicoadministrativa, el 34,4 %.
Sobre aquesta dicotomia, s'observen diferències importants entre partits, grups d'edat i nivell d'estudis. Els simpatitzants de partits independentistes, les persones amb un nivell d'estudis alt i els més joves són els que més creuen que la identitat catalana és eminentment lingüística i cultural. Així ho afirmen més de dos terços dels simpatitzants de Junts per Catalunya, la CUP i ERC, mentre que només ho pensen al voltant d'un 40 % dels simpatitzants del PP, VOX i Sumar Comuns. També ho pensen set de cada deu joves de 16 a 29 anys, contra menys de la meitat de les persones de 60 anys o més; i sis de cada deu persones amb un nivell d'estudis alt, contra menys de la meitat dels que tenen un nivell educatiu baix.
a mateixa enquesta mostra que el 54,6 % dels catalanoparlants habituals consideren que per ser català és necessari parlar en català, contra un 42,0 % que pensen que no. El 40,1 % dels catalanoparlants diuen que per ser considerat català n'hi ha prou de viure a Catalunya, i el 56,7 % diuen que no.
Una altra enquesta recent confirma la importància que donen els catalanoparlants, i la població en conjunt, a la llengua en la conformació de la comunitat. La primera onada del 2024 de l'Enquesta Sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya recull que el 93,0 % dels catalanoparlants inicials, el 72,9 % dels castellanoparlants inicials i el 81,3 % del total d'enquestats entenen que el fet que els immigrants parlin català és important o molt important per integrar-se. La idea que cal parlar en castellà per estar ben integrat té xifres lleugerament inferiors: ho pensen el 70,3 % de catalanoparlants, el 85,2 % de castellanoparlants i el 79,2 % del total.
Finalment, es pot destacar també una dada de l'Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, realitzada també pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Com Plataforma per la Llengua va remarcar a l'InformeCAT del 2024, segons aquesta enquesta, el 78,1 % dels catalanoparlants inicials posaven una nota de 8, 9 o 10 a l'afirmació que «ser capaç de parlar en català» és molt important per «ser realment català», i un 16,2 % més hi donaven una nota de 5, 6 o 7. Així, el 94,3 % dels catalanoparlants vinculaven llengua i identitat col·lectiva. La nota mitjana entre aquest grup lingüístic era de 8,6, i sobre el total de la població, de 7,2.
Per què és important, la vinculació de la llengua i la identitat?
La llengua catalana es troba en una situació d'emergència lingüística. En termes absoluts, la població catalanoparlant s'ha mantingut estable al llarg de les darreres dècades, però en termes relatius ha disminuït significativament. L'Enquesta d'usos lingüístics de la població del 2018 indica que només el 43,5 % dels habitants de Catalunya parlen habitualment català, el 36,1 % en exclusiva i el 7,4 % de manera bilingüe amb el castellà. L'Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022 apunta que només el 12,1 % dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament català com a llengua habitual, i que el 47,1 % el parlen en mateix grau o més que el castellà.
La situació d'emergència lingüística és el producte de la combinació de dos grans factors que juguen en contra del català. En primer lloc, l'ordenament jurídic espanyol pressiona a favor de l'expansió del castellà i la residualització dels altres idiomes estatals. La Constitució espanyola fa del castellà l'únic idioma oficial del conjunt estatal i l'únic d'obligat coneixement per tots els ciutadans. La legislació estatal privilegia el castellà i n'imposa o garanteix l'ús en àmbits específics. Aquestes circumstàncies fan que tots els catalanoparlants coneguin el castellà, però que no tots els castellanoparlants coneguin el català, ni tan sols als territoris històricament catalanoparlants. Això fa del català una llengua redundant en el terreny merament instrumental, incentiva els nouvinguts a prioritzar l'aprenentatge del castellà i en redueix la necessitat de dominar-lo.
En segon lloc, molts catalanoparlants tenen l'hàbit de canviar al castellà quan intueixen que el seu interlocutor no és parlant inicial de català. Dades d'una enquesta del GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua la primavera del 2021 mostren que 8 de cada 10 catalanoparlants tenen aquest costum. Això fa que la presència ambiental del català disminueixi significativament i dificulta que els parlants inicials d'altres idiomes s'hi familiaritzin, l'utilitzin i el transmetin.
Davant d'aquests dos passius, la identificació col·lectiva amb la llengua, la consideració del català com un element de la identitat comunitària, actua de fre en la seva residualització. L'adquisició i l'ús del català adquireixen un valor afegit i actuen de facilitadors de la plena incorporació a la societat dels nouvinguts, així com de garants de la cohesió social entre grups de procedències diverses. La llengua es tracta d'un element eminentment integrador i inclusiu, perquè és oberta a tothom. Al mateix temps, és un element prou visible i robust per ajudar a la continuïtat d'aquesta identitat col·lectiva en moments de canvis ràpids i constants. De la mateixa manera, la identificació amb la llengua per part d'un col·lectiu i la seva valoració com una cosa positiva contribueixen a preservar-la en una situació d'adversitat.
