Representants del Centre d’Estudis Delàs per la Pau, d’Ecologistes en Acció, Dones x Dones i Extinction Rebellion Barcelona, han presentat la campanya durant la roda de premsa, per tal de donar a conèixer els seus objectius, les seves demandes i les accions previstes per més endavant. Aquesta campanya ja compta amb més de 40 adhesions, principalment d’organitzacions i col·lectius del moviment ecologista i pacifista, però també, d’altres que treballen per la justícia social.
La campanya se centra en exigir que les forces armades i la indústria militar declarin les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i les redueixin. Per això una de les estratègies d’incidència serà crear accions de denúncia amb demandes concretes, per complir un doble objectiu: la conscienciació i ampliació de coneixement de la societat sobre la relació entre el sector militar i l’emergència ecològica; l’assoliment de canvis i transformacions entre els agents denunciats, això és, transparència a l’exèrcit espanyol i una sortida de la producció militar per a les empreses productores.
Carolina Pérez, d’Ecologistes en Acció, ha explicat que aquesta “campanya cerca reforçar els vincles entre les reivindicacions pacifistes, ecologistes, feministes i per la transformació social cap a una Justícia Global, entenent-les com a inseparables en els seus objectius”. La campanya també pretén estendre la idea que una societat ambientalment més justa és inseparable d’una societat desarmada i desmilitaritzada. Per a això s’impulsaran accions de sensibilització, formació, mobilització i incidència política, totes elles mitjançant l’enxarxarment i el treball coordinat entre totes les participants.
De fa temps la comunitat científica insisteix en la necessitat de reduir les emissions de GEH per evitar un augment encara major i més catastròfic de la temperatura mitjana de la Terra. Les emissions del sector militar són en aquest sentit molt rellevants: malgrat que no hi ha un registre rigorós d’aquestes emissions de les forces armades i la informació de la indústria militar és, en general, deficient i incompleta, Teresa de Fortuny, del Centre Delàs, ha exposat que «un estudi de l’any 2022 estimava la petjada de carboni militar mundial en un 5,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle globals». Aquestes emissions són similars a les de l’aviació comercial.
Les forces armades són grans consumidores d’energia i, per tant, grans contribuidores a l’emergència ecològica. Una avaluació completa s’ha de basar en el cicle complet de la vida (petjada de carboni) del sector militar, que inclou totes les fases del cicle, des de l’extracció de matèries primeres necessàries per a la fabricació d’armament i d’equipament militar, passant per la seva fabricació, per la seva utilització i per la gestió dels residus. Això vol dir que cal comptar tant les emissions directes (consum energètic de les bases i consum de combustibles fòssils dels vehicles militars terrestres, vaixells i aeronaus) com les indirectes (producció d’armes, d’equipament militar i cadena de subministrament militar). De fet, recerques fetes en l’àmbit militar de la UE i del Regne Unit demostren que són la fabricació d’armament i les cadenes de proveïment les que representen la part més elevada de les emissions militars. A més, com alerta Fortuny «la UE està en ple procés de rearmament, militarització i adopció de posicions bel·licistes, procés que darrerament s’ha intensificat de forma accelerada».
D’altra banda, s’estima que els terrenys d’entrenament i les finques militars representen entre l’1 i el 6% de la superfície terrestre. Els camps de tir en terreny militar poden incrementar el risc d’incendis, una font important d’emissions i disminueixen la capacitat de la vegetació i del sòl d’emmagatzemar carboni. Els exercicis d’entrenament i maniobres militars per si sols també generen importants emissions GEH i degradació del sòl. El manteniment de les bases militars també danyen els ecosistemes.
Les forces armades generen residus, com ara municions que, generalment, es destrueixen per detonació o crema. Aquesta pràctica contamina la terra, genera productes nocius i emet GEH. Encara hi ha exèrcits on la gestió de residus es fa en pous oberts en els quals es cremen les deixalles. En ocasions també s’enfonsen a l’oceà vaixells de guerra obsolets. També s’han detectat productes químics molt contaminants i tòxics en aigües subterrànies i de boca en diferents zones properes a bases militars.
Les activitats militars, però, malgrat ser, com s’ha dit, altament pol·luents, no han de comunicar les seves emissions GEH a Nacions Unides. La comunicació i la reducció de les emissions militars, al Protocol de Kyoto de 1997, van quedar exemptes per la pressió dels Estats Units. L’Acord de París de 2015 va suprimir-ne l’exempció, però permet la voluntarietat de la informació sobre emissions militars i deixa la seva reducció al criteri de cada país. Tampoc les empreses d’armes no estan obligades a informar sobre les seves emissions.
En termes generals hi ha molt poca informació i molt poc fiable (quan hi és) sobre les emissions del sector de defensa (forces armades i indústria militar).
Hi ha una necessitat urgent d’incloure l’àmbit militar en els compromisos dels estats de reduir les seves emissions de GEH.
