Un any més, tot just aquest migdia començarà al Castellet de Perpinnyà el ritual de la la renovació de la Flama del Canigó. Un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà recollirà en un fanal la flama que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal, al Castellet de Perpinyà, cap a la comarca del Conflent i s'enfilaran cap cim del Canigó de 2784 metros. Al punt de mitjanit, és llegirà el missatge d'enguany a càrrec de Núria Cadenes i s'encendran torxes i fanalets amb la flama renovada. A partir d'aquell moment, es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila a l'entorn d'una gran festa popular. Es tornar a llegir el manifest i s'encenen les fogueres del Principat al Nord i Sud de l'Albera, Andorra, País Valencià, Les Illes i l'Alguer
Cal recordar que el passat cap de setmana va tenir lloc la Trobada del Canigó. L'aplec se que se celebra tradicionalment, el cap de setmana precedent Sant Joan. Els participants van dur un fagot de sarments (o xirments) que van deixar a la pica per a poder culminar la renovació.
Una tradició que ve de lluny i relliguen la nació catalana
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums, el Cercle de Joves de Perpinyà, i sobretot de la mà de Joan Iglesias. Tots plegatas van promocionà la tradició.
L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.
Festa Nacional dels Països Catalans
El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.(veure festes.org).
Nombrosos s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.
Xifra incrementada en els darrers anys sota l'impuls de l'Espai Mata de Jonc que va tornat a fer una crida a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta de declarar Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans i defensin la moció davant els Plens municipals.
L'entitat ha fet seva aquesta proposta amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. "Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris".
En aquesta línia, també es va expressar la Confederació d'entitats sobiranistes dels Països Catalans: l'Assemblea Nacional catalana, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
