La Plataforma Pobles Vius ha constatat Connect Bioenergy no figura com a promotora del projecte de la Sentiu de Sió en la petició de la llicència ambiental d'obertura sinó que ho fa l'empresa La Sentiu Bioenergy SL, amb seu a Madrid. Per tant, la plataforma ha manifestat les reserves de la credibilitat de la nota de premsa enviada. "El vall de sigles que envolta aquest projecte forma part de l'estratègia per ocultar que els seus actors fonamentals són grans capitals energètics i tecnològics amb seu a Madrid" ha afirmat en un comunicat.
També posa en dubte que La Sentiu Bioenergy SL disposi de contractes vinculants, verificables i pel total de les dejeccions de les explotacions dels ramaders en qüestió. No seria la primera vegada que les persones que apareixen com a portaveus de l’empresa donen dades propagandistiques sobre l’evolució de la iniciativa. Des que el projecte va ser catalogat com a estratègic pel govern de la Generalitat en l'any 2023, l'empresa no ha pogut demostrar ni l'origen ni el destí final dels residus que manipularia, fet que crida l'atenció sobre els requisits amb els quals es cataloguen com a estratègics aquests projectes.
En aquesta línia s'ha demant a les administracions que es facin públiques les dades més rellevants dels contractes de dejeccions que pugui aportar l'empresa, per verificar-les i per poder analitzar l'origen territorial d'aquestes, tot establint el balanç energètic del seu trasllat a la central.
Pel que fa a la crimialització que difon Connect Bioenergy, la Plataforma ha exigit a Connect Bioenergy que deixi de criminalitzar a la ramaderia i a l'agricultura per tal de justificar els seus projectes de negoci.
Segons la plataforma, "afirmacions com les que figuren al seu comunicat relacionant l'excés de nitrats amb la concentració agrícola i amb els residus de la ramaderia industrial formen part d'un discurs parcial i interessat. Des del punt de vista de la Plataforma Pobles Vius, els fems i purins són fertilitzants orgànics i no pas residus. Sempre que se'n faci un ús adequat i mesurat, poden usar-se directament sense necessitat d'afegir més energia, de barrejar-los amb fangs i de destruir sòl agrari per a la construcció de polígons energètics al servei d'interessos privats. A més, cap ni un dels quilograms de nitrats que gestionaria la central desapareix amb el procés sinó que persisteixen encara de forma més concentrada en la industria en qüestió. Per aquest motiu no es pot establir una relació directa entre el tractament de les dejeccions que fan les macrocentrals de biogàs i una millora de l'aplicació final dels nitrats que concentrarà i gestionarà. Resulta un argument fal·laç plantejar el contrari".
Recorda la Plataforma que l’ajuntament de Bellcaire, el municipi on l’empresa s’hauria de connectar a la Xarxa de gas de Naturgy i que és propietari del primer tram del camí d’accés a la central, ha fet un informe desfavorable al projecte i hi ha presentat al·legacions, juntament amb 800 persones i entitats. El darrer municipi a presentar al·legacions ha estat Balaguer.
