Coneixem la realitat de l’accés a l’habitatge i la situació desesperada que patim a Mallorca i a les illes germanes. Aquest moviment va néixer a Sencelles, però podria haver-ho fet a Sant Antoni de Portmany, a Ciutadella, a Sant Josep de sa Talaia o al barri de Pere Garau, a Palma.
L’impacte d’un vídeo ens ha impulsat a convocar aquesta manifestació, donant veu a un desconsol col·lectiu que fins ara estava silenciat. Massa vegades els nostres polítics s’han amagat darrere les grans xifres econòmiques per negar l’evidència.
La veritat colpidora és que a Mallorca es ven i es lloga, però no ho podem pagar! Aquest drama ens copeja a totes, afectant famílies senceres, joves que no poden emancipar-se i persones grans que veuen com els seus fills han de partir de l’illa. El dret a un habitatge digne no s’està garantint a les Balears, amb conseqüències devastadores per a la cohesió social i el benestar de les persones.
L’accés a una casa no pot ser un luxe reservat a uns pocs privilegiats. La realitat que patim és que no podem viure a la nostra pròpia terra.
Ens resulta insuportable veure com Mallorca i les Illes Balears s’estan transformant en un ressort de luxe on només les persones amb doblers poden comprar o llogar. Ens veim amenaçats per un desembarcament de grans interessos econòmics que volen arrasar tot allò que som. Aquesta lògica converteix una casa, el lloc més segur per a qualsevol persona, en l’arma d’una riquesa depredadora que destrueix tot el que troba per davant, ja sigui la cultura, la naturalesa o la llar dels humils.
Aquesta terra ha de ser un lloc on els nostres fills i filles puguin créixer amb seguretat i dignitat, amb un turisme controlat que no condicioni tota la nostra vida. Poder accedir a un habitatge digne és la primera passa per arrelar-nos i desenvolupar-nos plenament, per sentir-nos part d’aquesta terra que estimam.
Per això demanam:
Declarar l’emergència de l’habitatge a les Illes Balears perquè es prenguin mesures d’urgència a favor del dret a tenir una casa
Reconèixer que les illes són una zona tensada per tal de regular-hi el preu del lloguer.
Fer una moratòria de lloguer turístic.
Donar garanties a llogaters i arrendataris, i ajudes per a la rehabilitació d’habitatges.
Aconseguir el reallotjament de les persones desnonades a causa de la impossibilitat de pagar el lloguer, com ja preveu la llei.
Limitar la compra d’habitatges de persones que no tenguin un mínim de residència de cinc anys.
Limitar la compra d’habitatges als grans tenidors.
Aquestes demandes són essencials per assegurar que les Illes Balears continuïn sent un lloc viu, divers i acollidor. Hem de lluitar per les nostres llars, per les nostres famílies i per la nostra dignitat.
Avui, aquest petit grup de persones que formam el Banc del Temps ja sabem que no estam sols. Aquí hi ha persones que fa unes setmanes eren a la Plaça Major per dir basta de persecució a la llengua pròpia. Persones que fa molts anys també cridaren “Qui estima Mallorca, no la destrueix”.
Veim camisetes verdes que fa més de 10 anys defensaven l’escola pública i en català. I també altres lluites justes, com la de les Kellys la de la Memòria democràtica, la del feminisme, la de la lluita del col·lectiu LGTBI+ o la dels activistes de antidesnonaments. De tot cor, gràcies per totes aquestes lliçons. Avui el Banc del Temps de Sencelles no seria aquí si no fos per tots vosaltres.
