Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP-SOM POBLE presenta una moció per resituir el municipi de Medinyà

El poble de Medinyà (Gironès) forma part del municipi de Sant Julià de Ramis des de l’any 1972

20/03/2024 Política

Tot eguit reprodiuïm la moció:

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP CUP-SOM POBLE PER A LA RESTITUCIÓ DEL MUNICIPI DE MEDINYÀ

El poble de Medinyà forma part del municipi de Sant Julià de Ramis des de l’any 1972, exceptuant el període en què la Llei 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà, va ser vigent.

Aquesta annexió es va fer en base el Decret 2049/1972, del 13 de juliol, pel qual s’aprova la incorporació del municipi de Medinyà al limítrof de Sant Julià de Ramis. Aquest Decret es va fer en base l’acord “voluntari” dels ajuntaments d’aquests dos municipis amb efectes immediats, ja que Medinyà va entrar a formar part del municipi de Sant Julià de Ramis al mateix 1972.

Cal recordar que els dos ajuntaments d’aquell moment eren consistoris que no eren elegits democràticament, ja que el país es trobava sota la dictadura franquista i, per aquest motiu, el Decret 2049/1972 està signat pel mateix dictador Francisco Franco.

Així, doncs, el municipi de Medinyà es pot considerar víctima del franquisme, tal com indica el artículo 3.5 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática. El mateix precepte indica que l’objecte és el de reparar aquestes situacions amb les mesures específiques que ho permetin fer. Addicionalment, l’article 30 de la mateixa Llei disposa que les víctimes tenen el dret al reconeixement i a la reparació integral per part del propi Estat i la pròpia Administració General de l’Estat ha de desenvolupar les mesures per restituir, rehabilitar i satisfer aquestes demandes.

El poble de Medinyà sempre ha mantingut l’anhel de restituir el municipi de Medinyà. Durant els darrers anys, s’ha treballat per aquest objectiu. Cal destacar que, l’any 1995, es va constituir el Col·lectiu Pro Medinyà que va executar una gran tasca des de la societat civil i va pressionar a la classe política per a treballar la restitució del municipi de Medinyà.

Aquest anhel també ve avalat per l’Informe sobre organització territorial de Catalunya, encarregat per la pròpia Generalitat de Catalunya, que va concloure que calia considerar el cas de Medinyà dins l’apartat de “Correccions de disfuncionalitats” i proposava el reconeixement de Medinyà com a municipi de ple dret. El gran tret que justifica aquesta “disfuncionalitat” és l’accident geogràfic de la Costa Roja que separa els nuclis dels dos pobles.

Encara que Medinyà entrés a formar part del municipi de Sant Julià de Ramis, mai ha perdut el seu propi codi postal ni cap servei essencial, tant els de prestació obligatòria com de voluntaris, que permeten garantir, actualment, el benestar de tots els veïns i veïnes.

Cal accentuar que estudis econòmics, realitzats per la Universitat de Girona, conclouen que Medinyà disposa de capacitat per a generar recursos suficients per a continuar prestant els serveis necessaris a la seva població.

En base aquesta breu exposició de la situació del poble de Medinyà, cal remarcar que no es vol crear un municipi nou, sinó restituir el que ja hi va haver fins al 1972 i que es va suprimir i integrar en el municipi de Sant Julià de Ramis durant la vigència de la dictadura franquista i, per tant, la restitució del municipi de Medinyà representaria la revocació d’un efecte jurídic dut a terme durant la dictadura franquista i que ha generat perjudicis per a la població.

Actualment, s’està treballant amb un projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya en el Parlament de Catalunya on diversos partits han presentat esmenes referents a la defensa de les corporacions locals que poden tenir la consideració de víctima de la dictadura franquista. L’esmena fa èmfasi a la possibilitat de restituir aquells municipis abolits per la dictadura franquista.

Finalment, cal destacar la posició clara i sostinguda de la Diputació de Girona a l’hora de defensar, políticament i jurídica, la restitució del municipi de Medinyà, d’acord amb la voluntat local. Des d’un acord de ple de 1997, en resposta a la demanda de l’alcalde de Sant Julià de Ramis, a la defensa jurídica efectuada el 2016 per la corporació ─per tal de defensar la inscripció del nou municipi en el Registre de d’Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques─, passant per una moció per a la restitució del municipi, aprovada per unanimitat el 2012 i promoguda pel govern de la institució.

En resum, la restitució de la condició de municipi per a Medinyà permet reparar una decisió antidemocràtica i històricament combatuda, corregir disfuncionalitats i atendre la voluntat majoritària del poble de Medinyà.

Per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents

ACORDS

Primer.- Manifestar que la Diputació de Girona reconeix els pobles de Sant Julià de Ramis i Medinyà com a dues realitats diferents, que es posiciona a favor de la restitució del municipi de Medinyà i que emprendrà totes les accions al seu abast per avançar cap a la restitució del municipi de Medinyà.

Segon.- Donar suport a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis en la seva voluntat que es reconeixi el poble de Medinyà com a víctima de la dictadura franquista i en els tràmits per aconseguir la restitució del seu municipi.

Tercer.- Considerar Medinyà i Sant Julià de Ramis ─i demanar que les altres administracions supramunicipals, autonòmiques i estatals també ho facin─ com a dues realitats diferents per a gestions pròpies pel funcionament habitual dels dos pobles fins que s’obtingui la restitució del municipi de Medinyà.

Cinquè.- Notificar el present acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i Consellera de la Presidència, a la Consellera de Justícia, Drets i Memòria, a la Presidenta del Parlament de Catalunya i als presidents i portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

Valora
Rànquings
  1. “Escrits en llibertat” de Joan Rocamora
  2. La llengua de la Franja de Ponent
  3. Daniel Cardona i el 6 d'Octubre a Sant Just Desvern
  4. Èxit de participació en la mobilització per a reobrir un tram entre la platja de Garbet i el poble de Colera.
  5. Non Casadevall, el primer secretari general de la CUP
  6. Aturada provisional per un salt endavant
  7. L'Asssemblea Pagesa exposa perjudicis del biogàs per a la pagesia i la ramaderia
  8. 12 d'octubre: Res a celebrar
  9. 7 dones de Sant Cugat del Vallès s’enfronten a una condemna d’un any i mig de presó per cada una de les encausades, 26.164 euros i la inhabilitació del dret al sufragi passiu.
  10. Entitats sobiranistes dels Països s'apleguen a València per reafermar el seu compromís cap la Independència
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid