La plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, formada per més de 60 grups i entitats de la comarca i de l’Hospitalet, davant l’entrada en vigor de la fase d’emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, considera imprescindible recordar que aquesta sequera no és el problema, sinó un efecte més del veritable problema: la crisi ecològica global. Una crisi que s’expressa a nivell climàtic amb una alteració profunda dels patrons que havien fet dels darrers mil·lennis l’època més estable quant a clima de la història del planeta, i que ara s’estan trencant per l’acció directa de l’ésser humà. Resulta inconcebible com, en una situació dramàtica com la que vivim, no es posi tota l’atenció mediàtica i política a impulsar les polítiques públiques per a frenar ràpidament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), causants de la crisi climàtica.
En aquest sentit, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyala els ajuntaments metropolitans per la seva responsabilitat a mantenir una lògica de creixement permanent que està darrera de la crisi ecològica global, tal com assenyala tossudament la ciència (IPCC, IPBES). El planejament urbanístic vigent als municipis metropolitans del Baix Llobregat permet fins a 70.000 pisos nous, i cap ajuntament no ha plantejat desqualificacions per protegir terrenys. Però, encara més greu, la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) planteja incrementar el sostre de nous habitatges a l’entorn metropolità fins als 240.000 d’aquí a 2040, el doble dels 117.000 previstos fins ara.
Aquest urbanisme desaforat agreujaria enormement el drama actual per sequera, de tres maneres. D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2.
En segon lloc, el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus.
I en tercer lloc, el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals.
Per aquests motius, l’entitat considera els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma, renunciant al creixement pel creixement i apostant per la resiliència, el manteniment i recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.
