El senyor Barrera utilitza el seu càrrec per censurar els escriptors que fem servir aquest terme i, des del faristol i sense la cervesa ni els cacauets, va justificar que aquest era el motiu per a excloure Manuel Baixauli de la Biblioteca Valenciana, argumentant sense cap pudor que ho feia per motius ideològics. No vol ni sentir-ne parlar, de “País Valencià”, i no us vull explicar com es posa quan sent “Països Catalans”. Els treballadors de la cultura al País Valencià estem sotmesos a una veritable cacera de bruixes al més pur estil McCarthy.
Per a Barrera la cultura és la incultura. “Soy torero, y muy orgulloso. ¿Cree que me avergüenzo?”, en espanyol, perquè tota aquesta preocupació per la llengua és una cortina de fum, ell no en parla cap més que la de l’imperi. Tots sabem que no s’avergonyeix, perquè no té vergonya ni la coneix, i mentrestant, destina els pocs diners que té la seua conselleria per a promocionar els bous. Barrera destinarà l’any que ve una ajuda directa de 300.000 euros a la Fundació Toro de Lídia, radicada a Madrid, segons consta a l’avantprojecte dels pressupostos.
Barrera no està sol, compta amb la secretària de Cultura, la senyora Paula Añó, que s’ha declarat disposada a lliurar la batalla cultural contra el pancatalanisme amb el seu conseller i ha negat que Vox, on no està afiliada, siga un partit d’extrema dreta. “Per mi, la ultradreta són Esquerra i Junts.” Añó va ser consellera de la formació Valents, de Manuel Valls, del districte de Sant Martí de Barcelona, i va ser reprovada per haver assenyalat que les 38 dones mortes per violència masclista que hi havia hagut aquell any fins al desembre representaven el 0,00015% del total de dones que hi havia a Espanya, i per haver subratllat que la majoria d’infanticidis registrats el 2019 els havien comès dones. Cal recordar que aquesta antiga col·laboradora d’El programa de Ana Rosa, de Telecinco, ha viscut a Barcelona fins al seu nomenament, que és quan s’ha traslladat a viure a València.
Tot i que fa mandra tornar a la trinxera, d’on em sembla que no hem eixit mai, com canta Al Tall, viurem, per damunt de tot viurem, perquè resistir és vèncer. Visca el País Valencià malgrat la incultura que ens governa.