El Moviment per l'Escola en Català a les Illes, a través d'una roda de premsa, mostra el seu rebuig al pla pilot que pretén segregar per raó de llengua als centres educatius.
Les nou entitats representades en el moviment mostren la seva preocupació davant la implantació de la proposta del PP i Vox, prevista pel curs 2024/25, i les conseqüències que tindrà.
El Moviment per l'Escola en Català a les Illes ha dut a terme aquest matí de dimarts una roda de premsa per mostrar el seu rebuig a la proposta de segregació lingüística en l'àmbit educatiu, elaborada pel govern de les Illes Balears. L'agrupació, formada per nou entitats del territori, assegura que aquest pla pilot atempta contra l'ús social del català, la llengua pròpia de les Illes, a banda de generar un problema de convivència que no havia existit fins ara tal com ja va intentar José Ramón Bauzá en el seu moment.
El delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ha denunciat que el PP "ha mentit" a les entitats que formen part del Moviment: "Ens vam reunir amb el conseller Vera fa unes setmanes, ens va dir que no hi hauria segregació per raó de llengua i sí que n'hi ha: estam decebuts amb el PP, que va dir que no faria batalla amb la llengua."
El Moviment afegeix que aquesta iniciativa de "desdoblament de línies" per raó de llengua fragmentarà la societat, a banda de desfer els consensos històrics en l'àmbit lingüístic. En aquest sentit, el representant de STEI-Intersindical, Carles Cabrera, ha afirmat que "el català és la llengua que recula als centres i a la nostra societat" i que "l'establiment de línies perpetrat per PP i Vox només funcionarà per la llengua castellana; ha quedat demostrat al País Valencià, i les línies han desaparegut".
També és incompatible amb la Llei de Normalització Lingüística, la Llei d'Educació de les Illes Balears, el Decret de Mínims i, fins i tot, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la pròpia Constitució espanyola. La representant del sindicat UOB, Maria Carmona ha destacat que "la segregació és il·legal" i ha denunciat: "Com és possible que es vulneri l'autonomia dels centres en aquest sentit i el Govern de les Illes Balears obligui a segregar per grups?".
La proposta de segregació permetrà als pares dels alumnes illencs escollir en quina llengua (català o castellà) volen educar els seus fills en les matèria no lingüístiques, com són les socials i científiques. D'aquesta manera, es perdrà l'únic contacte amb el català que té gran part de la població nouvinguda a les Illes Balears, creant així una desigualtat substancial davant el castellà.
La situació del català a les Illes es troba en una tendència preocupant pel que fa a la diferència de coneixements i a les normes d'ús si es compara amb el castellà, fet que s'agreujarà notablement amb l'aplicació de la segregació lingüística a les aules. Les entitats del Moviment destaquen, però, que la majoria de la societat illenca continua considerant que el català és una eina útil de cohesió social, d'integració dels joves i d'èxit professional.
El Moviment per l'Escola en Català a les Illes està format per la Plataforma per la Llengua Illes Balears, STEI Intersindical, Obra Cultural Balear de Formentera, Institut d'Estudis Eivissencs, Moviment Menorca Edu21, Unió Obrera Balear, Alternativa Sindicat Docent, Comissions Obreres i Associació Professional de Docents d'Eivissa.
