Resposta al furibund atac judicial, fiscal i d'altres organismes estatals contra l'amnistia i l'acord d'investidura entre Junts i el PSOE
Davant la recent publicació de l'acord entre Junts i PSOE per a la investidura, que preveu la creació d'eventuals comissions parlamentàries, i l'anunciada imminència d'una iniciativa legislativa sobre una amnistia als presos i represaliats polítics catalans, s'ha produït un allau de reaccions en contra per part del CGPJ i les organitzacions professionals de la judicatura, fiscalia i altres cossos funcionarials, denunciant ferotgement el que per a ells és un atac sense precedents a la Constitució Espanyola, l'Estat de dret i la separació de poders que aquesta institueix.
Atès el caràcter de rellevant operador jurídic-penal i qualificat col·laborador de l'administració de justícia, amb la missió de protecció dels drets fonamentals de la ciutadania catalana, del cos de la policia nacional catalana, i constatat el silenci còmplice de les organitzacions professionals subvencionades pel Govern de la Generalitat que haurien de representar el nostre Cos, hem acordat la confecció del present comunicat per fer públic el següent posicionament rebutjant aquella injustificable ofensiva:
1.- Com assenyala expressament la Constitució Espanyola (en endavant, CE), en el seu art. 117, els jutges i tribunals integrants del poder judicial no exerciran altres funcions que les compreses en l'exercici de la funció jurisdiccional i que són jutjar i fer executar allò que s'ha jutjat.
Per altra banda, segons l'article 124 de la CE, el ministeri fiscal té la missió de defensar la legalitat, els drets dels ciutadans i l'interès públic tutelat per la llei.
Des d'aquesta perspectiva, cal considerar com un excés competencial per part del CGPJ, les associacions judicials i fiscals i els jutges degans actuants, la deliberada voluntat d'influir en la competència pròpia i exclusiva del poder legislatiu representatiu de la voluntat popular, com és el debat politic i l'aprovació de les lleis que materialitzin l'interès general que encarnen, més greu encara quan la crítica es fa abans de conèixer el contingut de la proposició de llei d'amnistia i abans de materialitzar-se l'acord entre Junts i PSOE en cap actuació concreta.
2.- La submissió a l'imperi de la llei i la independència dels òrgans judicials no es garanteix amb la seva mera proclamació en un text normatiu, sigui quin sigui el seu rang, com ho fa la CE en el seu art. 117. S'assegura arbitrant totes les mesures adients per a la seva plena consecució i es demostra dia a dia mitjançant la totalitat de pronunciaments judicials que s'emeten diàriament. Només així, les seves resolucions seran percebudes com a legítimes per part de la ciutadania, situació imprescindible per a superar la simple i insuficient autoritat coactiva inherent a les resolucions judicials.
3.- Qualsevol ciutadà atent (i crític) amb l'actuació dels alts òrgans jurisdiccionals espanyols està convençut que a Espanya la politització de la justícia, el seu biaix ideològic i la persecució de l'independentisme emparant-se en l'aparent aplicació del dret (lawfare) és una realitat incontestable.
Els exemples podrien donar lloc a una enciclopèdia, però pel que fa al nostre cas només cal portar a col·lació els pronunciaments externs del Consell d'Europa, organismes de la ONU, organitzacions internacionals de drets humans, pronunciaments del TEDH i d'òrgans jurisdiccionals de diversos països de la UE.
4.- El poder judicial, front la resta de poders estatals, no té una legitimitat democràtica directa ni indirecta, dèficit que debilita la seva posició institucional davant la resta de poders i dificulta el seu arrelament popular.
De la mateixa manera, contràriament a la resta de poders, no compta amb cap control extern de les seves actuacions, afavorint un exacerbat corporativisme del col·lectiu i dificultant l'exigència de responsabilitats penals, civils i disciplinàries (quantes sentències declarant la responsabilitat de jutges i magistrats coneixeu?) i l'erradicació i no-repetició dels seus excessos i abusos.
5.- El sistema de selecció dels seus membres per cooptació i a través de procediments memorístics i anacrònics, que requereixen anys d'estudi, afavoreix el nepotisme existent a la institució, amb la reproducció dels biaixos ideològics dels predecessors, i fan impossible que la seva composició reprodueixi la pluralitat de la societat, representant només les classes més afavorides, impedint la desiderata constitucional que la justícia emana del poble (art.117.1 CE)
6.- Al costat del poder judicial, afectat per totes les deficiències esmentades, hi ha altres poders estatals, sense aquestes deteriorants màcules (però amb moltes d'altres, també cal posar-ho de manifest), com l'Executiu i el Legislatiu.
Aquest segon, integrat per les Corts Generals, d'acord amb allò que disposa l'article 68 CE, "representa al poble espanyol, exerceix la potestat legislativa i té les altres competències conferides per la mateixa constitució", com la possibilitat "de nomenar comissions d'investigació sobre qualsevol afer d'interès públic, sense que les conclusions obtingudes puguin ser vinculants per als tribunals ni afectar les resolucions judicials, sense que això signifiqui cap obstacle perquè el resultat de la investigació sigui comunicat al ministeri fiscal perquè exerceixi si s'escau les accions oportunes" (art. 76.1 CE).
7.- Essent aquest el marc normatiu, i limitant-se el pacte subscrit entre Junts i PSOE a reproduir pràcticament aquests preceptes constitucionals, i assegurant la CE que les conclusions de les comissions d'investigació mai poden afectar les resolucions judicials ni vincular els tribunals, ¿quina amenaça pot representar per a la CE, l'estat de dret i la divisió de poders, l'eventual designació de comissions d'investigació amb les conseqüències que la pròpia Constitució preveu?
8.- En qualsevol cas, si el poder judicial vol evitar la constitució de comissions d'investigació parlamentàries per a tractar assumptes relacionats amb actuacions jurisdiccionals (que òbviament presenten un evident interès públic i per tant satisfarien aquesta exigència constitucional), ho té molt fàcil: fer coincidir la veritat formal amb la material, evitar l'arbitrarietat (art. 9.3 CE), servir amb objectivitat l'interès general (art. 9.3 CE) i posar fi a la persecució, a través de procediments jurídics però subvertint la recta aplicació del dret, a la dissidència ideològica.
D'aquesta manera, els representants de la ciutadania no haurien de promoure la creació de comissions i, si ho fessin, les conclusions serien coincidents i per tant cap conseqüència se'n podria derivar, en forma de comunicacions al ministeri fiscal o de modificacions legislatives.
9.- Ens xoca profundament que tot l'exèrcit d'alts funcionaris que subscriuen els comunicats respectius, sense ni conèixer el seu contingut, ataquin ara furibundament l'amnistia que es projecta, amb notòria cobertura constitucional, i mai hagin rebutjat l'amnistia de l'any 1977 que va permetre la impunitat dels actors d'un règim dictatorial, genocida i criminal, i ha estat declarada per la ONU com contrària a la legislació internacional, ni tampoc les amnisties fiscals, ni els nombrosos indults que han permès fins i tot l'alliberament de terroristes d'estat sentenciats judicialment (recordem el GAL?) o l'exercici de la funció jurisdiccional d'un jutge condemnat en ferm per prevaricació (fill d'un exmembre del CGPJ, ara destinat a Madrid i que properament ha de pronunciar-se sobre la demanda de paralització de la futura llei d'amnistia).
ELS MOSSOS D'ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LES LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS. TAMBÉ EXIGIM EL RETORN A CASA DELS EXILIATS, EL FINAL DE LA REPRESSIÓ DE L'ESTAT ESPANYOL, INCLOENT-HI L'ESPIONATGE IL·LEGAL, I LA CULMINACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA APROVADA PER LA MAJORIA DE LA CIUTADANIA.
Guilleries, 11 de novembre de 2023
