El procés de transició a la democràcia que va seguir a la mort del dictador Francisco Franco i que va culminar amb la victòria del PSOE a les eleccions generals d'octubre de 1982 va deixar a l'avui anomenada Comunitat Valenciana no menys de 68 atemptats amb explosius. D'ells, dos van tenir com a objectiu l'escriptor Joan Fuster. El primer va tenir lloc el 18 de novembre de 1978; el segon, del qual avui fa 40 anys, va passar la matinada de l'11 de setembre del 1981.
Ferm defensor de la catalanitat de la cultura pròpia dels valencians, l'autor de Nosaltres, els valencians (1962) i les seues idees van exercir una influència indiscutible encara que minvant en la política valenciana dels anys de la Transició. Però aquesta influència, sobretot present en ambients democràtics i d'esquerres, va anar acompanyada d'enceses passions, tant a favor com en contra, l'expressió més crua i inequívoca d'aquestes últimes va ser els atemptats terroristes que ens ocupen.
El primer hem dit que es va produir el 18 de novembre del 1978; això és, curiosament, just un dia després de la data prevista per a l'anomenada Operación Galaxia, un frustrat intent colpista participat per Antonio Tejero, futur protagonista del 23-F. Però més enllà d'aquesta sorprenent coincidència, aquest primer atemptat està envoltat de nombrosos misteris, sent potser el més cridaner que la policia mai no aconseguís identificar els autors tot i que uns veïns van anotar el model, el color i una part de la matrícula del vehicle amb què presumptament van fugir.
Menció a part mereix l'escassa atenció mediàtica que va suscitar, sobre la qual l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán ironitzava: ''Li posen una bomba a un intel·lectual orgànic del PCE o del PSOE i encara estaríem menjant bombes i les seves senyories s'haurien menjat aquesta bomba al Parlament, per dinar i per sopar. En canvi, la bomba de Fuster ha quedat com una molesta anècdota”. Tot just dues setmanes més tard, el 4 de desembre, un altre intel·lectual valencià, el filòleg i catedràtic universitari Manuel Sanchis Guarner, rebia al seu domicili un paquet bomba que no va arribar a explotar. Els autors tampoc no van ser capturats, i això malgrat que el paquet va ser entregat en mà ia cara descoberta per un individu que se sap que no era un missatger.
Gairebé tres anys després, ja passat el 23-F i amb el tortuós procés autonòmic valencià encarant la seua recta final, terroristes no identificats tornaven a atemptar contra Fuster en un altre episodi condimentat d'incògnites. Així, a la matinada de l'11 de setembre del 1981 dos potents artefactes van explotar a la façana del domicili de l'escriptor; estaven preparats perquè el primer cridés la seva atenció i el segon, més potent, l'arribés de ple. Diverses persones van salvar la vida gràcies al fet que un dels presents va detectar el segon dispositiu i van poder refugiar-se a l'últim moment. Els danys al domicili de Fuster van rondar el mig milió de pessetes i hi va haver desperfectes en immobles i vehicles propers.
El periodista Francesc Bayarri ha revelat al llibre Matar Joan Fuster (i altres històries) que al fil d'aquest segon atemptat es van obrir diligències judicials per un delicte menor de danys, no per intent d'assassinat, i encara menys per un delicte de terrorisme. El 13 d'octubre de 1981, tot just passat un mes des del succés, la causa va ser sobreseguda i arxivada. Tot i que hi va haver amenaces i reivindicacions en nom de grups d'extrema dreta, els autors, com dèiem, mai no van ser identificats.
Tampoc no seria resolt un nou atemptat amb bomba ocorregut el 15 d'octubre al rectorat de la Universitat de València, tot i que tot apunta que va estar motivat perquè aquesta institució havia celebrat poc abans -el 2 d'octubre- un acte d'homenatge a Fuster. Per contra, diversos atemptats ocorreguts en dates properes reivindicats per l'organització independentista Terra Lliure van conduir a nombroses detencions, davant la qual cosa l'avui desaparegut Diario de Valencia comentava en un editorial: ''Caldria demanar també el mateix zel que s'ha seguit per a la desarticulació de Terra Lliure amb aquells grups que han estat a punt de fer saltar pels aires a l'escriptor Joan Fuster i que han arrencat un peu a un treballador de la Universitat. Diversos mesos després resulta fins a cert punt sorprenent que no es conegui la identitat dels autors d'aquestes accions”.
I és que, tal com suggereixen les circumstàncies que envolten els atemptats terroristes soferts per Joan Fuster, la història de la transició valenciana és una història de violència, però també d'impunitat. A l'encapçalament d'aquest article ens hem referit a 68 atemptats amb explosius. S'hi han de sumar desenes d'accions greus com ara: assassinats, assalts i incendis d'establiments, metrallaments o agressions a autoritats, i també centenars d'episodis en principi menys greus com poden ser les agressions de carrer, els falsos avisos de bomba o els atacs amb còctels molotov.
Serveixi d'exemple que hi va haver una trentena d'atemptats de diferent envergadura contra llibreries. Així, al llarg de la Transició hi va haver a les tres províncies valencianes -sobretot a la de València- més d'un miler d'episodis violents amb motivacions polítiques. Uns episodis la responsabilitat dels quals roman judicialment impune en la major part dels casos, particularment en què l'autoria més plausible recau sobre grups parapolicials o d'extrema dreta.
Nota: Les dades reflectides en aquest article apareixen justificades i desenvolupades a la tesi doctoral de l'autor: La violencia política en la Transición valenciana (1975-1982) , Universitat de València, 2021.
