Arran del manifest signat per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, i a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on fou alcalde, les activitats es centraran aquests dies a París, Perpinyà i Girona.
Dimecres 10/05/23 / El Foment de Girona / Mercaders,14 a les 19h
Intervindran:
L’historiador Enric Pujol
L’historiador Fermí Rubiralta
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida
Divendres 12/05/23 / Casa Camprodon – Seu Òmnium Catalunya Nord (Perpinyà)/ Teatre,10 a les 18:30h
Intervindran:
El Conseller a l’exili, Lluís Puig
L’historiador Fermí Rubiralta
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida
Dimarts 23/05/23 / A l’Amfiteatre George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París de 18h a 20h
Intervindran:
Roser Cussó, Institut d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i autor
Front Nacional de Catalunya
avui 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin a París) es crea a París l’Organització, esperonada per Daniel Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap de tres anys.
Aquests militants separatistes que formaven sengles organitzacions, i que havien lluitat amb les armes a la mà contra el feixisme durant la Guerra 1936-1939, seguiren la lluita ajudant a jueus, exiliats, membres dels exèrcits nord-americans, britànics, francesos i polonesos a escapar de la barbàrie nazi durant la SegonaGuerra Mundial, a través de les xarxes d’evasió i les Rutes de la llibertat, que des de la nostra entitat hem anant presentant arreu del país.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols! Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer
independentista català. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat ivenerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
