Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Any Cardona: Actes a París, Perpinyà i Girona

Continuen els actes per commemorar l’Any Daniel Cardona, impulsat per la Fundació Reexida. Aquest mes de maig a Girona (dimecres,10), Perpinyà (divendres, 12) i París (dimarts, 23)

04/05/2023

Arran del manifest signat per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, i a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on fou alcalde, les activitats es centraran aquests dies a París, Perpinyà i Girona.

Dimecres 10/05/23 / El Foment de Girona / Mercaders,14 a les 19h
Intervindran:
L’historiador Enric Pujol
L’historiador Fermí Rubiralta
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida

Divendres 12/05/23 / Casa Camprodon – Seu Òmnium Catalunya Nord (Perpinyà)/ Teatre,10 a les 18:30h
Intervindran:
El Conseller a l’exili, Lluís Puig
L’historiador Fermí Rubiralta
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida

Dimarts 23/05/23 / A l’Amfiteatre George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París de 18h a 20h
Intervindran:
Roser Cussó, Institut d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i autor

Front Nacional de Catalunya 

avui 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin a París) es crea a París l’Organització, esperonada per Daniel Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap de tres anys.

Aquests militants separatistes que formaven sengles organitzacions, i que havien lluitat amb les armes a la mà contra el feixisme durant la Guerra 1936-1939, seguiren la lluita ajudant a jueus, exiliats, membres dels exèrcits nord-americans, britànics, francesos i polonesos a escapar de la barbàrie nazi durant la SegonaGuerra Mundial, a través de les xarxes d’evasió i les Rutes de la llibertat, que des de la nostra entitat hem anant presentant arreu del país.

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols! Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer
independentista català. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat ivenerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).

Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

 

 

 

Valora
Rànquings
  1. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  2. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  3. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Sant Jordi per la Llengua fa una crida per convertir el Sant Jordi en una diada en defensa del català
  6. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  7. Comitès d’empresa dels Jesuïtes, Thau, Joan Pelegrí, Virolai i Maristes es mobilitzaran per la igualtat de jornada amb la pública
  8. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  9. “Cal garantir els grups singulars per combatre l’estigmatització dels centres”
  10. Llums i ombres sobre la llengua catalana
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid