Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria independentista
Manifest i actes de l'Any Daniel Cardona

Es commmemoren els 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern

18/02/2023 Història

Amb motiu dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civi es preparen, impulsats per la Fundació Reeixida, un manifest, jornades, cursos, presentacions d'aquesta commemoració al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, a Sant Just Desvern, de Solsona a Figueres o a Perpinyà.

La presentació oficial serà el proper dia 7 de març al Museu d’Història de Catalunya, on es presentarà tot el projecte: la imatgeria de la commemoració feta per l’artista de Xàtiva Cesc Roca, la biografia del personatge reeditada per l’editorial valenciana Afers i escrita per l’historiador Fermí Rubiralta, i el material de les organitzacions que fundà Daniel Cardona, que pertany a l’Arxiu Memòria Nacional de Reeixida.

Manifest de l'Any Daniel Cardona

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.

Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!

Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.

Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).

Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).

Per aquest motiu us convidem a adherir-vos al manifest, activant jornades, cursos, presentacions, que ens portaran del Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, fins a Sant Just Desvern, de Solsona a Figueres, i fins a Perpinyà.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  4. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  5. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  6. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  7. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  8. La CUP reclama la fi de les activitats il·legals a la Gola del Fluvià i la seva renaturalització
  9. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
  10. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid