Arrel de l’entrada a registre de la Mesa del Parlament per part de la CUP de diverses preguntes per conèixer l’estat actual del projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern, les respostes no han sorprès a la Plataforma STOPJJOO, que des de que el projecte semblava que s’enterrava, han seguit denunciant les intencions d’aquest Govern per reflotar el projecte de la candidatura olímpica al Pirineu.
I és que a finals de juliol passat, després de l’anunci del COE que informava que no podia avalar la candidatura catalanoaragonesa per falta d’entesa política, la consellera Vilagrà va presentar un projecte únicament format per Catalunya que volia esdevenir la candidatura pels JJOO d’hivern. Però entre agost i inici del nou curs polític aquest projecte va semblar que quedava en l’oblit, pendent de reflotar-se d’aquí uns anys.
El fet és que les respostes de Vilagrà a les preguntes dels cupaires deixen ben clar que aquest Govern segueix apostant totes les cartes per tenir una candidatura olímpica, negociant en secret amb el propi COE per obtenir-ne el seu aval. Perquè cal recordar que sense aquest aval la candidatura no arriba al COI, organisme decisori.
STOP JJOO denuncia la manca de transparència d’aquest Govern entorn a la candidatura olímpica, segurament per evitar que les veus opositores tornin a fer soroll, i reclama que la vicepresidenta Vilagrà expliqui el contingut de les reunions secretes que ha mantingut amb el president del COE, així com terminis i en quin estat es troben aquestes negociacions a dia d’avui.
Però el cert és que la Plataforma STOP JJOO ha continuat fent feina durant aquests mesos, denunciant la deriva del Govern per seguir potenciant l’economia del monocultiu turístic al Pirineu que, al contrari del què defensa Laura Vilagrà ("Els Jocs han de ser una palanca de transformació, un generador d'oportunitats, un accelerador i un dinamitzador de projectes que ha d'anar més enllà de la seva organització") creuen que només fa que empitjorar les condicions de vida de les seves veïnes i no proposa solucions als problemes estructurals d’aquest territori com les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de serveis públics o les deficients infraestructures necessàries pel dia a dia.