L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial. Les tècniques comunes de l'espionatge han estat històricament la infiltració, el suborn i el xantatge, i darrerament les noves tecnologies (intercepció de comunicacions, virus informàtics, Pegasus… etc…etc…). Les tasques de les agències d'intel·ligència no es limiten a l'espionatge ja que també són molt importants les campanyes per intentar influir en l’opinió pública.
La infiltració consisteix en la utilització d'una persona, denominada talp, la comesa bàsica del qual és guanyar-se la confiança d'aquells que posseeixen la informació per a tenir-hi accés. Hi ha hagut talps molt discrets que no han estat descoberts fins molts anys després. Els casos més espectaculars serien els talps que han acabat sent caps d’Estat sense ser detectats. Com el president de Grècia Georgios Papadópoulos que va ser el primer agent de la CIA a presidir un Estat europeu. Una figura semblant a la de l'infiltrat seria la del confident. Podem citar que Stalin a principis del segle XX va ser confident de la policia zarista o Lech Walesa que va ser informant de la policia comunista. En aquests dos casos més que talps es considera que eren confidents o informats perquè no eren ‘espies’ sinó que eren militants que van trair els seus companys de partit després de ser detinguts i presionats per la policia (tampoc es coneix si totes les informacions aportades a la policia per aquests confients eren certes ja que podrien haver estat 'dobles agents'). I aquí arribem a dos dels sistemes més coneguts per obtenir informació: el suborn i el xantatge.
El suborn és la compra de la informació amb diners o altres mitjans, encara que també s'ha utilitzat la coacció per a obtenir-la, tècnica que es denomina xantatge generalment mitjançant l'obtenció d'informació de caràcter personal sobre la víctima, que no desitja que es faci pública.
Una altra tasca tradicional de les agències d'intel·ligència són les campanyes per intentar influir en l’opinió pública. Un exemple d’aquestes tasques és Radio Liberty, una emissora de ràdio promoguda pel govern dels Estats Units durant la Guerra Freda que elaborava els programes als EUA i Alemanya i els emetia des de la platja de Pals als països comunistes. L'objectiu, a llarg termini, era fer caure el règim comunista. L'emissora de Pals, finançada per la CIA, es convertí en una de les més potents del món amb sis transmissors d'ona curta de 250 quilowatts cadascun que arribaven a 3.000 quilòmetres de distància.
Si és conegut que la CIA va aconseguir els seus objectius a Europa de l'Est mitjançant Radio Liberty (i moltes altres operacions) es coneixen molt menys les seves operacions d'influir en l’opinió pública a l'extrem occidental del Vell Continent. L'any 1974, quan els aires revolucionaris comencen a fer-se evidents a Portugal després de la Revolució del Clavells, Washington, preocupat perquè el país es pugui lliscar cap a l'extrema esquerra, decideix intervenir. El general Vernon Walters, subdirector de la CIA en aquell moment, recomana al president Gerald Ford que destitueixi l'ambaixador dels Estats Units a Lisboa i col·loqui al seu lloc Frank Carlucci. Carlucci arriba a Lisboa acompanyat de 80 exagents dels serveis d'intel·ligència brasilers amb el propòsit d'evitar la revolució radical i fer que Portugal s'encamini cap a la democràcia liberal cosa que aconsegueix en menys de 3 anys.
També es pot citar el Departament de Recerca d'Informació britànic creat per publicar propaganda anticomunista, proporcionar suport i informació a polítics, acadèmics i escriptors anticomunistes i utilitzar informació armamentitzada, però també desinformació i "notícies falses" per atacar no només els seus objectius originals, sinó també certs moviments socialistes i anticolonials. L'IRD va ser el departament governamental al qual George Orwell va presentar la seva llista de presumptes comunistes (llista d'Orwell) incloent moltes persones destacades com Charlie Chaplin, Paul Robeson i Michael Redgrave. Amb l'ajuda de la vídua d'Orwell, Sonia Orwell, i del seu antic editor Fredric Warburg, l'IRD va obtenir els drets estrangers de gran part del treball d'Orwell i va passar anys distribuint Animal Farm a tots els continents, traduint les obres d'Orwell a 20 idiomes diferents, finançant la creació d'un llargmetratge d'animació basat en Animal Farm,i treballant amb la CIA per crear el llargmetratge d'animació Animal Farm, el primer d'aquest tipus en la història britànica. Molts historiadors han assenyalat com la reputació literària d'Orwell es pot atribuir en gran mesura a operacions de propaganda conjuntes entre l'IRD i la CIA. L'IRD va comercialitzar fortament Animal Farm per al públic de l'Orient Mitjà en un intent d'impedir que el nacionalisme àrab i els activistes independentistes busquessin ajuda soviètica, ja que els agents de l'IRD creien que una història amb porcs com a dolents atrauria molt al públic musulmà. L'IRD va finançar les activitats de molts autors, inclosos Arthur Koestler, Bertrand Russell i Robert Conquest.
Amb el desenvolupament de les noves tecnologies, han aparegut tècniques que permeten obtenir informació objectiva com fotografies, converses, etc. sense intervenció humana. Així, existeix una indústria destinada a facilitar sofisticats mitjans tecnològics, des de satèl·lits espia fins a microcàmeres, tant per a l'espionatge com per a la protecció de la informació. El 2013, un revelador estatunidenc, Edward Snowden va denunciar el programari d'espionatge Prism, desenvolupat pels Estats Units per a vigilar, controlar i analitzar a nivell mundial, les dades personals de tothom en col·laboració amb els gegants de la informàtica com Google, Apple i Microsoft. El darrer programari d'espionatge utilitzat per les agències d'intel·ligència és el ja famós Pegasus. Segurament en el futur les agències d'intel·ligència cada vegada destinaran més recursos a les noves tecnologies però sense abandonar els altres sistemes 'més tradicionals'.
L’Estat espanyol ha utilitzat i utilitza tots aquests sistemes d’espionatge als Països Catalans. Com els ‘tradicionals’ talps, les campanyes per intentar influir en l’opinió pública i les noves tecnologies (l’espionatge amb el programa Pegasus de desenes de militants independentistes catalans és el cas de ciberespionatge d'Estat més gran mai descobert).
