Si féssim una enquesta per conèixer el parer dels catalans sobre Lluís Maria Xirinacs, crec que, més enllà de les discrepàncies de cadascú, hi hauria consens en el fet que era un personatge singular, un personatge que s’apartava de l’ortodòxia i que deia i feia tot allò que tant incomoda l’independentisme possibilista. Sovint em pregunto què diria l’autor de 'La traïció dels líders' del pacte de submissió d’Esquerra Republicana amb Espanya fins al punt d’haver rebaixat el càrrec de president de Catalunya al nivell del de noi dels encàrrecs del govern espanyol.
Però darrere del Xirinacs de conviccions nacionals i polítiques sòlides i incorruptibles hi havia un home molt més desconegut, especialment en el primer quart de segle de la seva vida, molt abans que fes vagues de fam, que fos escollit senador i que es doctorés en Filosofia. Ara tenim oportunitat de conèixer aquell home a través de les seves pròpies paraules en un llibre autobiogràfic publicat recentment, 'Des de dins de mi' (Voliana, 2022), en què ell mateix es despulla davant del lector en els aspectes més íntims. D’aquí que el subtítol sigui 'Autobiografia 1932-1955'.
Dividit en quatre capítols i subdividit en diverses seccions, hi trobem temes interessantíssims com la fam, el sexe, la guerra, la religió, la família, l’escola, la mística... Xirinacs ens parla del matí que tres homes armats van venir a casa seva, la van escorcollar de dalt a baix, van ficar el seu pare en un cotxe i se’l van endur a la txeca del carrer Vallmajor de Barcelona, que era un centre de detencions il·legals finançat per la República espanyola on es feien les tortures estalinistes més esfereïdores i on hi anava de tot, des d’agents del franquisme fins a membres de les joventuts llibertàries i comunistes, des de revolucionaris desafectes a Stalin fins a brigadistes internacionals contraris a tota ideologia dictatorial.
En el terreny sexual, hi trobem la relació d’en Xirinacs amb la Filomena, la cambrera i mainadera de casa, quan ell tenia catorze anys. De vegades, aprofitant que estava enfilada, l’espiava per sota del vestit “amb complicitat dissimulada d’ella”, i explica que “la Filomena deixarà en alguna situació que avanci posicions a prop de la fortalesa central i ella mateixa un dia atacarà el noi introduint la mà per dintre dels seus vestits. El cavall s’ha desfermat i no hi ha qui el subjecti. Reclama els seus drets naturals, exacerbats per la repressió social una, dues, tres, quatre, cinc vegades per setmana, algun cop dues vegades al dia”. Més endavant, quan ja té vint anys però encara no ha fet vot de castedat, ens diu: “La castedat era un fet imposat des de fora, no acceptat des de dins. [...] Castedat vol dir renúncia, no al sexe, sinó al desig del sexe. No vol dir repressió del sexe. Ni tan sols repressió del desig”.
Pel que fa a la repressió política, aquesta reflexió d’en Xirinacs em sembla especialment interessant: “No sé com explicar amb números que si un 15 o un 20 per cent de la repressió és obra de les forces militars, la resta, un 80 o 85%, és obra de les ideologies, que són militars instal·lats dintre del cervell de cada individu del poble”. Lluís Maria Xirinacs era un home que ajudava la gent a pensar, i, en fer-la pensar, la feia lliure, que és allò que més temen els poders opressors, i també els poders acomodats i els poders possibilistes.
'Des de dins de mi' és un llibre autobiogràfic escrit des de la llibertat personal que el propi Xirinacs descriu així: “La meva vida no és una història exemplar. [...] Si voleu que m’autografiï, caldrà que sigui amb les dues cares de la moneda”. Xirinacs, com sabem, va acabar essent un líder intel·lectual, però ell, aquí, no ens parla del personatge, ens parla de l’home. De l’home abans del líder.
