El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, anuncia que no es presentarà al judici oral de la nova causa acusat de desobediència que es celebra avui, 17 de març de 2022, al Jutjat penal número 6 de Barcelona. No s’hi presentarà per no legitimar amb la seva presència un judici polític immers en l’estratègia repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme. El president Torra diu: ‘Avui em tornen a jutjar, però jo no legitimaré una nova farsa, una nova escenificació repressiva disfressada de justícia amb la meva presència. Demano empara als tribunals internacionals, perquè no reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes catalans només podem trobar la justícia a Europa.’. Per això, ha publicat un vídeo amb els seus motius a les xarxes.
l nou judici contra el president Quim Torra és la conseqüència de no haver seguit les instruccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a instància d’una entitat espanyolista anomenada Impulso Ciudadano, de retirar les pancartes i símbols en defensa de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats dels edificis públics, en aquest cas, fora del període electoral. Aquesta instrucció va ser dirigida al president Quim Torra de forma irregular i il·legal el setembre de 2019 i tan sols es va retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat quan es va presentar una dotació dels Mossos d’Esquadra a fer-ho. El president Torra no va donar mai cap instrucció de retirada de la pancarta.
Avui, al judici oral al Jutjat penal número 6 de Barcelona, la defensa legal del president Quim Torra es farà a càrrec dels l’advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que atendran els mitjans de comunicació conjuntament a la sortida del jutjat en acabar la sessió. En la seva defensa, els advocats recorden que el Consell d’Europa va instar l’estat espanyol a aturar les causes contra els polítics successors dels qui havien estat empresonats i exiliats quan es tractava del dret legítim de demanar-ne la llibertat. És per això que, en el seu escrit de defensa presentat el mes de setembre passat, la defensa del president Quim Torra demanava incloure en les proves documentals la resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que exigia a l’estat espanyol no perseguir judicialment els governants que defensessin la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
De fet, es tracta d’una acusació que no s’hauria d’haver produït mai en compliment dels drets fonamentals reconeguts en la legislació actual espanyola, així com en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans. Cal recordar que, en la desestimació del recurs presentat contra la sentència d’inhabilitació anterior, els dos magistrats de més prestigi del Tribunal Constitucional van emetre vots particulars expressant que hi havia indicis suficients per considerar que el president Torra havia rebut una condemna desproporcionada i que no se li havia respectat el dret a un tribunal neutral.
A continuació us recordem els arguments esgrimits per la defensa en aquest cas:
- Els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, així com emparats per la llibertat d’expressió i de representació política.
- La criminalització del president Torra no tan sols no respon a una interpretació democràtica del Codi Penal, sinó que infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol. Concretament, la Carta Europa de Drets Fonamentals i el Conveni Europeu de Drets Humans.
- L’exhibició d’una pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió.
- La pancarta de la façana del Palau de la Generalitat volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.
- Els drets fonamentals no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic.
- El Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte. En aquest procés legal contra el president Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu.
- La interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal.
El president Quim Torra no assistirà en aquest nou judici i agraeix molt les mostres de suport rebudes durant tot aquest procés de persecució judicial i avui davant la celebració de la vista oral.
