Amb les querelles de Maza van començar a posar fil i agulla a tot l’entramat judicial que ens ha portat fins a la situació actual. Llàstima que Maza no hagi pogut veure com el Consell d’Europa ho ha desmuntat tot. Va morir el novembre de 2017.
Ara bé, tota la gestació ve de molt abans i cal començar a esbrinar-ho, ja que més o menys ho sabem tot o quasi tot sobre el referèndum de l’1 d’octubre des de la perspectiva catalana però no sabem res del full de ruta de la repressió (la seva unitat estratègica), per moltes operacions Catalunya que s’hagin descobert. No en sabem res sobre com es va dissenyar l’actuació dels cossos policials, per exemple d’on surt l’ordre per seguir al president Puigdemont amb helicòpter. Com es que van actuar preferentment en col·legis on havien de votar la majoria dels consellers i persones significatives del procés.
El que és segur és que hi haver una complicitat entre polítics (PP,C’S i PSOE), mitjans de comunicació de Madrid, magistrats, cossos policials i la casa reial més enllà del discurs del 3 d’octubre, ja que sinó no s’entendria el llenguatge de caràcter patriòtic-militar dels discursos que van es generar, lliuraments de medalles... als anomenats piolins vinguts Catalunya que ens van apallissar amb l’aixoplug de l’ “A por ellos”.
Només cal recordar els discursos de José Manuel Maza i el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Lesmes a l'obertura de l'any judicial (5-9-17) davant la presidència de Felip VI marcat pel desafiament independentista. En aquest acte, Maza va dir “Garantirem una actuació serena i sempre sotmesa a la norma, però tan ferma i enèrgica com requereixi la preservació d'aquesta pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols ". En el seu discurs també va assegurar que davant d'aquest sense raó no hi caben vacil·lacions de cap classe, dirigint-se directament al Rei per afirmar que "la Fiscalia ha seguit i seguirà actuant en defensa del nostre Estat democràtic i de dret".
Per la seva banda, Lesmes va dir que calia Garantir la unitat d'Espanya, "un mandat jurídic directe que correspon garantir al Poder Judicial, un deure per a tots nosaltres d'inexcusable compliment", afegint que "les voluntats unilaterals que pretenen disposar de la Constitució i que només contemplen la ruptura o la separació són inacceptables i violenten la pròpia democràcia ".
Lesmes també va afirmar que "els jutges hem d'assegurar els drets, especialment amb relació a aquells ciutadans que puguin sentir-se amenaçats pel legítim exercici d'aquests drets, i també ens correspon emparar a tots els servidors públics encarregats de fer complir la llei en qualsevol part del territori nacional ". Com es va veure i escoltar, en el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017 també entraria dins d’aquesta estratègia d’unitat d’acció contra l’independentisme (a dia d’avui, el rei encara no s’ha desmarcat). Amb aquests discursos de tarannà bèl·lic i la política deixava de tenir sentit.
Va ser la impotència de tot un Estat, l’espanyol de veure com el moviment popular català organitzat els havia guanyat la partida amb la victòria de l’1 d’Octubre, tot i la repressió i després amb el triomf de les eleccions imposades del 21 de desembre, els va deixar descol·locats. Ni l’aplicació del 155 i els empresonaments i l’exili no van servir per evitar el creixement de consciència independentista.
Amb tot un Estat espanyol a acostumat a guanyar, les seves estructures de poder es trobaven ferides i per salvar el seu orgull patriòtic va utilitzar la venjança diluïda sota les lleis anacròniques amb el judici farsa contra el procés on es va imposar un relat on l’odi canviava de bàndol, per justificar les garrotades dels piolins. Així com els comentaris de tarannà inquisidores que van boicotejar el 3r grau dels presoners polítics catalans. No oblidem ni molt menys la repressió policial i també judicial postsentència per acabar de doblegar-nos militarment.
Els indults només han estat un miratge per fer veure que des de l’anomenat govern més progressista de la història d’Espanya s’intentava fer veure que es trencava aquesta unitat estratègica contra el moviment republicà català per tornar a una certa pacificació del conflicte acompanyada d’una oferta de diàleg que podem qualificar de tramposa que segur que ha tingut els seus efectes pel que fa amb deteriorament de la unitat d’acció independentistes, però no ha acabat de quallar del tot. Tant és així, que les actuals estructures de poder de Estat espanyol ho acaben d’avortar I és aquest eix estratègic no té cap fissura, cada cop està més consolidat.
Així ho hem vist en la nova apertura del curs judicial del CGPJ on Lesmes va retreure al president del govern espanyol Pedro Sánchez els indults. Fins i tot, Sebastià Alzamora en la seva columna a l’Ara del 7-9-21, diu que el discurs de Lesmes es podria traduir: “La unitat d’Espanya és el nostre gran negoci i no tolerarem que un govern que desaprovem el posi en perill en nom de la democràcia, perquè la democràcia som nosaltres”. Com afirma, Alzamora “no tan sols els independentistes, també l’actual govern espanyol és un enemic abatre per als fiscals i magistrats que ocupen els llocs més prominents de la magistratura espanyola”. Cal remarcar que el context on es visualitzava tot això era en l’apertura de l’any judicial presidit pel rei d’Espanya que mirava cap a un lloc pel seu silenci.
En poques paraules, hi ha prou indicis que podria existir un Estat Major que coordina tota una unitat d’acció contra l’independentisme i que fins i tot podríem esbrinar la “X” i els anomenats piolins només són els executors, però entremig hi ha tota una estructura en defensa de la Unitat d’Espanya. Pensàvem que durant el judici farsa sortirien noms, però quan es feien preguntes en aquesta direcció, des del Tribunal deien que això no tocava. Es veu que tothom ha tancat files, tant és així que de moment l’anomenat periodisme d’investigació no els ha interessat obrir aquesta via. Ara bé, potser caldria estirar algun fil d’aquest escrit i com diu en Boye aquí ho deixem!.
