Saraiva de Carvalho, que ha mort de matinada a l'Hospital Militar de Lisboa en el qual va ingressar fa quinze dies, segons han informat mitjans locals que no han precisat la causa de la mort, va passar a la història com l'home que va dissenyar el pla de operacions militars que va posar fi a la dictadura d'António de Oliveira Salazar el 25 d'abril de 1974.
Nascut el 1936 a Lourenço Marques, avui Maputo, capital de la llavors colònia portuguesa Moçambic, va passar la major part de la seva infància i joventut a l'Àfrica, on va ser un dels responsables de la intel·ligència militar a Angola.
Allà va començar a prendre consciència de el problema colonial i el 1973 va ser destinat a Lisboa, el que marcaria el seu paper en la revolució.
Estrateg de la Revolució
La seva casa a la capital es va convertir en centre de reunions i trobades que van forjar el cop i va ser elegit responsable de l'Comitè Executiu de el Moviment de les Forces Armades, l'organització de militars que va acabar amb la dictadura.
Va ser Saraiva de Carvalho qui va dissenyar i va dirigir les operacions militars que van voltar la Caserna do Carmo, on es trobava el primer ministre Marcello Caetano (hereu de Salazar) i la rendició va dictar l'èxit de l'aixecament.
Es va convertir així en un dels principals cares de el 25 d'Abril i va formar part de el Consell de la Revolució.
Saraiva de Carvalho es va alinear amb l'ala més radical de el Moviment de les Forces Armades i va passar tres mesos a la presó per la seva implicació amb l'aixecament esquerrà de el 25 de novembre de de 1975.
Eleccions i una altra vegada a la presó
Després de la seva sortida de presó, es va presentar a les eleccions presidencials de 1976, les primeres lliures en democràcia, on va quedar segon amb el 16% dels vots, per darrere d'António Ramalho Eanes.
Tornaria a presentar la seva candidatura a les presidencials de 1980, aquella vegada amb només un 1,5% dels sufragis.
La imatge de l'capità quedaria entelada anys més tard, quan va tornar a la presó per les seves relacions amb l'organització armada d'esquerra Forces Populars i-cinc d'Abril (FP-25), que va deixar diverses víctimes mortals al país.
Saraiva de Carvalho va ser acusat de ser cervell i dirigent de l'organització armat, un fet que sempre va negar, i va passar cinc anys empresonat a la presó preventiva en el fort militar de Caxias, als afores de Lisboa.
El 2011, en una entrevista amb l'agència Lusa, el militar es va mostrar decebut amb qüestions que encara afectaven Portugal, com les «enormes diferències salarials».
«No hauria fet el 25 d'Abril si pensés que aniríem a caure en la situació en què estem actualment», va assegurar.
