Demà dimarts (04/05/2021) a les 22.05 el programa de TV3 'Sense ficció' emetrà el documental 'Jorge Fernández Díaz, un ministre "contra el mal" '.
El documental "Jorge Fernández Díaz contra el mal", dirigit pel periodista Iu Forn, explora les possibles connexions i coincidències entre les "clavegueres" franceses i espanyoles i la coincidència cronològica de la guerra bruta a Catalunya i l'anomenat cas Kitchen, fetes per un mateix equip d'homes i amb el coneixement directe del ministre. També es capbussa en la personalitat de l'exministre de l'Interior i les motivacions de la seva política al capdavant del ministeri.
Tot i que possiblement no sigui citat al documental el primer acte repressiu de Fernández Diáz es va produir l'Onze de Setembre de 1981 multant amb 900.000 pessetes els organitzadors dels actes independentistes del Fossar de les Moreres. Aquesta va ser la seva primera acció com a governador civil de Barcelona (nomenat el 26 de juliol de 1981 pel Govern de l'UCD). Pocs mesos després, el 18 de març de l'any 1982 Fernández Díaz va fer empresonar 6 militants independentistes per haver portat uns dies abans una pancarta on s'hi podia llegir la paraula “independència”. El governador civil va fer coincidir la detenció dels independentistes amb el fet que el jutge ('afinador') Luis Fernando Gómez Vizcarra estigués de guàrdia per facilitar-ne l'empresonament sota l'acusació de sedició i d'ultratge a la nació espanyola (finalment els independentistes van estar 5 setmanes empresonats a les presons de la Model i la Trinitat).
Més recentment, ja com a ministre de l'Interior (període en el qual es centra el documental) va decidir reformar "en profunditat" el Codi Penal, la Llei d'enjudiciament criminal i la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz , va justificar aquest enduriment al·legant que calia lluitar contra el que va anomenar una "espiral de violència" practicada pel que va definir com "col·lectius antisistema" que practiquen "tècniques de guerrilla urbana". Totes les mesures que va proposar el ministre anaven dirigides a mantenir un major control de l'ordre públic . Entre elles l'enduriment de les sancions per la violència urbana, equiparant-la a legislació antiterrorista dissenyada per tractar els casos de kale borroka del País Basc. Aquest enduriment de les lleis contra els manifestants van rebre el suport del conseller Felip Puig que va declarar “Es tracta que la gent tingui més por al sistema".
Una altra de les seves propostes del ministre Fernández Díaz era incloure com a delicte "d'atemptat a l'autoritat la resistència passiva o activa gran" . Amb aquesta legislació podrien ser condemnats per atemptat totes les persones que acudeixin a les mobilitzacions sense prèvia notificació a la Delegació de Govern. La reforma proposada preveia que fos considerat "delicte d'integració en organització criminal" difondre a través d'Internet i les xarxes socials les convocatòries "violentes" i que "alterin greument l'ordre públic", que podrien ser totes aquelles que no hagin estat notificades i que es neguin a abandonar el lloc tot i l'avís de la Policia. Les 'propostes judicials' del ministre no van ser ignorades per la judicatura espanyola ja que la sentència del Judici del Procés es fonamenta en les 'teories i pràctiques' de Fernàndez Díaz (especialment la condemna als 'Jordis' per sedició) que ja havia fet empresonar independentistes per organitzar manifestacions acusant-los de sedició.
