La Intersindical-CSC proposa un salari mínim català de 1.300 euros

El portaveu i vicesecretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, i la secretària de Coordinació Interna, Núria Ferràndis, han presentat aquest matí en roda de premsa la proposta de salari mínim català que fa el sindicat, que segons els estàndards europeus, s’hauria de situar en els 1.320 euros. Aquest càlcul s’ha fet en base a un estudi propi on es prenen en consideració les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització Internacional del Treball (OIT).
El sindicat republicà considera que el SMI actual de 900 euros, tot i que ha millorat les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores que percebien aquest sou, ha deixat en paper mullat l’acord assolit entre els principals sindicats espanyols i les patronals per fixar un salari mínim als convenis col·lectius de 1.000 euros el 2020. A més, el salari mínim actual és clarament insuficient a Catalunya, on el cost de la vida és fins a un 30% més elevat que en d’altres comunitats i on l’estructura salarial és diferent a d’altres zones de l’Estat.
La Intersindical-CSC considera que fixar un salari mínim homogeni a tot l’Estat implica que es generin desigualtats entre les classes treballadores més empobrides de cada territori, dotant algunes de més poder adquisitiu que d’altres. I menys en un moment en què Catalunya reclama majors cotes de sobirania per, entre d’altres aspectes, millorar les condicions de vida i laborals per a la majoria de la població. Segons el sindicat, el SMI és una evidència més de la concepció unitària que tenen els partits espanyols i el seu govern, que s’ha resistit a traspassar competències de treball a Catalunya i a d’altres governs que també ho han sol·licitat, com ara el basc.
Respecte al càlcul que està elaborant el Govern sobre el salari mínim català, a instàncies del vicepresident i conseller d’Economia i hisenda, Pere Aragonès, la Intersindical-CSC denuncia que no seria d’obligat compliment per a totes les empreses com sí que ho és el salari mínim espanyol, ja que la Generalitat no té competències en aquest àmbit, i que els sindicats i les patronals l’haurien d’establir de forma voluntària a través de la negociació col·lectiva i en els convenis d’àmbit català allà on s’hagi acordat. Aquest fet és especialment complicat degut a què CCOO i UGT sempre han refusat plantejar mesures com aquestes i acorden increment salarials pactats a nivell estatal i, per tant, inferiors i lesius per als interessos dels treballadors i de les treballadores de Catalunya.
L’estudi presentat actualitza la reivindicació històrica del sindicat republicà d’un salari mínim de 1.200 euros ja que, d’acord amb els estàndards internacionals com el de l’OIT, aquest hauria d’equivaldre al 60% del salari mig. Així mateix, l’organisme recomana regionalitzar els salaris mínims i no fixar-ne un a nivell estatal per evitar que la llei determini poders adquisitius diferents en funció de quin territori treballi cada treballador/a. Segons els estudis fets per la Generalitat, els cost de la vida és fins a 30 punts superior a la d’Extremadura, per exemple. Per garantir un mínim vital i disminuir les desigualtats doncs, no es pot fixar el mateix salari mínim per cada territori. Un salari mínim de 900 o 1.000 euros pot ajudar a combatre el fenomen de la persona treballadora pobra i precària a determinats territoris, però no a Catalunya. L’establiment del salari mínim espanyol també ha arrossegat menys sous baixos a Catalunya que en d’altres zones de l’Estat.
És per això que la Intersindical-CSC reclama:
- Que els agents socials, sindicals, econòmics, polítics i altres col·lectius facin front comú entorn aquesta reivindicació cabdal per lluitar per unes mínimes condicions de treball dignes.
- Que la Generalitat faci passes efectives cap a aquest salari mínim en el àmbits en el quals té competències, limitant la contractació pública a aquelles empreses que demostrin que no tenen cap empleat o empleada amb sous per sota d’aquesta quantitat i fixant aquesta retribució com el salari mínim a l’administració.
- Que el Govern inclogui una rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes l’elaboració dels pressupostos del 2020, ja que aquestes estan pagant ara el tipus més elevat entre les que tenen els mateixos ingressos a la resta de l’Estat. Aquesta disminució dels ingressos s’hauria de compensar amb un increment de tributs a les rendes elevades i a les grans fortunes i amb la recuperació dels impostos suspesos o anul·lats per l’Estat, tal i com la majoria independentista es va comprometre a fer el juliol de l’any passat, junt amb el reimpuls de les lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional.