Tal dia com avui de 1934 Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya, proclamà des del Palau de la Generalitat a un quart i cinc de nou del vespre "L'Estat Català de la República Federal Espanyola"; amb aquesta proclamació repetia l'acte de sobirania política que féu Francesc Macià, l'abril del 1931, quan proclamà la República Catalana.
L'acte de Lluís Companys responia a l'ofegament exercit des de Madrid contra la sobirania del Poble català; i concretament per al decisió del govern central d'anul·lar la Llei de contractes de Conreu, una llei moderada que establia una reforma agrària gradual de tipus individual, no col·lectiva, que fomentava el cooperativisme. Els propietaris de l'Institut Català de Sant Isidre, a través del seu representant el senyor Francesc Cambó, presentaren un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol, adduint que el Parlament Català era incompetent per a legislar en matèria social.
Malgrat el rebuig del tribunal espanyol a les lleis socials catalanes, la Llei de Contractes de Conreu va ser tornada a votar íntegra pel Parlament Català, el 14 de juny. Aquesta situació de confrontació va ser resposta per Madrid el 4 d'octubre, ja amb un govern presidit per Alejandro Lerroux (un demagog provinent del republicanisme i enemic del catalanisme), amb tres ministres de dretes de la Confederación de Derechas Autónomas (CEDA), que diverses vegades havien manifestat la seva oposició ferma a l'Estatut del 1932.
El conflicte de competències sobre la Llei de Contractes de Conreu que anul·là el govern espanyol, votada pel Parlament Català el 12 d'abril del 1934, fou el principal dels molts detonants que empenyeren Companys, el republicans, independentistes i comunistes a la defensa de la proclamació de l'Estat Català (República Catalana).
Adjuntem un seguit d'articles sobre els fets del 6 d'Octubre de 1934:
Els fets del 6 d'Octubre Per Joaquim Vinyes i Espín
El 6 d'octubre que vaig viure Per Joan Gironès i Sabaté
Jaume Compte i Enric Pérez Farràs Joan Manent i Pesas
Daniel Cardona i el 6 d'Octubre a Sant Just Desvern
Jaume Compte: d'Estat Català al Partit Català Proletari Lluita
Els combatents d'Octubre de 1934 Per Josep A. Carrerras
Els fets del Sis d'Octubre de 1934 Per Agustí Barrera i Puigví
El Sis d'Octubre de 1934 a Arenys de Munt Per Agustí Barrera i Puigví
Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya Per Josep A. Carrerras
Aquell Estat Català dins la República espanyola (un gest nacional que no suposava la secessió total, però que estava encapçalada pels grups independentistes) va ser defensada amb les armes precisament pels sectors socials més avançats, membres del PCP, del PCC, els Escamots d'Estat Català, BOC, Palestra, l'Aliança Obrera i fins alguns afiliats a la CNT.
Durant la proclamació de l'Estat català del 6 d’octubre de 1934 hi hagúe 46 morts entre els defensors de la proclamació de la Generalitat per Estat Català, 20 morts entre l’exèrcit, guàrdia civil i afins al govern espanyol, 8 morts per trets accidentals i 252 ferits de bala, alguns dels quals moriren setmanes o mesos després. En total, una xifra de 74 morts i 252 ferits comptabilitzats, molts dels quals van morir dies després.
Aquí recordem els noms dels lluitadors que van defensar la República i l'Estat Català i que van lluitar contra l'ocupació de l'exèrcit espanyol en aquella data, dades extretes del treball de J. Àngel Carreras "Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya" publicat a Llibertat.cat el març de 2013.
