Hi ha una frase feta, proverbi àrab depèn on es busqui, que diu una cosa com ara que: “qui vol fer alguna cosa, troba la manera. qui no vol fer res, troba una excusa” i amb el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més conegut com la Llei Aragonés, passa una mica això.
Que ens diu el govern de ERC i JxCat sobre aquesta llei? Doncs que no privatitza nous serveis sinó que senzillament servirà per garantir-ne la qualitat, per evitar que es prioritzi l'oferta més baixa en les externalitzacions de serveis i per marcar com s'han de portar a terme.
Que estableix com s'han de licitar i adjudicar els contractes, com controlar l'execució d'un servei. Que fixa que el preu no pot ser l'únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i que vol donar una millor puntuació a les empreses que millorin les condicions del conveni col·lectiu als seus treballadors.
Ens podem submergir en els aspectes tècnics i jurídics de la llei, debatre’ls i rebatre’ls un per un però no veuríem el bosc, perdríem la visió global de l’objectiu del que vol aquesta llei: establir com s'han de dur a terme les privatitzacions.
Perquè el projecte de llei de contractes de serveis a les persones conté una llista de sis pàgines amb tot allò que el govern català considera externalitzable, incloent-hi serveis que avui ofereix l’administració. Més de 240 serveis en camps tan diversos i tan sensibles com la sanitat, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors escolars, els serveis esportius o el transport escolar, la geriatria, l’educació especial, o d’altres.
Un projecte de llei que no obliga a externalitzar serveis però que crea el marc jurídic per fer-ho, que no posa límits a l'externalització sinó que la regula i que no s’acompanya de cap mesura, pla o calendari per tornar a mans públiques els serveis que ara es troben en mans privades
I això, pels que defensem que els serveis públics no són una mercaderia, pels que apostem perquè sigui l’administració qui els ofereixi com a garantia d’universalitat, qualitat i sobre tot prioritzant el servei a les persones per damunt de l’eficiència econòmica, no és una bona notícia.
“Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets”. La CUP, finalment els Comuns, sindicats com la CGT, la IAC, la Ustec, Intersindical-CSC el SEPC i organitzacions com Fapac o Marea Blanca o la Xarxa d’Economia Solidària s’hi ha manifestat en contra. Fins i tot un dels seus defensors, el PSC ha demanat que s’excloguin els serveis laborals d'entre els serveis susceptibles de ser externalitzats. Aquest amb qui vas en aquest cas són el PSC, PP, Ciutadans, ERC i JxCat, i això ja diu moltes coses.
El fet de només establir el marc de quins serveis públics s’han de privatitzar i de com fer-ho sense impulsar el blindatge dels serveis públics encara en mans públiques i iniciar la reversió dels privatitzats de manera paulatina i calendaritzada demostra una voluntat política concreta que xoca frontalment, entre d’altres, amb el que defensen organitzacions com la Xarxa d’Economia Solidaria: “aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones.” Diuen textualment en el seu darrer comunicat.
El proper ple de setembre es debatrà una moció de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics on es demana al govern de la Paeria i a la resta de partits amb representació municipal rebutgin frontalment l’aprovació d’aquesta Llei, que defensin fermament els serveis públics i que instin a la Generalitat a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.
És important que la Paeria aprovi aquesta moció, per aturar aquesta proposta de llei, revertir-la i convertir-la en una eina útil per recuperar els serveis públics privatitzats.
