L’anàlisi de la totalitat dels plens realitzats d’ençà del 2015 constata que tot i només disposar d’un dels vint-i-set diputats que composen la Diputació de Girona, protagonitza 8 de cada 10 intervencions de la oposició durant els plens de la corporació, el que erigeix la CUP com el partit més actiu dins la institució supramunicipal i alhora com el que ha votat més ocasions de manera diferenciada de l’equip de govern. Per tot això, la CUP valora que han esdevingut l’oposició real al govern del PDeCAT.
El diputat provincial Lluc Salellas ha reivindicat el paper de la formació en tres grans aspectes:
En primer lloc, considera que l’oposició crítica i constructiva de la formació ha propiciat que “s’hagi canviat el model de plenari d’un model en que tot s’aprovava acríticament, gairebé sempre per unanimitat, a un model de ple en el que hi ha debat polític, com demostra l’augment substancial de la durada dels plens en aquest mandat en relació als anteriors”. També en l’àmbit de la transparència, ja que en un ens que ha sigut tradicionalment opac per als ciutadans, la CUP ha entrat desenes de preguntes sobre temes concrets de la Diputació, i la informació sempre l’ha traslladat a la ciutadania mitjançant constants notes de premsa, rodes de premsa i articles, entre d’altres. Tot i considerar que s’han fet avenços en aquesta línia també des de la institució, la transparència no ha esdevingut encara un objectiu estratègic de la pròpia Diputació, camí que la formació independentista considera irrenunciable.
Per últim, el diputat ha reivindicat la feina feta per la formació, amb la presentació de gairebé 40 mocions al llarg dels 4 anys, se n’han destacat algunes degut a la incidència que han tingut en la posterior planificació i execució de polítiques públiques. Aquestes mocions han sigut les següents: la moció que sol·licitava l’elaboració d’un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Girona i que remarcava la necessitat de donar suport des de la institució als ajuntaments per tal que poguessin fer estudis de viabilitat de prestació pública d’aquests serveis: La moció que reclamava implicació de la Diputació a la situació d’emergència social que viuen els joves que emigren sols i que ha cristal·litzat en una nova línia de subvencions del DIPSALUT dotada amb 120.000€. També la moció per impulsar protocols d’actuació municipal davant l’assetjament sexual a festes majors i altres espais públics d’oci, que situava la Diputació com a referència per a donar suport econòmic i tècnic als municipis de la Demarcació de Girona en l’elaboració dels esmentats protocols; i la moció per crear un registre d’habitatges d’ús turístic a les comarques gironines, que si bé es considera que el govern de la Diputació va desvirtuar-ne l’aplicació donant peu a que es donés suport a estudis que afavorissin la massificació turística, va posar sobre la taula la problemàtica que es viu a les comarques gironines entorn l’augment dels pisos d’usos turístics. Finalment ha destacat les actuacions en matèria de la memòria històrica, com la moció presentada al 2016 en la que s’exigia la retirada dels títols honorífics de la Diputació de Girona atorgats a Francisco Franco i a altres sis alts càrrecs del règim franquista, moció sobre la que es preguntarà en el ple de demà, dimarts 7 de maig, ja que no s’ha informat d’ençà de l’aprovació de la moció de la situació actual del procés de retirada dels títols honorífics.
Tot i la valoració molt positiva de la feina feta pels cupaires, aquests tenen un regust agredolç ja que consideren que segueixen instal·lades certes dinàmiques que no han aconseguit canviar: l’opacitat en què es fa dins la institució i el clientelisme i els pactes de despatx que obeeixen més a interessos partidistes i personals que no al bé comú dels ciutadans de les comarques gironines, que s’exemplifiquen en situacions com la discrecionalitat de milions d’euros que pot decidir on destinar el president de la Diputació.
La formació recorda que consideren que cal un replantejament sobre la necessitat de les Diputacions i del paper dels partits polítics en aquestes institucions i que el seu objectiu és la configuració d’un model supramunicipal propi català termini, fet que suposaria l’abolició de les actuals diputacions. Tot i això, després de quatre anys en el sí de la Diputació Salellas ha volgut destacar que “vam entrar amb ganes de fer feina, i els fets demostren que estem complint. Tenim la voluntat de repetir després de les eleccions del 26 de maig, per seguir canviant les dinàmiques d’opacitat de la Diputació”.
