La «lechera» de la vergonya

En els anys finals del franquisme es va començar a anomenar lecheras les furgonetes policials. Perquè eren similars a les que es feien servir per repartir llet, perquè en algun moment havien estat de color blanc i perquè, finalment, la seva funció era portar amunt i avall els que repartien "leches". Aquest divendres una desena de lecheras de la Guàrdia Civil, escortades per les de la Brigada Mòbil dels Mossos –una imatge que, encara que inevitable, és especialment feridora–, han encapsulat l'autobús del cos militar que traslladava els nou presos polítics catalans a Madrid.

Una de les escenes del dia ha arribat hores després. Des d'un perfil espanyolista a Twitter, que té entre els seus il·lustres seguidors el diputat del PSC José Zaragoza, s'ha difós una gravació des de l'interior d’una de les furgonetes. Els guàrdies civils se’n reien dels presos i dels ciutadans que els transmetien ànims i es manifestaven als vorals de les carreteres mentre escoltaven la música del grup radical basc Piperrak. Concretament el tema O.V.N.I. (Objeto Verde Nada Inteligente). No estava mal triat.

La nefasta gestió que la democràcia espanyola ha fet de la diferència i la facilitat amb la qual es criminalitza i menysprea -tant a la política com en alguns mitjans- qui pensa diferent o se surt del que és "normal" explica la provació. Igual passa amb la irrupció de Vox, alimentada també per la descomposició del PP, corcat per la corrupció. La provocació l'explica això i l'alimenta el fet que, com sempre, i tant de bo m’equivoqui, als guàrdies civils no els passarà res greu. Els sortirà ben barat. D'immediat ERC i Bildu han demanat explicacions a través d'iniciatives parlamentàries al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. No les donarà. I si ho fa, és probable que ho presenti com un fet aïllat, com una malifeta que, en cap cas, mereix sancions. Llevat dels grups catalans i bascos, i tal vegada de Podem, ningú li demanarà exemplaritat i un comportament escrupulós.

Tampoc va passar res amb les detencions extrajudicials a Girona, la sanció a l'agent de la Guàrdia Civil que es dedicava a arrencar llaços amb escamots ultres en les seves estones lliures va ser mínima, i encara treballa com si res el policia que va estovar al mig del carrer i al crit de "visca Franco" el fotògraf Jordi Borràs. El "de dia uniformats, de nit incontrolats" torna a estar a l'ordre del dia i fins ara el govern del PSOE no ha emès cap senyal de que estigui disposat a posar-hi solució. Els tenen por perquè no em puc creure que ja els estigui bé.

Quan Pedro Sánchez parla de diàleg, de refer ponts entre catalans i de recuperar la "convivència", segons ell trencada, hauria de mirar cap a les forces de seguretat de l’Estat, que ell dirigeix com a cap de l'executiu. Tot indica, però, que el president espanyol ha decidit que vol seguir-ho sent sense trepitjar més ulls de poll dels necessaris, menys encara els dels poders durs de l'Estat. El PP, Ciutadans i Vox competeixen per captar el vot de l'extrema dreta i, en la seva particular lluita, pateixen poc per l'electorat de centre. I la batussa de Podem a Madrid, que ha agafat una dimensió estatal, fa que no se senti amenaçat per l'esquerra. Sánchez es veu amo i senyor de l'espai central i creu que per seguir-ho sent és millor no guanyar-se més enemics del compte.

El líder del PSOE sap que el plet català és lluny de resoldre's però no ha mostrat cap intenció de ser proactiu per capgirar la situació. Una majoria d'espanyols no troba greus les burles dels agents de la lechera ni s'escandalitza perquè Sánchez no faci política. La mà dura genera encara un consens molt alt a l'hora de tractar els que posen en risc la unitat d'Espanya. El relativisme de l'opinió pública i publicada el retrata amb cruesa i precisió el politòleg Ignacio Sánchez Cuenca al seu llibre La confusión nacional. A partir d'aquí, poca cosa a pelar al Suprem perquè tot el que no sigui una venjança serà llegit com una traïció del tribunal.