Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Garzón, com Franco

Article del periodista Ramon Barnils publicat a la revista El Temps núm. 773, del 6-12 d'abril de 1999

11/02/2019 El fil roig

No és cap aberració que Franco ocupi, i esperem que sigui per sempre, la primeríssima pàgina de l'anuari oficial de l'exèrcit espanyol. Es queden curts: hauria de ser el número u mundial, i l'afer Pinochet ens reforça aquesta convicció.

A Pinochet li passa el que li passa no pel que vagi fer essent cap d'estat, sinó perquè es va pensar que es podia passejar per Londres com qui es passeja per Santiago o per Madrid. Franco no se les va permetre mai, aquestes frivolitats, i les dues sortides serioses a l'exterior que se li coneixen són a tocar de casa i per veure amics: a Hendaia amb Hitler i a la frontera franco-italiana amb Mussolini. La resta del seu període de Cap d'Estat a caseta, que com a casa no hi ha res. Quin dictador com ell ha estat conscient de quins són els veritables límits del poder? Hitler es pensava ser promotor de la raça ària i Mussolini de la llatina. Franco no solament no es creia infantilismes com aquests -vegeu el seu testament: voluntàriament nul- sinó que sabia perfectament que l'únic que va fer sempre va ser promoure's ell mateix.

Mètode: atacar furibundament els rojo-separatistes.

El toc furibund de la campanya de Garzón, l'amic dels independentistes, i els espanyols com cal contra Pinochet té un únic mòbil, emanat directament del mètode franquista: exigint comptes a Pinochet tenen coartada perquè el món no els exigeixi comptes per Franco, pel franquisme coexistent amb la monarquia democràtica.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de transcripció i compilació del col·lectiu Contrastant

 

Valora
Rànquings
  1. Felip VI és rebut amb crits a Paiporta i acaba parlant amb un noi que porta una samarreta neonazi
  2. "Panem et circences..." o bé una actuació criminal davant d'una tragèdia
  3. Reflexions de les causes i efectes d’una DANA
  4. Poble Lliure promou mocions als ajuntaments per denunciar la gestió del PP de la crisi de la DANA al País Valencià
  5. Som República i visca l’Aplec del darrer Diumenge d’Octubre
  6. El Govern empara una psicòloga d’un centre de salut de Reus que es va negar a atendre una usuària que parlava en català
  7. Decidim! exigeix responsabilitats polítiques i penals
  8. USTEC·STEs (IAC) demana un permís per al personal docent i personal d’atenció educativa valencià per poder anar al País Valencià a atendre a les famílies afectades per la DANA.
  9. Poble Lliure condemna la gestió d'un govern colonial, capitalista i criminal
  10. L'ANC fa una crida a reprendre el camí a partir de la Declaració de la Independepència
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid