Posada en context de l'independentisme històric dels 70-80
Amb la descomposició del règim franquista, durant la dècada dels 70 del segle XX els Països Catalans es van trobar immersos en una dicotomia: acceptar el règim imposat per les armes des del 1939 sota una màscara d’aparent democràcia o apostar per una ruptura i trencament amb l’status quo i apostar per l’alliberament social i nacional del nostre poble. L’independentisme popular d’aquells anys va ser l’única força motriu que va impulsar un canvi radical, des dels carrers, aquella lluita que encara defensem. Sovint, des de vàries organitzacions de l’independentisme actual, es vol oblidar la perspectiva històrica del moviment, quan aquest sempre no pot ser recordat d’altra manera que també fent referència als lluitadors i lluitadores que van posar el seu cos i el seu cor per una causa justa i necessària: la independència i el socialisme arreu dels Països Catalans. Davant la clara voluntat de certs sectors del moviment d’alliberament nacional, a l’actualitat, de voler oblidar o amagar aquesta fase tant important de la nostra història, les Joventuts d’Esquerra Republicana i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, juntament amb altres col·lectius de l’independentisme d’esquerres, les i els joves volem reivindicar, en una data tan important com aquesta, el llegat de tots aquests màrtirs, que van donar-ho tot pel seu poble. No podem deixar que s’ignori o s’obviï aquesta fase tant decisiva per entendre el moment àlgid de l’actual moviment independentista. No ho podem perdre mai de vista que, si som on som és perquè hi van haver unes generacions que van donar-ho tot per uns ideals. No ens podem permetre que, determinades agrupacions intentin manllevar-nos el relat del moviment independentista. És per això que avui, 40 anys de l’assassinat de Martí Marcó a mans d’un estat decadent i corcat pel capital, volem homenatjar a tantes i tants personatges que són imprescindibles per comprendre l’independentisme actual. L’acte d’avui, doncs, només pretén ser un punt de partida per seguir honran la memòria d’aquests lluitadors i lluitadores anònimes i que la història sovint ha deixat de costat. Perquè no tornin a caure mai en l’oblit, avui els homenatgem.
Figura de Martí MarcóMartí Marcó i Bardella va néixer el 9 de desembre de 1959 a Barcelona; fill d’una família d’origen humil i compromesa amb les llibertats del nostre país. Compaginava els estudis i la feina amb l’afecció per l’excursionisme i l’escalada, una pràctic habitual entre els joves independentistes de l’època. Va ser una persona molt coneguda entre els ambients del nacionalisme radical d’aquells anys. Durant la seva breu joventut va participar a incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple l'ebullició política de la segona meitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats rambleros, unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona. També va formar part del consell executiu d’Esquerra Republicana en representació de les JERC. Martí Marcó va ser tristament ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979, a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació. La Policia espanyola va metrallar el cotxe en què viatjava i va ferir en Martí amb tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Importàcia a l'actualitatPer tantes i tants lluitadors que s’han organitzat i han plantat cara a l’estat espanyol per la independència i socialisme dels Països Catalans, no podem fer més que evitar que caiguin en la desmemòria i en la desconeixença. Cal que els recordem com es mereixen, ja que al fer-ho, també estarem reivindicant els èxits que avui nosaltres pretenem aconseguir. Si d’alguna cosa ha de servir aquest humil acte és precisament per visualitzar, a part de la figura de Julià Bàbia, Gustau Muñoz, Fèlix Goñi, Quim Sànchez, Toni Villaescusa i Jordi Martínez, la unitat de l’independentisme popular que a vegades ens manca. Cal que les organitzacions que lluiten per la ruptura democràtica amb l’Estat, igual que ho van fer els màrtirs que avui commemorem, trobem els punts en comú per seguir teixint aliances per fer avançar la República, per a que definitivament sigui una eina de transformació social per les classes populars. Perquè no ho oblidem que l’independentisme que intenta silenciar els patriotes que avui recordem, és el mateix que entén la República com una mera finalitat per seguir beneficiant les elits econòmiques.
Renunciar a la nostra història com a moviment és renunciar a la victòria final que totes i tots anhelem. Tenim el deure d’acabar la feina que ells van continuar, per això avui nosaltres estem aquí. El fil roig del combat és la lluita de generacions senceres per la independència de la nació completa en el marc d’una societat més justa. Nosaltres, hereus i hereves de tota aquesta tradició de lluita social i nacional, no podem fer més que honrar-los i no oblidar-los mai. I seguir resistint i seguir lluitant, com ells van fer. Des de les nostres organitzacions, des de les nostres militàncies, des dels carrers i des de les institucions, seguim fidels al vostre llegat. Us devem molt, de fet us ho devem tot. Us devem la victòria que tant heu somiat, us la devem i ens la devem. Perquè no hi ha millor homenatge que la victòria.
Per la independència i el socialisme! Martí Marcó, 40 anys després la lluita continua!
Manifest llegit a LLeida durant l'homenatge a Martí Marcó en el 40è aniversari del seu assassinat
