L'acte ha estat inaugurat pel Vicerector de la Universitat de València, Carles Padilla; Vicent Baldoví, regidor de Cultura; i pel coordinador de la Càtedra Joan Fuster, Ferran Carbó. Han sigut dotze jornades en 15 anys, des de la primera que es va realitzar l'any 2003. Com tots els anys, la jornada ha estat formada per cinc conferències i tres tallers on s'ha pogut estudiar i exposar idees sobre l'obra de l'assagista suecà. Enguany s'han inscrit 113 persones, majoritàriament alumnes universitaris de les titulacions de filologia i filosofia, ja que “la jornada s'ha encaminat una mica cap a una temàtica de pensament i d'indagació i els conferenciants tenen un perfil més de l'àmbit de la filosofia, un dels aspectes fonamentals de la producció de Fuster, no sols l'assaig o l'assaig literari, sinó també el pensament i per tant este any hem triat esta línia monogràfica" ha explicat Ferran Carbó.
Així també Carbó ha volgut remarcar que les jornades no es queden solament ací, sinó que hi ha molt més, ja que la Càtedra Joan Fuster edita estes jornades en format llibre, creant una col·lecció amb un material irrepetible i a més a més sense paral·lel a l'àmbit lingüístic català. “Joan fuster ha creat un corpus de producció i d'estudi tan voluminós i tan obert que encara queda camí per recórrer” ha manifestat el coordinador de la Càtedra. Vicent Baldoví ha recordat que ha sigut la primera vegada que es realitza la jornada íntegrament a l'Espai Joan Fuster, ja que des de l'inici s'han estat realitzant a la Casa la Cultura. “Si bé és importantíssima l'aportació que es fa de la Universitat per al coneixement de l'obra fusteriana, no ho és menys la creació d'un centre cultural de les dimensions de l'Espai Joan Fuster, que permet i permetrà que futures generacions de valencians i valencianes puguen conéixer el lloc on es forjà la trajectòria literària i cívica de Fuster” ha manifestat Baldoví.
Entre les ponències que s'han realitzat al matí destaquen «Ontologia del moviment: de Montaigne a Fuster, passant per Pla» a càrrec de Ferran Sáez, professor a la Universitat Ramon Llull a Barcelona; «Sorolls secrets de la soledat. Fonaments del pensament crític de Joan Fuster» a càrrec de l'escriptora i traductora, Simona Škrabec; i «Perquè Fuster no va voler pujar al Penyagolosa? Notes sobre el descrèdit del paisatge» amb Antoni Defez, professor de la Universitat de Girona.
A la vesprada els assistents a l'esdeveniment han gaudit d'una visita guiada al museu Joan Fuster. Seguidament, la suecana Neus Campillo i professora de la Universitat de València, ha exposat «L'assaig com a crítica en Joan Fuster» i Anacleto Ferrer, també professor de la Universitat de València i un dels comissaris de l'exposició Alfaro Fuster, ha estat a càrrec de la ponència titulada «Joan Fuster, homme de lettres». Per finalitzar, dos tallers han tancat la jornada fusteriana. Un d'ells sobre l'arxiu i la biblioteca de Joan Fuster a càrrec d'Enric Alforja, Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster; i Anabel Calderon i Pilar Escrivà, que formen part de l'equip de gestió del centre cultural, s'han sigut les encarregades de realitzar el taller sobre dinamització d'una aula didàctica.
La cloenda ha estat presidida per l'alcaldessa de la ciutat, Raquel Tamarit, qui ha destacat que estes jornades s'emmarca perfectament en la principal tasca que s'encomana a l'Aula Didàctica, la qual és difondre, divulgar i dinamitzar la seua obra. “Fuster és una font inesgotable d'aprenentatge i coneixement, tenim temàtica per a infinites jornades Joan Fuster. És gràcies al interès que mostreu en la seua obra i figura, que no morirà... És més viu que mai!” ha assenyalat Tamarit.
Estes jornades es publiquen sempre l'any següent en un volum, i per tant la dotzena jornada s'editarà l'any 2019, des de la Càtedra Joan Fuster de València i serà el número 25 de la col·lecció.
