Pablo Rivadulla, conegut pel nom artístic Pablo Hasel, va declarar dijous a l’Audiència espanyola. L’acusen d’enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona espanyola i altres institucions de l’estat –la Guàrdia Civil i la policia espanyola– per una seixantena de missatges publicats a Twitter. La fiscalia li demana una pena de dos anys i nou mesos de presó i una multa de 40.500 euros; una sanció que, en cas de no pagar-la, afegiria dos anys més a la pena de presó.
La declaració judicial va fer-se viral. Hasel va plantar cara al tribunal i a la fiscal i va justificar-se reivindicant el dret de llibertat d’expressió i el fet que fossin informacions publicades en mitjans de comunicació. Hasel assumeix que probablement serà condemnat a presó. Reconeix que té por, però que no pensa fer-se enrere: ‘Si no, ells guanyen’.
—Per què heu declarat amb tanta duresa?
—Perquè no haig de demanar perdó. Penso defensar les meves idees al preu que sigui. Em volen condemnar a presó per haver defensat uns fets objectius. És propi d’una inquisició, d’un règim feixista. Darrere d’aquesta persecució hi ha una ràbia lògica. He estat bastant directe, en el sentit que no he d’amagar-me de res i defensaré aquests fets objectius fins a les últimes conseqüències.
—Què us va demanar la fiscal sobre el rei espanyol i els comentaris que havíeu fet sobre ell?
—La fiscal preguntava quina era la meva intenció. Doncs que se sàpiga què fa la monarquia. Per a què fan servir els nostres diners públics. I al mateix temps, com a republicà, denunciar una institució que no representa els nostres interessos i que és totalment antidemocràtica. Realment, la fiscal deia que el fet que jo qualifiqués de ‘assassí, mafiós i paràsit’ al rei traspassava la llibertat d’expressió. Lògicament, si un és republicà és perquè pensa això del rei; si no, no ho seríem. A part, tot el que he denunciat de la monarquia està demostrat. Mitjans no sospitosos de ser revolucionaris, fins i tot la premsa del cor, n’han parlat, de com s’ha comprat amb diners públics el silenci d’amants del rei.
—Com enfoqueu la vostra defensa?
—He defensat la llibertat d’expressió i, alhora, que parlava de fets sobradament demostrats. Dir, per exemple, independentment de la ideologia que un tingui, que la Guàrdia Civil va assassinar immigrants a Tarajal és un fet objectiu. I si van assassinar, són assassins. La fiscal venia a dir que jo no podia dir que eren assassins perquè això els injuriava. Jo vaig defensar que les injúries són inventar-se alguna cosa, però el que jo dic està sobradament demostrat. A veure si jo també seré culpable que la policia assassini.
—‘Si fos un feixista que desitgés bombes als catalans, homosexuals i immigrants, no estaria aquí assegut’. En quin context vau respondre això a la fiscal?
—Això ho he dit en el meu últim torn de paraula lliure. He dit unes quantes coses i una ha estat aquesta. Només cal donar un cop d’ull a les xarxes socials per veure que és plena de feixistes desitjant bombes als independentistes, als immigrants, als antifeixistes, als homosexuals… I tenen plena llibertat d’expressió. I també he denunciat que quan ells parlen dels límits de la llibertat d’expressió sempre són per als mateixos, per als antifeixistes. Els feixistes tenen llibertat d’expressió total per a dir tota mena de barbaritats. I a nosaltres, per denunciar fets objectius, ens demanen presó. Com he dit abans, això és propi de la inquisició i d’un règim feixista.
—Us demanen dos anys i nou mesos amb una multa de 45.000 euros, que si no poguéssiu pagar, serien cinc anys. És així?
—Exacte. Aquestes multes per injúries a la corona i a les forces de seguretat, no podré pagar-les, evidentment. Tampoc no ho faria, perquè considero que és injust. Són totalment inassumibles i sóc insolvent perquè no trobo feina, una altra cosa que m’han dificultat. Aquestes multes es traduirien en dos anys més de presó si no són pagades.
—Aquesta petició també és, diu la fiscal, per ‘enaltiment sistemàtic del terrorisme’. Ho creieu així?
—Tenim concepcions totalment diferents de què és el terrorisme. Considero que el terrorisme són les polítiques criminals d’aquest govern i d’aquest estat. No solament d’aquest govern, perquè el PSOE també les tenia quan era al govern. Polítiques que neguen drets democràtics i llibertats com la d’expressió i que neguen un habitatge digne, el dret al treball, destrossen la sanitat… El que van fer l’1-O és terrorisme, i tota lluita és legítima davant la violència de l’opressor perquè considero que és autodefensa. No penso condemnar mai l’autodefensa dels oprimits. Això he defensat. Per mi no és terrorisme allò que ells diuen que ho és.
—Creieu que ja esteu condemnat?
—Crec que sí. Una absolució a l’Audiència espanyola és gairebé impossible. No depèn de si fas una bona defensa o no, perquè és un tribunal feixista. Era el Tribunal de Orden Público franquista que encara té una funció repressiva. Si aconsegueixo l’absolució, no serà perquè defensin la llibertat d’expressió; si no, no m’haurien condemnat fa uns anys i no condemnarien tantes persones. Si m’absolen, serà per evitar un escàndol, perquè és un cas força mediàtic i hi ha hagut molta pressió.
—Ja vau tenir una sentència de dos anys, ratificada pel Suprem el 2015. Algú es pot demanar per què no heu modulat la manera de queixar-vos o de criticar, quan ja heu viscut en primera persona com actuen els tribunals espanyols.
—Hi ha una diferència amb el primer judici, i és que llavors les frases de les quals m’acusaven eren més explícites. Ara és, simplement, per narrar uns fets objectius. I tornem on érem. Pot sonar dur dir que són assassins, però és que si han assassinat, ho són. Què és més dur, denunciar un assassinat o assassinar? Evidentment, assassinar quinze immigrants amb total impunitat. Jo no únicament denuncio els agents que van denunciar, sinó tot el cos policíac, i ells diuen que els injurio. Però és clar, aquests agents han estat absolts per aquests crims quan hi havia nombroses proves. No he canviat la manera d’expressar-me perquè considero que no faig res dolent, sinó tot el contrari. I no penso renunciar a fer-ho.
—Tornaríeu a escriure aquests piulets i aquestes cançons?
—Sí, ho tornaré a fer i ho vaig dir al judici. Si em volen tancar a la presó per això, doncs que m’hi tanquin. Jo faré el que hagi de fer i no penso renunciar-hi, perquè és el que ells volen i llavors guanyarien. Perquè guanyaria la por i aconseguirien que no denunciem tot el que fan. I si venen armes a l’Aràbia Saudita que després acaben en mans del gihadisme o serveixen per a massacrar el seu poble, això no ho penso silenciar. I qui fa això és un criminal. I si la monarquia contribueix a això, diré que la monarquia és criminal sense cap mena de remordiment.
—Sentiu que heu tingut suport aquestes últimes hores?
—Bastant, però per la gravetat del cas, un sempre n’espera més. No sols pel meu cas, també per altres. Casos tan greus mereixen més solidaritat. Però he sentit força suport i també s’ha de dir que la mal anomenada esquerra parlamentària de l’estat espanyol, Podemos i Izquierda Unida, una vegada més, han estat còmplices de la repressió com ho han estat a Catalunya, amb frases com la d’Alberto Garzón: ‘Puigdemont i els seus no poden escapolir-se.’ És la mateixa cosa, legitimar la repressió del règim. Podemos, mentre se solidaritza amb la Guàrdia Civil en el cas d’Altsasu, és còmplice. Realment, són un partit de règim i tot allò que l’ataqui, sigui el procés independentista o uns piulets o unes cançons, no els interessa de solidaritzar-s’hi. Ells volen un govern pactat amb el PSOE i no ho amaguen. S’agenollen per aconseguir-ho.
—Si entreu a la presó, us considerareu un pres polític?
—Sí, sense cap mena de dubte. Jo estaré pres per defensar unes idees polítiques i alhora no rebré el tracte d’un pres comú. Els presos comuns poden estar amb altres presos comuns, però jo no podré estar amb altres presos comunistes. Això ja marca la diferència. Ells diuen que no hi ha presos polítics, però després els donen un tracte pitjor que al dels presos comuns.
—Temeu entrar a la presó?
—Sí, sí… Seria un boig si ho negués. És clar que tinc por de ser allunyat a la força dels meus éssers estimats. No poder fer moltíssimes coses, com per exemple música, cançons. Passaré moltes hores en una cel·la amb condicions molt dures. Tinc por de tot això. Però la consciència i resistir davant tantes injustícies està per sobre la por, davant un règim enemic de la democràcia.
