Aquest dissabte a la Plaça de les Aules de Castelló tindran lloc els actes centrals de la commemoració del 85è aniversari de la signatura de «Normes ortogràfiques de Castelló» que han estat organitzades per la plataforma "Castelló per la Llengua"
La diada començarà a les 11h amb la ja consolidada «fira d'entitats», que combina les paradetes informatives de més de 30 col·lectius amb activitats adreçades (sobretot) als infants: tallers de cultura popular amb la Muixeranga de la Plana i el ball de dimonis Botafocs, animació infantil amb l'Esplai Pentecosta i l'escoleta La Lluna, i contacontes a càrrec de Contaclown. Més endavant, a les 14h tindrà lloc un dinar popular seguit de l'actuació de la Rondalla Primer de Maig a les 16h.Finalment, a les 18h arribarà el tram reivindicatiu de la jornada, amb una concentració a la mateixa Plaça de les Aules, amb l'actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Cullera. Posteriorment ens traslladarem a la Casa Matutano, seu de la signatura de les «Normes» un 21 de desembre de 1932, per a llegir el manifest de la convocatòria.
Prèviament, el dimecres passat, la sala d'actes de la Casa dels Caragols, va acollir una conferència d'Andreu Casero, professor de periodisme de la Universitat Jaume I, sobre «La llengua i l’espai de comunicació en l’era de Facebook i Twitter». L'acte estava coorganitzem Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'IEC.
Cal remarcar que els diversos actes realitzats han girat a l'entorn de la reivindicació d'un espai comunicatiu propi, amb l'obertura immediata de les emissions de la ràdio i la televisió À Punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio, sota el lema «Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!».
Història
El 21 de desembre de 1932 personalitats del món de la cultura i de la política valencianista s'aplegaven a Castelló de la Plana, convocats per la Societat Castellonenca de Cultura, per donar suport a les «Normes ortogràfiques de Castelló», que suposaven l'assumpció, amb lleus adaptacions, de la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu d'aquest acord, a banda d'acabar amb el desgavell ortogràfic preexistent, era eminentment polític: es partia de la convicció que sense una llengua normalitzada era impossible fer arrelar un projecte de país creïble.
En consonància amb aquest fet, les Normes no només s'han vindicat com a símbol de la unitat de la llengua que compartim els qui vivim a banda i banda del riu Sénia: també han esdevingut emblema de l'aposta ferma i decidida per la normalitat de la llengua i la dignificació del poble que la parla. I com cada any, la societat castellonenca en recupera la memòria i n'assumeix el testimoni tot impulsant actes de defensa de la llengua en commemoració de les Normes.
