Aquest dissabte, un any més, els nord-catalans sortiran al carrer per manifestar la seva voluntat de ser. A partir de les 4 de la tarda, des de la plaça de Catalunya es manifestaran pels carrers de Perpinyà per dir que "Sem Catalunya Nord", i que "Volem decidir" com ha de ser aquest territori on viuen. A més a més, es mirarà cap a sud de l'Albera per saludar la nova República de Catalunya amb els anhels de trencar la frontera imposada ara fa 358 anys i esborrar així el Tractat dels Pirineus.
Acabarà la jornada amb el concert a la Casa musical, a partir de les 19h amb l'actuació musical de The Llamps, The Gramophone Allstars Big Band, el DJ Tabasco Driver i finalment Combo Pacheco. Tot plegat coincidirà amb la cloenda del Correllengua 2017.
A més, proposen Castanyem el Tractat dels Pirineus el divendres 3 de novembre, a partir de les 18h, al Casal, degustant castanyes i bevent vi nou.
Cloenda Correllengua 2017
Tal com es fa habitualment, la Coordinadora d´Associacions de la Llengua (CAL) organitzarà un autocar que es desplaçarà fins a Perpinyà. Aquest any, abans de l’inici de la manifestació, visitaran Elna i faran un petit homenatge a les persones anònimes que van preservar les urnes del referèndum.
L’organització del passat 1 d’octubre va començar a gestar-se al mateix lloc on fa 80 anys van néixer fins a 600 nadons, fills de refugiades de la Guerra Civil que estaven confinades al camp d’Argelers. A Elna, un petit poble de la Catalunya Nord, va ser on es va guardar durant uns dies el tresor més buscat pels cossos de seguretat espanyols desplaçats a Catalunya aquestes últimes setmanes: les urnes per al referèndum. Van arribar procedents de la Xina feia almenys tres setmanes. Vuit dècades després, Elna torna a ser bressol d’un esdeveniment clau en la història de Catalunya: les urnes per a l’1-O van arribar a la mateixa localitat on centenars de dones republicanes van donar a llum en una maternitat creada per Elisabeth Eidenbenz, una infermera que va jugar-s’ho tot per ajudar els altres. Com ella, centenars de persones anònimes s’han arriscat els últims mesos a Catalunya, en aquest cas perquè les urnes i les paperetes fossin a les meses de tots els col·legis electorals.
L’autocar sortirà de la plaça Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat a les 7.45 h i s’aturarà a plaça de Sants (cantó del sortidor nou, 8.00 h), plaça Universitat (lateral mar – parada bus, 8.10 h), avinguda Meridiana amb Aragó (lateral mar, 8.20 h) i Fabra i Puig (darrere l’estació de trens, 8.25 h). La tornada des de Perpinyà serà al voltant de les 19.30 h.
El preu del viatge és de 10 euros per persona
Per formalitzar la reserva cal que indiquis nom, cognoms, telèfon i a quina parada pujaràs a través del telèfon 93 415 90 02 o bé el correu cal@cal.cat. A continuació, caldrà ingressar l’import del viatge.
Petit repàs històric realitzat pel SEM
El 7 de novembre de 1659 es va signar el Tractat del Pirineus, un tractat que va marcar el trossejament de la nació per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a França a canvi de mantenir les possessions a Flandes.
Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. Aquell dia, a l’Illa dels Faisans (País Basc), els representants de Felip IV de Castella i Lluís XIV de França van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.
Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el «canvi de propietari» però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans.
Vam ser la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble.
A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.
De mica, en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord-catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.
Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam amb la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona categoria, i que la situació del país segueix sent difícil per als treballadors, la societat civil és sempre present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.
