La barbàrie travessa la Mediterrània. Aquest cop ha estat Catalunya, i especialment la seva capital Barcelona, l’objecte dels atacs.
Condemnem amb força aquest acte brutal desproveït de cap mena d’humanitat, i expressem la nostra solidaritat activa envers el poble català. Més encara, volem refermar la nostra amistat i també fer efectiu el sostre suport.
La podridura islamista ataca la llibertat i qualsevol mode de vida que no s’inscrigui en el seu model teològic medievalitzant. El seu objectiu és privar la humanitat de la vida de debò, per a enfonsar-la en l’obscurantisme i el feixisme.
Fem nostre per a avui aquell bell eslògan de “No passaran”.
Aquest perill punyent es va afirmant més i més. I amb una salvatgeria més i més aguditzada, amenaçant la humanitat i les llibertats. És per això que ha de ser combatut amb energia i només junts el podrem vèncer. Els nostres esforços han de ser conjunts per a frenar i anihilar aquest mal que ens vol destruir.
Els amazics (berbers) han pagat molt durament la seva resistència i continuen pagant-la, d’ençà de l’arribada d’aquesta ideologia macabra. Els segles de dominació islamista han portat a la transformació del mode de vida berber i han portat fins i tot a la desaparició pura i simple de la seva llengua en algunes parts de Tamazgha (Berberia, el nord d’Àfrica), el territori dels berbers.
El món anomenat occidental i especialment els Estats europeus, ha de revisar la seva política envers els Estats musulmans la majoria dels quals donen suport obertament al terrorisme islamista. S’ha d’acabar la hipocresia d’aquesta actitud i parar d’estendre la catifa davant els dignataris que representen els règims islamofeixistes. Els interessos econòmics a curt terme són un engany perquè a mitjà terme la factura serà més important que els petits i mesquins guanys immediats! Els petits negocis conjunturals seran finalment dolorosos ja que ofereixen la possibilitat a aquesta ideologia obscurantista d’instal·lar-se dins Europa.
L’exemple dels lligams estrets amb l’Aràbia Saudita -un Estat islàmic que practica la lapidació i la decapitació d’una manera oficial- és colpidor. Il·lustra escandalosament la ceguesa (o la complicitat de fet) dels nostres representants polítics. Podem citar també l’exemple de Qatar que finança obertament i àmpliament els islamistes de Líbia i de Sahel, concretament ... mentre que paradoxalment aquests mateixos islamistes són “combatuts” sobre el terreny per l’Estat francès. Un món de bojos!
Constatem amb amargor (però amb lucidesa) que els Estats que s’esforcen a pertànyer al món “democràtic” donen suport i cobertura a unes monarquies tenebroses sorgides d’una altra època. Cal que ens ho diguem ben clar: els nostres dirigents es venen les nostres llibertats per un grapat d’euros!
En un sentit semblant, podem citar el suport incondicional que es dóna al règim neofeixista algerià i a la monarquia absolutista marroquina. Aquest suport és conjunt i constant: prové de França, d’Espanya, d’Alemanya, d’Itàlia ... I tanmateix aquests dos Estats (Algèria i el Marroc) porten a terme una repressió permanent de qualsevol lluita per la democràcia i la llibertat.
El moviment amazic a l’Àfrica del Nord aspira a la llibertat, a la igualtat i a l’obertura envers els altres. Tanmateix ha estat sempre combatut i ben sovint de manera sagnant! Aquest moviment alliberador i autèntic és un veritable mur de contenció de l’islamisme però ha estat sempre combatut cruelment amb la complicitat dels representants d’un món que es proclama, paradoxalment, lliure. Una situació que ens fa pensar en l’actitud d’aquest mateix món envers els republicans catalans i d’Espanya, l’any 1936 ...
Fem públic el desig que Catalunya accedeixi ben aviat a la seva independència –cosa que desitgem fermament- i que es doti d’una política que es desmarqui de la que adopten la resta dels Estats europeus. Per un interès fraternal i mutu. El futur dels països veïns de la Mediterrània depèn de l’empenta que voldrem i serem capaços d’aportar-hi de manera conjunta.
París, 19 d’agost de 2017
