Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica a Via Laietana

L'Ajuntament de Barcelona anuncia la recuperació de la memòria històrica de la Via Laietana amb una intervenció a la prefectura de la policia del número 43 i la retirada de l'estàtua d’Antonio López

02/05/2017 Història
L'Ajuntament de Barcelona anuncia la recuperació de la memòria històrica de la Via Laietana amb una intervenció a la prefectura de la policia del número 43 i la retirada de l'estàtua d’Antonio López L'Ajuntament de Barcelona anuncia la recuperació de la memòria històrica de la Via Laietana amb una intervenció a la prefectura de la policia del número 43 i la retirada de l'estàtua d’Antonio López

L'Ajuntament de Barcelona anuncia que les "intervencions a dur a terme inclouen la reforma de la plaça d’Antoni Maura, l’ampliació de passos de vianants, la millora de les voreres, l’impuls de camins escolars en aquest entorn, la dinamització social de la via i actuacions per a la recuperació de la memòria històrica tant pel que fa a la construcció de la Via Laietana com a la prefectura de la policia que està ubicada al número 43 i a la plaça d’Antonio López."

L'estàtua original a l'esclavista d’Antonio López que estava situada sobre del gegantí pedestal, va ser realitzada per l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany, deixeble de Damià Campeny, usant peces de bronze procedents d'alguns vaixells de la Companyia Trasatlántica Espanyola que va crear el mateix Antonio López i López en vida i fosos en el Taller Pere Mir. Els altres artistes van realitzar un relleu cadascun representant artísticament les quatre empreses principals d'Antonio López que es van adossar a cada costat del pedestal.

Durant els primers dies de la Guerra Civil, l'any 1936, l'estàtua de bronze de Venanci Vallmitjana i Barbany va ser destruïda íntegrament a causa de l'animadversió que hi havia cap Antonio López i López, el poder i alta societat que representava i per les sospites que es va enriquir gràcies a l'ús d'esclaus quan estava a Cuba, per aquesta mateixa raó, se'l coneix com El Negre Domingo.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  3. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  4. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  5. La CUP reclama la fi de les activitats il·legals a la Gola del Fluvià i la seva renaturalització
  6. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  7. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  8. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
  9. 25 d'abril de 1707: 318 anys de resistència
  10. Ressenya de “La Carta de Brest (1974-1979). Una història dels moviments d’alliberament nacional” de Roser Valverde i Aleix Solé
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid