Aquest mitjà remarca en la seva entradeta que "serviren per a reflexionar i per a presentar en societat una nova generació de militants sobiranistes plens d'il·lusió i sobradament preparats".
A continuació reproduïm la crònica que en fa de les jornades pel seu interès en uns moments de canvi, com els que vivim, on les reflexions i el debat ajuden clarificar posicions. Cal recordar que fa uns dies parlaven del col·lectiu Marjada
"El sobiranisme rejoveneix a Inca"
La sala d'actes del quarter General Luque d'Inca, va quedar petita per encabir els participants a les jornades 'Un esborrany de país. Construcció nacional a les Illes Balears del segle XXI'. Una caserna les parets de la qual, en els seus cent anys d'història, no havien sentit parlar mai tant de conceptes com 'mallorquinisme', 'sobiranisme' i, fins i tot 'independència'.
Les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder organitzaren aquest passat cap de setmana unes jornades amb la pretensió d'actualitzar el pensament, el discurs, la tàctica i l'estratègia del mallorquinisme polític «per adaptar-lo a les circumstàncies de la Mallorca del segle XXI», amb l'objectiu d'aconseguir «àmplies majories socials favorables a la sobirania dels pobles de les Balears».
Hi havia cinc eixos temàtics i una trentena de comunicacions presentades que es discutiren entre dissabte 26 i diumenge 27 de novembre.
En el primer eix, 'Balanç històric del mallorquinisme: encerts, errades i limitacions de la construcció nacional a Mallorca i les Illes Balears al segle XXI', Antoni Marimon, Carles Cabrera, Sebastià Lliteres, Joan Pau Jordà, Guillem Bestard i Gabriel Mayol oferiren un repàs pels més de cent anys d'història del Mallorquinisme i n'analitzaren l'evolució en l'àmbit de la política, els vincles amb altres moviments socials i polítics i la relació amb les grans mobilitzacions populars.
La segona sessió era la titulada 'Actualització del discurs de construcció nacional'. David Abril, Joan Pau Jordà, Joan Colom, Gabriel Mayol, Miquel Rosselló, Antoni Noguera proposaren modificacions a incloure en el discurs vigent de construcció nacional per tal de corregir les errades i les limitacions d'aquests anys. Va quedar que un dels principals reptes del sobiranisme és el d'assolir un discurs que arribi i pugui seduir a una majoria social.
Precisament la tercera sessió es titulava 'Estratègies per a construir noves majories socials'. Jaume Ribes, Miquel Rosselló, Llorenç Soler, Guillem Bestard, Kike Oñate, Lluís Apesteguia, Antoni trobat, Josep Valero, Tomeu Martí, Joan Pau Jordà presentaren les seves propostes. Moltes coincidències i també algunes divergències. Però des dels que aposten per un aprofundiment de l'autogovern fins als que proposaren l'exercici del dret a l'autodeterminació, coincidiren en fer propostes concretes per fer créixer el sobiranisme i fer-lo permeable també per a les persones que tot i no haver nascut a Mallorca, hi volen compartir el seu futur. Diversos ponents, amb diversos noms (unitat popular, gran xarxa cívicopolítica, bloc nacional alternatiu...) apostaren per una aliança amb els moviments socials progressistes.
La quarta sessió portava per títol 'Quin model de país volem?'. Jaume Mesquida, Pilar Terrassa (per via telemàtica), Josep Valero i Bel Busquets: S'hi repassà el paper dels moviments juvenils, les polítiques públiques, el funcionament del Consell de Mallorca i Busquets repassà el paper del PSM en els seus quaranta anys d'història.
Nova generació de militants sobiranistes
La cinquena sessió es va fer diumenge 27 de novembre. El títol: 'Projectes polítics del sobiranisme illenc per a àmbits suprainsulars'. Miquel Amengual, David Llobet, Guillem Bestard Bernat Joan i Gabriel Payeras foren els encarregats de fer anàlisis i propostes a l'entorn de la territorialitat: Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, Europa i el Món son els espais en que el Mallorquinisme ha de bastir el seu discurs.
Passades les 14:00 hores es donaven per clausurades unes jornades intenses de debats apassionats i que certificaren que el relleu generacional en el mallorquinisme polític està més que garantit, ja que la majoria de ponents es situen a la franja d'edat d'entre 22 i 30 anys. De fet, com qualque ponent una mica més veterà va destacar, a banda d'altres coses, les jornades han servit per a presentar en societat una nova generació de militants sobiranistes plens d'il·lusió i sobradament preparats.
