En el Ple municipal ordinari de novembre de l’Ajuntament de Celrà, celebrat el dia 8, es va debatre una moció de suport al regidor de Vic Joan Coma i Roura arran de la investigació que se li ha obert per un presumpte delicte d’incitació a la sedició. La decisió judicial es basa en les manifestacions que va fer el regidor el dia 9 de desembre de 2015 en un ple municipal.
La moció, que va ser aprovada per unanimitat, recorda que “en el desenvolupament de les seves funcions com a càrrec electe, Joan Coma va expressar el seu suport a la Declaració del 9-N”, i que les seves afirmacions, “fetes en seu plenària i com a lliure expressió del mandat polític que té encomanat, estan emmarcades no només en la llibertat d’expressió sinó en la legítima defensa de l’autodeterminació dels pobles”.
Quant al procés judicial obert, el text aprovat considera que té “una clara connotació censora, que pretén criminalitzar la protesta i legítima manifestació política” així com “instal·lar la cultura de la por a la societat catalana, per la corretja de transmissió dels seus càrrecs electes”.
Els acords aprovats inclouen expressar el suport del Ple a Joan Coma i a tots els càrrecs públics encausats per defensar la declaració del 9N, denunciar l’escassa qualitat democràtica de l’Estat espanyol, refermar el compromís de l’Ajuntament de Celrà amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, i reclamar al TSJC i al Tribunal Suprem que s'arxivi la causa oberta contra Joan Coma i la resta de persones investigades.
Tretze regidors i regidores amb una sola veu
En el mateix punt de l’ordre del dia del Ple, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, va procedir a la lectura íntegra de les declaracions de Joan Coma per les quals se li ha obert la investigació judicial. Després de la lectura del text per part de l’alcalde, cadascun dels regidors i regidores va intervenir per manifestar que n’assumien el contingut literal. Recordem que el Ple del consistori de Celrà –que en el seu moment va aprovar també per unanimitat una moció de suport a la declaració del 9-N– està integrat per un total de 13 regidors i regidores, pertanyents als grups municipals PDECat (2), iCelrà-ERC (4) i CUP (7).
En la seva intervenció, Pitu Bartis, primer tinent d’alcalde i regidor de la CUP, va establir una comparació amb el cas de Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del Govern d’Aznar, que va declarar que al president de la Generalitat "li aniria bé que l'afusellessin"; el Govern català s’hi va querellar però la causa va ser arxivada. Bartis es va preguntar irònicament què li passaria a ell si fes unes afirmacions semblants referides als jutges de l’Audiència Nacional, i va denunciar el fet que per a la justícia espanyola les paraules de Rodríguez no constitueixin un delicte d'incitació a l'odi, mentre que una persona que simplement diu que persegueix un objectiu i que fa explícit que s’ha d’assolir per la via pacífica és acusada d’incitar a la sedició.
