L'alcaldessa de Berga afirma que la CUP no considera "vàlida" una inhabilitació
Expressa que els Països Catalans estan en "guerra directa" amb l'estat espanyol i assumeix "danys col·laterals"
Montse Venturós és alcaldessa de Berga i un dels quadres de la CUP més mediàtics del municipalisme. Té 31 anys, i des dels 14 milita en organitzacions de l'esquerra independentista, per la plena emancipació política i social dels Països Catalans, segons explica. Fa pocs mesos que està sent investigada per un presumpte delicte electoral per no treure l'estelada del balcó de l'ajuntament. Si té por d'una inhabilitació? Afirma que no, "en absolut". Tal com diu, es deu al poble, i no té cap tipus d'intenció d'acomodar-se a la poltrona. El seu viatge en el món de la política institucional és passatger, i per això, té molt clar que el seu lloc és el carrer.
- Els motius pels quals la CUP aposta per la desobediència són sabuts des de fa temps, però tot té un límit. En el seu cas, fins on està disposada a arribar?
- Fins al final, fins que entenguem o tinguem consciència que, com a poble, l'única cosa que podem fer per canviar una suposada legalitat que, a més, està legitimada per una minoria, és la desobediència.
- Però aquesta desobediència, concretament per negar-se a treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament i més tard per negar-se a comparèixer davant del jutge, val una inhabilitació?
- Sí, pot valdre-la perquè nosaltres entenem que, aquí, la clau de tot plegat no està en un càrrec, sinó en un poble que està treballant per la ruptura amb l'estat espanyol i per l'emancipació social i política. La tasca que jo estic fent, la podria fer qualsevol altra persona. En aquest punt, no es tracta de perpetuar-se en un càrrec, sinó de demostrar que, desobeint, tenim assegurades unes passes fermes per avançar en el procés d'autodeterminació.
- Té por?
- Por no me'n fa en absolut perquè sabíem a què ens ateníem. Sabíem que el camí seria llarg i feixuc. Aquesta només és una de les primeres envestides, però quan l'estat espanyol desperti, és igual qui hi hagi. Si hi sóc jo o una altra persona, tant és. Jo tinc feina a part de l'ajuntament i crec que ho puc afrontar.
- Enfrontar-se a la justícia, però, no és fàcil, bàsicament perquè es tracta d'una persona contra una institució. A més, a banda de la inhabilitació també podrien venir ordres de cerca i captura o, fins i tot, una detenció. Ho contempla?
- Està totalment contemplat, bàsicament perquè estem en un pols amb l'estat espanyol i hem d'assumir les conseqüències dels actes que nosaltres realitzem. Entenem que hem de tirar endavant i que s'han de fer passes fermes, i cal determinació per fer-ho. Si cau gent pel camí, cau gent pel camí, però són danys col·laterals. No m'agrada, es clar, i no fa gràcia, lògicament.
- Quin és el tipus de defensa que tenen prevista a legalment?
Nosaltres partim de la base que és un contenciós polític que s'ha judicialitzat, i a banda, tota la càrrega d'elements jurídics. Però és una cosa traspassada d'un àmbit que no li pertoca, i és una guerra directa amb l'estat espanyol. Ells utilitzaran totes les armes, el poder judicial és un dels seus màxims aliats pel que fa a reprimir qui els qüestiona. I si ens personem, també tenim dret a no declarar. De fet, considerem que el dret a la desobediència, moltes vegades, s'entén com una cosa negativa, però nosaltres no desobeïm, sinó que obeïm a un mandat popular.
- A nivell legal aquest terme de dret a la desobediència no existeix...
- No, però nosaltres el contemplem.
- Si rep una tercera citació, compareixerà davant del jutge?
- No, l'actitud serà la mateixa.
- En cas d'una possible inhabilitació, què passaria a l'Ajuntament de Berga?
Hi hauria una altra persona designada, però això s'ha de veure, perquè la inhabilitació aniria pel delicte electoral, no pel fet no de personar-me al jutjat. Podria ser un altre regidor, però també entenem que la inhabilitació l'hem de treballar molt més enllà i no la contemplaríem com a vàlida. Només es consideraria vàlida en tots aquells afers que tenen referència al marc jurídic de l'ajuntament per tal que aquest continuï funcionant i no reverteixi en absolut a la situació de la ciutat de Berga. En aquest sentit, això és intocable. Però la persona que va ser votada per la ciutadania sóc jo, i veuríem com acabem treballant aquesta possible inhabilitació. D'alcaldessa n'hi hauria una, i aquesta és la que hauria estat escollida a les urnes.
- Per tant, amb una possible inhabilitació continuaria dins l'Ajuntament i com a alcaldessa?
- No, de cap manera, com a càrrec públic amb potestat com tinc ara, no.
- A nivell polític, creu que podria anar bé pel procés?
- Sí, perquè seria un revulsiu, igual que ho podria ser en el cas de la Carme Forcadell.
- I en aquest sentit, creu que l'estat espanyol ho ha valorat? Creu que ha estat intel·ligent?
- No, jo crec que no, en absolut. Ells, per això, sí que tenen molt clar, i a vegades molt més clar que nosaltres, el marc nacional. Jo sempre dic que els Països Catalans, nosaltres a vegades els hem perdut de vista. L'estat espanyol els té claríssims i sap que són un subjecte polític molt clar. Per això té les coses molt calculades, però no calcula la força que té el poble, i és el que ens està fent tirar endavant.
- No seria més coherent que tots els alcaldes o càrrecs públics investigats o acusats utilitzessin una mateixa estratègia? En el seu cas, la desobediència...
- En el cas de la desobediència és una decisió molt personal i cal que cadascú la calibri en funció del que considera. Si hi ha persones que prefereixen declarar, jo a nivell personal no ho veig vàlid perquè llavors les declaracions que fem al Parlament són paper mullat i donem legitimitat a les instàncies espanyoles. I sí, això genera contradiccions.
- Per tant, creu que hi ha polítics haurien de plantar cara a la seva voluntat personal per un objectiu polític comú?
- Sí, aquí hi ha una part de fermesa.
- Falta valentia en el món de la política?
- Sí, jo crec que sí. Falten eixos per desenvolupar, per treballar, i sí. Nosaltres sempre hem dit que venim a empènyer el procés de ruptura amb l'estat espanyol. Però val a dir que hi ha opcions de desobediència que estan contemplades per altres càrrecs electes que no són de la CUP. Però clar, també depèn del tema. Mantenir l'estelada al balcó d'un ajuntament és absolutament ridícul de judicialitzar. En aquest sentit, davant d'aquesta ridiculesa, si no podem dir que a això no hi juguem, tenim un problema greu.
- La CUP, i vostè en particular, se sent prou recolzada pel govern?
- Hem d'entendre que hi ha un govern que no practica la desobediència com a eina vàlida. Però bé, cal dir que hem tingut el suport de molts altres partits i persones, fins i tot, partits que no són independentistes però que entenen que això és un autèntic despropòsit. I per això sento que tinc suport.
- Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, la CUP ha cedit prou?
Jo aquí ho veig des d'un punt de vista absolutament allunyat del Parlament. La meva visió potser no és la més òptima perquè és molt localista. En el moment que vam dir que fèiem la confiança a Carles Puigdemont, es va associar això als pressupostos. I la confiança no es dóna a cegues, hi ha d'haver reciprocitat i voluntat d'arribar a uns pressupostos que siguin una ruptura amb l'estat espanyol.
- Seria possible un referèndum sense pressupostos?
Un escenari del 2017 sense pressupostos seria complicat, però cal treballar-ho independentment del referèndum. Una cosa segueix un camí, i l'altra cosa, un altre. No podem vincular directament pressupostos i referèndum.
- Quan va començar a militar al Casal Panxo de Berga fa més de 15 anys, s'hagués imaginat mai una situació similar a la que s'està vivint?
- Llavors a casa meva em deien que això era somiar, i que eren coses que no podríem abastar mai. Jo sempre deia que treballaríem i ho faríem possible, i 15 anys després, ha sigut així. És realment engrescador veure que tota la feina que hem fet durant molts anys, a dia d'avui ha servit per alguna cosa. I cal remarcar que quan parlàvem d'independència, això era tabú. Ara, a casa meva es parla cada dia d'independentisme, i abans el meu pare em deia que era somiar truites..., tot ha canviat.
