Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Xirinacs
Una entrevista a Lluís M. Xirinacs a "La Miranda" de Capellades

En Jordi Pons i Ferrer de Capellades, delegat per la Intersindical-CSC i membre de Poble Lliure de l'Anoia, ens ha tramès una breu entrevista poc coneguda que va realitzar l'any 2000 a Lluís M. Xirinacs, que ara publiquem pel seu interès històric i perquè contribueix a la preservació de la memòria d'aquest pensador i lluitador independentista

08/09/2016 Història

 

"Cap a l’any 2000 militava en el col"lectiu comarcal L’Espurna de l’Anoia, ara ja desaparegut. En aquell temps eren poques les veus de personalitats del país que es mostraven públicament a favor de la independència, la reunificació dels Països Catalans, etc. Alhora  Xirinacs ja parlava de l’Assemblea de càrrecs electes, de possibles referèndums o de democràcia participativa de base.

Va ser en aquell temps que vaig tenir la possibilitat de poder fer  aquesta entrevista a l’incansable lluitador Lluis M. Xirinacs quan va dur a terme la Plantada per la independència dels Països Catalans a la plaça Sant Jaume de Barcelona. L’Entrevista va ser publicada a La Miranda, revista local de Capellades, el mes de març de l’any 2000."

 


Entrevista a Lluís Maria Xirinacs

Lluis Mª Xirinacs, bona tarda, Com li va la plantada per la independència dels Països Catalans?

Bona tarda. Millor del que em pensava. La resposta dels mitjans de comunicació ha estat extraordinària (sempre hi ha alguna excepció!) i ja a títol personal o de diferents tipus d’entitats ha estat molt bona, em ve a veure molta gent...Malgrat que el missatge és molt concís i curt entre la gent ha tingut molt bona rebuda, de manera que la primera fase que seria tofar la campana i fer soroll ja s’ha complert en certa manera.

Perquè una plantada i aquí a la plaça Sant Jaume?

El perquè de la plantada és perquè sembla que si anem omplint-nos la boca que som una nació això també implica unes responsabilitats, i de vegades aquestes responsabilitats no s’acaben de demanar, d’exercir ni d’exigir ni res de res...sinó que estem encallats en un laberint que han muntat des de Madrid amb la Constitució Espanyola que no deixa sortir cap a l’exercici ple de la sobirania, de l’autodeterminació...de la independència que no és només un dret sinó també un deure de tota nació.

S’ha plantejat que no tothom vol la independència?

La gent que no vol la independència...Mira, hi ha alguns que no la volen, altres que no la saben, i altres que la volem. Jo em dirigeixo als que la volem i els hi demano que facin pedagogia entre els que no la volen o no la saben....

Hi ha gent que creu que ja s’autodetermina quan va a votar cada quatre anys...

Un altre! Mira, jo crec que s’heterodetermina. Això vol dir que s’heterodetermina perquè o convoca un altre o convoquen de Madrid o convoquen des de  fora de nosaltres mateixos, això no és autodeterminació...Mira, et posaré un exemple: t’han preguntat a tu si vols República o Monarquia? No. A mi tampoc! Ens ho han imposat i a més ens ho va imposar Franco això...Això és autodeterminació?

Perquè la independència dels Països  Catalans?

La independència per ser adults, per ser una nació adulta, tota nació adulta té el deure de ser independent, com un noi que arriba a l’edat adulta ha de ser ell el responsable de la seva vida..El que passa és que Espanya o França són històricament països imperialistes, ells han dominat i aixafant nacions, amb el temps n’han perdut unes quantes però encara en falten d’altres: En el cas de França queda Bretanya, Catalunya Nord...i a Espanya li queda Euskadi, Galiza i els Països Catalans.

Dins el nostre país hi ha gent que ja li està bé...

Són gent imperialista! Aquesta gent de fet són un desastre, és una gent a qui no es pot disculpar ni el seu vot val...perquè una persona que ha de ser (independentment d’on és) i no vol ser d’on és, està faltant als seus deures de sociabilitat.

Pot ser que molt tinguin por a una invasió armada?

Sí, el que passa és que jo opto per la via no armada: per barallar-se n’hi ha d’haver dos, si un porta els tancs aquí (que de fet ja hi son!) i ningú no li tira un còctel molotov senzillament es retira i prou s’està demostrant que som un país ocupat i prou.

Creu que el poble català s’hauria de pronunciar mitjançant un referèndum?

Doncs no. El Gandhi mai va tolerar que els anglesos convoquessin un referèndum, perquè primer hem de ser independents, sinó et van posant gent a dintre que són contraris ( com passa al Sàhara). És com si el teu pare o la teva mare fessin un referèndum per decidir si pots marxar de casa o no...i mira que et dic Gandhi que després va quedar amic dels anglesos. El mateix hauria de passar amb els països castellans envers els països catalans, amics i col·laboradors.

Quina seria la manera d’independitzar-nos?

Mitjançant assemblees. Una cosa que no s’està fent a  Europa ni a Amèrica, aquets països que es diuen democràtics, és omplir la democràcia de contingut. Hi ha un segrest de la sobirania per part dels poder oficials i al poble el tenen abandonat, és a dir, que puguin obeir. Per això s’hauria de crear un òrgan on el poble es pugui trobar i aquest òrgan és l’assemblea, l’assemblea de barri, l’assemblea de municipis on tothom hi pogués participar i expressar les seves inquietuds i els seus problemes.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid