Fins i tot els seus crítics reconeixen que Fidel Castro Ruz, l’home que va liderar la Revolució Cubana i que aquest dissabte compleix 90 anys, és un gran orador.
Hi ha una frase pronunciada quan tenia només 26 anys i enfront del tribunal de Fulgencio Batista després del fracassat assalt a la caserna Moncada, que ens mostra la seva plena consciència de la relació entre l’acció política i el judici de la història “La història m’absoldrà”, la seva voluntat de crear una transformació “històrica” a Cuba és evident més enllà dels prejudicis i filtres ideològics, que la història l’absolgui o no depèn d’altres factors externs de la seva voluntat política.
Fidel Castro ha entrat a la història del segle XX sense cap mena de dubte, la seva acció política i militar va canviar absolutament la geopolítica del conflicte de blocs i va oferir una imatge diferent de les revolucions d’inspiració marxista del segle XX. Que sigui absolt pels historiadors són figues d’un altre paner, on seran considerats els èxits i els fracassos d’un govern de quasi 50 anys, i al mateix temps haurà de passar pel sedàs dels mateixos cubans, que al seu moment hauran de fer els comptes amb la seva pròpia història pensant al futur, una història on la llibertat és un personatge absent i que hauran de retrobar.
Més enllà de les bromes pel llarg dels seus discursos, en els seus més de sis dècades en la primera línia de la política mundial i en les reflexions que ha compartit des que va deixar el poder el 2006, Fidel Castro ha dit nombroses frases memorables que retraten tant la seva personalitat abassegadora com el seu pensament.
Us presentem algunes d’elles.
1. “La història m’absoldrà”
Una de les frases més recordades de Fidel Castro, és també una de les primeres que va conèixer el públic. La va pronunciar amb 26 anys quan era encara un jove revolucionari.
Després de l’assalt a la caserna Moncada de Santiago de Cuba el 26 de juliol de 1953, i després de passar 76 dies “tancat en una cel·la solitària”, segons va denunciar llavors, es va representar a si mateix en el judici que va acabar amb aquestes paraules:
“Sé que la presó serà dura com no l’ha estat mai per a ningú, prenyada d’amenaces, de roí i covard acarnissament, però no la tem, com no em fa por la fúria del tirà miserable que va arrencar la vida a 70 germans meus. Condemneu, no importa, la història m’absoldrà”.
Fidel Castro va ser condemnat el 16 d’octubre d’aquest any. Després de passar 22 mesos a la presó, va ser alliberat per una amnistia i es va exiliar a Mèxic.
2. “Si surto, arribo; si arribo, entro, si entro, triomfo”
Segons els que van coincidir amb ell durant el seu exili a Mèxic, aquestes van ser les paraules més repetides per Fidel Castro abans de salpar en 1956 en el iot Granma juntament amb un grup de 80 persones per iniciar la lluita guerrillera a Cuba i tractar de derrotar Fulgencio Batista : “si surto, arribo; si arribo, entro, si entro, triomfo”.
Aquest optimisme és una de les seves característiques. Fidel sempre ha dit que per ser revolucionari no es pot ser pessimista.
3. “Vaig bé, Camilo?”
La pregunta al seu company de l’escamot i un dels seus més propers col·laboradors, el comandant Camilo Cienfuegos, la va pronunciar Castro el 8 de gener de 1959 a la seva primera al·locució davant el poble cubà després del triomf de la revolució, en arribar a l’Havana. “Vaig bé, Camilo?”, Li va preguntar en una pausa del discurs al seu home de confiança mentre, segons relatava en la seva edició d’aquesta setmana la revista Bohèmia, “coloms missatgers de la pau voleiaven alegrement per les espatlles del líder”.
“Vas bé, Fidel”, li va contestar Cienfuegos, que va ser aclamat pels que van escoltar el discurs.
4. “Que siguin com el Che!”
El 18 d’octubre de 1967, a nou dies de la mort del Che Guevara a Bolívia, Fidel Castro va participar en una vetllada en memòria del guerriller argentí a la plaça de la Revolució a la qual el va definir com “un exemple” i el “model ideal “per al poble cubà.
“Si volem expressar com aspirem que siguin els nostres combatents revolucionaris, els nostres militants, els nostres homes, hem de dir sense vacil·lació de cap índole: Que siguin com el Che! Si volem expressar com volem que siguin els homes de les futures generacions, hem de dir: que siguin com el Che! Si volem dir com desitgem que s’eduquin els nostres nens, hem de dir sense vacil·lació: ‘volem que s’eduquin en l’esperit del Che!”.
5. “Tinc una armilla moral (…) que m’ha protegit sempre”
El 1979, abans de viatjar a Nacions Unides, un periodista li va preguntar a Fidel Castro per un rumor que “sempre està protegit pel seu vestit”.
– “Quin vestit?“, va respondre Castro traient el pur de la boca per descordar-se la camisa.
– “Tothom diu que vostè té una armilla a prova de bales“, va insistir el periodista.
– “No”, va replicar Castro entre rialles mentre mostrava el seu pit. “Desembarcaré així a Nova York. Tinc una armilla moral que és fort. Aquest m’ha protegit sempre”.
6. “Tots els enemics es poden vèncer”
El 1995, en una entrevista a la missió cubana de les Nacions Unides amb la presentadora d’origen cubà Maria Elvira Salazar per al canal nord-americà Telemundo, Castro va respondre així a la pregunta de qui considerava el seu pitjor enemic:
“El meu pitjor enemic? Jo crec que no tinc enemics pitjors, perquè crec que tots els enemics es poden vèncer”.
7. “No pretenc exercir el meu càrrec fins als 100 anys”
“Que no es preocupin els veïns del nord, que no pretenc exercir el meu càrrec fins als 100 anys”, va dir Fidel Castro en Bayamo el 26 de juliol de 2006 un discurs amb motiu del Dia de la Rebel·lia Nacional, en complir-se 53 anys de l’assalt a la Caserna Moncada.
Cinc dies després, el 31 de juliol, va anunciar que deixaria temporalment el poder per motius de salut després de sotmetre a una operació i que el seu germà Raúl prenia el relleu en el poder.
8. “No tinc ni un àtom de penediment”
“He comès errors, però cap estratègic, simplement tàctic. No tinc ni un àtom de penediment d’allò que hem fet pel nostre país”, li va dir Castro al periodista Ignacio Ramonet, segons consta en la seva obra Cent Hores amb Fidel publicada el 2006.
9. “El millor amic que vaig tenir”
Com va succeir en els últims anys de la seva vida, el comiat de Fidel Castro al president de Veneçuela, Hugo Chávez, després de la seva mort en 2013 es va produir en una de les seves Reflexions, els articles publicats a la premsa estatal cubana.
“Avui guardo un especial record del millor amic que vaig tenir en els meus anys de polític actiu -qui molt humil i pobre es va forjar en l’Exèrcit Bolivarià de Veneçuela-, Hugo Chávez Frías“.
“Home d’acció i idees, el va sorprendre un tipus de malaltia summament agressiva que el va fer patir bastant, però va enfrontar amb gran dignitat i amb profund dolor per a familiars i amics propers que tant va estimar. Bolívar va ser el seu mestre i el guia que va orientar els seus passos a la vida. Tots dos van reunir la grandesa suficient per ocupar un lloc d’honor en la història humana”.
