Un cop més el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha acceptat obrir diligències contra el Regne d’Espanya. En aquesta ocasió arran del recurs contra la condemna imposada per l’Audiència Nacional per cremar fotografies del monarca espanyol i ratificada posteriorment pel Tribunal Constitucional.
La defensa dels independentistes, encapçalada per l’ara diputat per la CUP, Benet Salellas, va elevar a la cort europea el litigi entenent que l’Estat vulnerava el dret a la llibertat d’expressió en el marc d’una protesta.
Enmig de la nova onada judicial contra l’independentisme, que en els darrers anys ha passat a ocupar regidories i alcaldies arreu del país, considerem aquest pas del Tribunal Europeu de Drets Humans com una clara evidència més que a ulls internacionals l’Estat espanyol hi manca una base democràtica. Que hi prevalen privilegis aberrantment anacrònics, relatius a símbols desfasats com la monarquia, per sobre del legítim dret a la protesta i a la llibertat d’expressió i de manifestació.
I alhora, n’estem convençudes que som en la bona línia de denúncia i de superació d’aquestes mancances. Amb els moviments a nivell de Tribunal d’Estrasburg però també a nivell de carrer amb la ferma decisió de desobeir imposicions i construir llibertats malgrat la repressió i la desesperació espanyoles.
La flama de la solidaritat
En la sentència de l’Audiència Nacional condemnava dos independentistes, Enric Stern i Jaume Roure, veïns de Girona i Banyoles, pels delictes d’injúries a la Corona, com autors de la crema d’una fotografia dels reis espanyols. El judici no va ser absent de polèmica doncs es va haver de repetir per no haver respectat el dret dels acusats a expressar-se en català. En la segona vista, i sense novetats, la sentència remarcava l’ofensa cap als símbols majors de l’Estat per sobre del dret a la lliure expressió. Elevat el recurs pertinent, arribava l’estiu passat, el 22 de juliol, la sentència del Tribunal Constitucional per la que l’Estat ratificava la sentència condemnatòria. Això sí, amb tres vots particulars favorables a la revisió de la causa i a la lliure absolució dels encausats. Els tres vots particulars pertanyien a una magistrada basca i a un català i a una catalana.
L’acció en qüestió, duta a terme com a protesta per la visita dels borbons a la ciutat de Girona el dia 13 de setembre de 2007, va generar una onada de protestes que es va estendre fins passada la Diada de l’any següent. Desenes d’actes on, a cara destapada, personatges públics, cremaven la imatge del rei Borbó. I desenes d’ajuntaments que en deploraven la repressió sovint encapçalada pels Mossos d’Esquadra. La flama de la solidaritat es va estendre per tots els Països Catalans i va arribar, amb represàlies també, a protestes solidàries a Madrid i Galícia. Tot plegat va acabar de cop amb l’esperpèntica sentència absolutòria de 16 encausats més, també de comarques gironines, en les mateixes sales de l’Audiència Nacional. Per ordres polítiques, la Fiscalia va canviar de parer i va considerar que calia deixar de perseguir les suposades injúries a la Corona tot reduint-les a simples faltes de desordres públics. L’Audiència Nacional es va haver d’inhibir de tots els posteriors casos en no tenir competències en aquesta nova qualificació dels suposats delictes o faltes.
La sentència del Tribunal Constitucional, 8 anys més tard dels fets incials, també va ser contestada públicament. Davant de l’Ajuntament de Girona (vegeu crònica https://www.llibertat.cat/2015/08/la-crema-de-fotos-del-rei-arribara-a-europa-31842 ) per diversos dels encausats en aquelles protestes, la seva defensa lletrada i Alerta Solidària.
Avui, com ahir, cremem fotografies del rei! Retirem els seus retrats dels consistoris, pengem estelades i reafirmem el camí desobedient per la dignitat i la llibertat de les classes populars dels Països Catalans.
Som en el bon camí! Desobeïm!
Alerta Solidària
Girona, Països Catalans
