Hi ha moments de calma aparent en què el temps sembla aturar-se i és quan els fantasmes més diversos tornen a aparèixer i els virus de la confusió troben el terreny més adobat per a la seva propagació. Hem de ser conscients que, durant un cert temps - que hem de mirar que sigui ben breu -, ens mourem entre les dues dinàmiques contraposades que coneixem: la tendència a desenvolupar la nostra nova legalitat formada sobre la base de la nostra legitimitat democràtica; i la pressió de l’Estat espanyol per a mantenir els lligams de la seva dominació.
Uns intents inútils d’escampar la confusió
I sempre que hi ha una dinàmica en base espanyola (com en el moment actual en què l’Estat espanyol està cercant no sols la formació de govern sinó la regeneració del poder dels grups dominants de sempre) la inacció no afavoreix la nostra causa. En aquest context espanyol de regeneració estatalista les terceres vies a Catalunya, que havien quedat en un segon terme no fa gaire, troben nous canals d’expressió i els virus de la confusió sembla que vulguin rebrotar amb la intenció d’evitar i allunyar la ruptura independentista: reivindicació d’un referèndum com a única sortida, magnificació dels pactes amb l’Estat espanyol etc. ... tot plegat música celestial que sempre s’acaba amb la constatació indefectible de la impossibilitat d’encabir qualsevol tractament democràtic dins els límits d’un Estat espanyol definitivament caduc i inamovible.
El fet és que, malgrat tots els esforços que s’han fet per a desviar o frenar el moviment independentista hem consolidat, al llarg dels darrers anys, conquestes polítiques importants: qüestions que fins fa poc eren rebutjades de manera contundent per les velles guàrdies pretorianes de la política autonòmica convencional, són ara el comú denominador del conjunt de l’independentisme. Tothom parla de República catalana, de la necessitat de polítiques socials i de ruptura amb l’Estat espanyol, en forma d’un consens molt ampli. També la qüestió “tabú” de la política lingüística en la nova República, fins ara silenciada, cerca unes bases més sòlides. Políticament el nostre moviment no ha parat de clarificar-se i reforçar-se.
Amb les nostres pròpies forces hem d’empènyer el debat constituent
Ara, més que en qualsevol altre moment, depenem de les nostres pròpies forces i cada dia la base social de l’independentisme n’és més conscient. És per això que caldrà que sapiguem analitzar les contradiccions que travessen el moviment independentista i que treballem sistemàticament per a superar-les. Un fet important assenyalat prou sovint, però encara no superat, és que els interessos divergents dels partits impedeixen abordar d’una manera objectiva els diferents reptes polítics del moment: CDC es troba embrancada en un procés complex de refundació mentre que ERC té pressa per a consolidar el seu propi espai polític. I la CUP té dificultats per a coordinar l’acció parlamentària de manera coherent amb una mobilització popular que hauria de veure’s reforçada per una política d’aliances adequada ... Pel que fa a l’enfocament del procés constituent, que hauria d’esdevenir un instrument primordial de mobilització, els recels i les ànsies de lideratge d’uns i altres estan dificultant també la imprescindible articulació de l’ANC i d’Òmnium Cultural amb els projectes més avançats en aquest camp, com és el cas de Reinicia i la proposta de Convenció Constituent Catalana, tot retardant l’inici del debat constituent de manera immediata i generalitzat a tota la societat.
Caldrà que les diferents instàncies polítiques s’esforcin per a superar les contradiccions i puguin harmonitzar les forces de totes elles per a empènyer el debat constituent que ha de permetre l’empenta definitiva al procés d’independència.
Un debat constituent participatiu i mobilitzador
Aquesta complexitat es pot articular si el conjunt de les forces polítiques i socials sabem emprendre, al llarg dels mesos vinents, les tasques del debat constituent com a instrument no sols de sensibilització sinó també de veritable mobilització popular.
No és una tasca senzilla perquè la complexitat dels continguts constitucionals poden convertir aquest debat en una pràctica elitista només apta per a minories selectes de juristes experts, o de tècnics sectorials especialitzats.
Per a contribuir a aquesta dinàmica mobilitzadora del moviment independentista al llarg dels mesos vinents, considerem convenient aportar les consideracions següents:
Primera. Convindria que totes les forces polítiques, cíviques i socials favorables a l’endegament d’un debat constituent participatiu, coordinessin les seves experiències amb Reinicia i desenvolupessin les seves activitats en el marc general de la Convenció Constituent Catalana. Es tracta de projectes oberts que permeten desplegar diferents pràctiques, tot fent possible una coordinació eficaç. Si no existeix un marc mínim de coordinació i de sistematització el projecte no funcionarà.
Segona. Cal treballar perquè els diferents debats permetin connectar amb les aspiracions més sentides per les classes populars catalanes, de manera que les opinions recollides serveixin per a definir aspectes essencials del marc constitucional de la República Catalana Independent. L’esforç de preparació i d’interacció amb els diferents sectors populars ha de ser, doncs, molt important des del primer moment.
Tercera. La tasca de presentació i de formació per al debat que s’ha de desenvolupar en una primera fase s’hauria de portar a terme tot creant àmbits unitaris a nivell sectorial i territorial. Aquest caràcter transversal i col·laboratiu serà essencial per a l’èxit del procés constituent.
Quarta. La credibilitat d’aquest procés de debat (i per tant el seu arrelament social) dependrà en bona mesura del caràcter vinculant dels seus resultats i, conseqüentment, del compromís i la capacitat de recollir aquests resultats amb el màxim rigor i amb la valoració precisa de la seva representativitat. És per aquesta raó que considerem, juntament amb un nombre important de constitucionalistes solvents del nostre país i d’arreu, que la millor manera de vehicular els acords hauria de ser en el si d’una Assemblea Constituent elegida per la ciutadania de manera independent de les estructures parlamentàries autonòmiques. Aquesta Assemblea Constituent hauria de sorgir de la representativitat dels diferents territoris i sectors socials que hauran dinamitzat els debats que podran així incidir directament en les tasques d’elaboració.
Cinquena. El debat constituent s’ha de mantenir en tot moment amb una estreta vinculació amb el context polític i social. Aquest debat s’hauria d’articular permanentment amb les polítiques d’acció solidària que emprenguin els col·lectius socials i l’administració per a implementar plans d’acció contra la pobresa i la precarietat, fent de la garantia dels drets socials inalienables, una de les prioritats de l’acció de govern i un objectiu constituent de la República Catalana. I tot desplegant igualment polítiques i accions concretes de defensa i de solidaritat davant les possibles agressions de l’estat espanyol, com a fonaments constituents del nou estat independent.
