El periodista i escriptor Francesc Viadel (Algemesí, 1968) despulla al llibre Catalanofòbia, el mal invisible d'Espanya (BonPort, 2015) les carències democràtiques que té l'Estat espanyol en permetre la catalanofòbiaa les xarxes socials. Doctor en sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació Blanquerna (URL), Viadel recorda i detalla, en aquest reportatge, les piulades xenòfobes arran de l'accident de Germanwings, o després de l'assassinat d'un professor de l'Institut Joan Fuster, al barri de la Sagrera de Barcelona.
En una conversa amb El Món, Viadel assegura que "és absolutament incontestable que la catalanofòbia està present a Espanya", i que a les xarxes socials "s'accentua perquè hi ha anonimat, es dóna sensació d'impunitat i a més, no s'hi estimula el pensament reflexiu, sinó tot el contrari". Amb tot això, Viadel insisteix que la catalanofòbia "és com un dialecte del discurs de l'odi. I les xarxes han servit d'estímul".
L'autor del llibre reitera que, alhora, sembla que la catalanofòbia no existeixi, ni a Espanya ni tampoc a nivell europeu, "perquè és el propi Estat qui informa a Europa dels atacs ideològics, i no parla pas del cas català". És per aquest motiu que l'Estat "no reconeix que hi ha aquest problema".
I això és el més greu de tot, segons el periodsita, perquè "tu no pots anar contra una cosa si no existeix. Si la catalanofòbia no està reconeguda al codi penal, és molt complicat combatre-la", alerta Viadel.
L'autor del llibre reitera que, alhora, sembla que la catalanofòbia no existeixi, ni a Espanya ni tampoc a nivell europeu, "perquè és el propi Estat qui informa a Europa dels atacs ideològics, i no parla pas del cas català". És per aquest motiu que l'Estat "no reconeix que hi ha aquest problema".
I això és el més greu de tot, segons el periodsita, perquè "tu no pots anar contra una cosa si no existeix. Si la catalanofòbia no està reconeguda al codi penal, és molt complicat combatre-la", alerta Viadel.
La reacció de l'Estat
Al llibre el periodista recorda la tragèdia de l'Airbus 320 que es va estavellar als Alps francesos el 24 de març del 2015 per un pilot suïcida. Els posteriors missatges catalanòfobs escampats a Twitter, segons Viadel, "no eren fruit de cap casualitat, ja que 40 de les 150 víctimes de l'avió que aquell matí feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf eren catalanes". Poques setmanes després la catalanofòbia va tornar a la xarxa per l'assassinat del professor de l'Institut Joan Fuster.
Davant d'aquest escenari, Viadel apunta al llibre que "a la indiferència o a la negació del problema, cal encara afegir les cíniques acusacions dels sectors més retardataris en el sentit que la catalanofòbia no és més que un fet aïllat en comparació amb una hispanofòbia permanent, quotidiana, atiada des de les mateixes institucions catalanes controlades pels nacionalistes". A més, assegura que les manifestacions de catalanofòbia han anat a l'alça en els darrers anys.
El procés català "va tornar amb força a l'imaginari col·lectiu espanyol la vella idea d'una Catalunya hostil a la unitat nacional espanyola, institucionalment ostatge d'una burgesia diabòlica, políticament i econòmicament voraç, identificada amb la totalitat del poble català", afegeix Viadel a les pàgines del llibre. Davant la total impunitat per aquesta catalanofòbia, "hem vist com l'Estat sí que reacciona de manera eficaç, judicialment i policial, amb la resta de víctimes de l'odi", denuncia el periodista.
I com es pot posar fi a aquests atacs? L'escriptor és força pessimista: "Mentre la catalanofòbia no sigui visible per a Espanya i els espanyols en termes socials, jurídics, culturals i polítics, no hi haurà manera possible de combatre-la i, aleshores, els drets legítims dels catalans com a ciutadans, però també com a individus integrants d'una col·lectivitat amb una identitat pròpia, pertanyents a una minoria nacional, continuaran sent després de molts anys paper mullat, una ficció".
Al llibre el periodista recorda la tragèdia de l'Airbus 320 que es va estavellar als Alps francesos el 24 de març del 2015 per un pilot suïcida. Els posteriors missatges catalanòfobs escampats a Twitter, segons Viadel, "no eren fruit de cap casualitat, ja que 40 de les 150 víctimes de l'avió que aquell matí feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf eren catalanes". Poques setmanes després la catalanofòbia va tornar a la xarxa per l'assassinat del professor de l'Institut Joan Fuster.
Davant d'aquest escenari, Viadel apunta al llibre que "a la indiferència o a la negació del problema, cal encara afegir les cíniques acusacions dels sectors més retardataris en el sentit que la catalanofòbia no és més que un fet aïllat en comparació amb una hispanofòbia permanent, quotidiana, atiada des de les mateixes institucions catalanes controlades pels nacionalistes". A més, assegura que les manifestacions de catalanofòbia han anat a l'alça en els darrers anys.
El procés català "va tornar amb força a l'imaginari col·lectiu espanyol la vella idea d'una Catalunya hostil a la unitat nacional espanyola, institucionalment ostatge d'una burgesia diabòlica, políticament i econòmicament voraç, identificada amb la totalitat del poble català", afegeix Viadel a les pàgines del llibre. Davant la total impunitat per aquesta catalanofòbia, "hem vist com l'Estat sí que reacciona de manera eficaç, judicialment i policial, amb la resta de víctimes de l'odi", denuncia el periodista.
I com es pot posar fi a aquests atacs? L'escriptor és força pessimista: "Mentre la catalanofòbia no sigui visible per a Espanya i els espanyols en termes socials, jurídics, culturals i polítics, no hi haurà manera possible de combatre-la i, aleshores, els drets legítims dels catalans com a ciutadans, però també com a individus integrants d'una col·lectivitat amb una identitat pròpia, pertanyents a una minoria nacional, continuaran sent després de molts anys paper mullat, una ficció".
