Són molts els mitjans de comunicació que segueixen el dia a dia de la ciutat de Lleida. Aquesta cobertura comporta, moltes vegades, el vincle de les informacions amb les decisions que es prenen a la Paeria, de manera que el consistori de la ciutat és un dels principals espais comuns dels periodistes lleidatans, que necessiten les màximes facilitats per tal de poder desenvolupar amb garanties la seva tasca d’informar i donar opinió.
És en aquest context que el Grup Barnils Ponent es queixa de les dificultats que els periodistes tenen quan es volen connectar a la xarxa wifi de l’ajuntament, un lloc que, no és sobrer recordar-ho, és públic. Internet s’ha anat convertint en els darrers anys en un agent informatiu a l’alçada de les plataformes clàssiques com el paper, la televisió o la ràdio, i per això es considera necessària una connexió permanent i una fàcil disposició per als comunicadors que cobreixen presentacions, plens o rodes de premsa a l’edifici consistorial.
Una institució que es vol transparent, oberta a la ciutadania i en consonància als nous temps del segle XXI no pot mantenir un sistema de connexió a la xarxa que obligui els professionals de la comunicació a omplir cada cop la mateixa documentació i a estar lligats a només unes hores de navegació que s’han d’anar renovant si, com va passar en el ple ordinari del passat mes de juliol, el fet noticiable dura més del previst.
Per tot això, el Grup Barnils Ponent, que el conformen periodistes d’una desena de mitjans de comunicació de la demarcació, fa dues propostes amb l’objectiu de revertir aquest model, que actualment es considera poc eficient.
1.) Wifi obert a tothom. Nombroses institucions de la demarcació de Lleida fan anar aquest sistema, que facilita la feina als mitjans i permet als ciutadans accedir a Internet sense necessitat de gastar connexió pròpia.
2.) Wifi permanent només per a periodistes. El model que es proposa es fonamenta en la idea que els serveis tècnics de la Paeria facilitin una connexió permanent a cada professional que s’acrediti com a representant d’un mitjà de comunicació, també els que no siguin habituals però que hagin de cobrir algun acte de forma esporàdica.
El que es planteja és que cada periodista registri una sola vegada la documentació dels seus dispositius amb els quals ha de treballar (telèfon mòbil, tauletes, ordinadors...). Amb aquest model de “wifi personalitzat”, s’acabaria amb la rutina de donar acreditacions limitades cada cop que hi ha un acte per cobrir, una pràctica tan pesada com absurda al 2015.
